Pòrtula 241, octubre de 2001

Algunes manifestacions de la poesia popular en el terme de Marratxí (XIII)

GLOSADORS AFICIONATS
MIQUEL CAPELLÀ (a.) Coronell

xxxMe digueren que el seu llinatge era Capellà, de totes maneres no ho puc assegurar completament. Vivia a Pòrtol, va néixer a finals del segle XIX, dins la darrera vintena. La seva dona, em digueren que nomia Catalina, tingueren dos fills. No me saben dir exactament l'any que va morir. Feia de pagès. No va esser mai un glosador d'escenari.
He pogut replegar cinc gloses d'ell. Les dues primeres les va fer al seu gendre, el qual li va llogar unes terres i no les hi pagava:

Jo tenc un lloquet petit
D'unes dues quarterades
I es que me les té arrendades
De cada any ha refegit
Emperò s'ha succeït
Lo que passa de vegades
Que en haver-se menjat ses tallades
Fa peresa pagar es frit.

Ja no tenc tanta rencor
Com tenia l'any passat
Per això ja som acabat
Parlar-te més des carbó
Però he volgut dir-t'ho
Perquè no t'hagis pensat
Per quinto haver-me tirat
Sense jo conèixer-ho.

Una glosa feta per una disputa que havia tengut amb un veïnat.

Mestre Miquel Coronell
És un homo ja d'edat
No se posa amb so veïnat
Ni tampoc està obligat
Que es veïnat se posi amb ell.
I si es viatge va es bordell
Deixau s'essenci per ell,
No visqueu incomodat.

Un dia va veure que sanaven un mul, i el mul estava tot esvalotat. Entre quatre homes quasi no podien dominar-lo; ell va fer aquesta glosa, parlant per boca del mul:

Jo cridava i feia espants
I ningú me responia
I vaig prendre sa fesomia
Dels que em feien jocs de mans

Aquesta darrera glosa és tota una lliçó de picardia, mentre ell parla per boca del mul, al final tots els que el sanen acaben per ser-ho, de muls.
Per acabar, una glosa que va fer a un amic seu que se'n va anar a França a fer fortuna:

Xesc, ja escriuràs un poc
Si hi penses qualque vegada,
I mos diràs si has trobada
Una cadira o bon lloc,
I si per sortir des foc
Has pegat dins sa flamada.

Jordi Bibiloni i Rotger