V
GRACIETES I CARANTOINES
El padrastre de mon pare mou el llavi articulat del seu ninot “Perico”
amb el mecanisme que aquest du al clotell, i en una mena de ventriloquia
em diu “¡Hola chico!; dime, rico, tu nombrecito”. La cosina
hi és, desinteressant-se pel joc. Per educació em pertoca
estar atent al guinyol, i no a quelcom més encisador que passa alhora.
VI
EL BÒLID DEL TIO MARTÍ
El diumenge ha vingut amb el seu potent cotxe el cunyat de ma mare. Mena
un “Tiburón” gris metal·litzat portador d'un clàxon
fantàstic. Amb la condició de què no corri ens donen
permís per anar a fer una volta. Al primer revolt ja pitja el pedal
de les nostres delícies: “Tarariro, tariro!”, la fastigosa
musiqueta es sent a tot arreu del poble.
VII
NIT DE REIS
Només a uns metres de la cantonada de Via Alemanya a on hem vist
passar els Reis Màgics, som arribats a ca'l tio Abdó. Pujam
l'ampla escala, obrim la porta de la campaneta, davallam per una altra escala
més petita i, al fosc corredor que du cap a un pati, de l'altre costat
d'una nova porta ja espera la tieta el nostre picar ansiós. En entrar
veim damunt la taula col·locats els fardells de les juguetes tot
just deixades pel patge. El mateix complicat recorregut que hem fet per
entrar haurà efectuat el reial servent..., i no l'hem vist! Les seves
mans son hàbils i els seus peus increïblement veloços.
Valentí