ENTREVISTES
IMPOSSIBLES
Juli Cèsar
Caius Iulius Caesar, militar i estadista, va néixer a Roma el 101 aJC i morí assassinat a la mateixa ciutat el 44 aJC.
Què li sembla la Roma d'avui?
Irreconeixible! És enorme, molt més gran d'així com la
vaig deixar. I jo que em pensava que amb l'ampliació del fòrum
republicà ja havia fet una gran reforma!
Ha passat a la història per ser un gran militar i polític.
Vaig fer el que pensava que era millor per a Roma, res més.
Fins i tot passar de la república a la monarquia?
Sempre vaig ser republicà, però el Senat, que havia estat una
institució útil per governar Roma i Itàlia, no era la
institució adequada per administrar els territoris que anàvem
conquerint.
Com és això?
Sí, és bo d'explicar: els nous pobles que incorporàvem,
dirigits normalment per monarques, no podien entendre el nostre règim,
necessitaven saber-se dirigits i governats per una única persona, i
no per una institució sense rostre com era el Senat.
Clar com l'aigua.
D'altra banda, el Senat s'havia convertit en una institució excessivament
lenta i ineficaç, i sota la seva ombra la corrupció era moneda
corrent.
La dona de Cèsar no sols ha de ser honesta, sinó que també
ha de semblar-ho. No li sembla una mica exigent aquesta sentència,
seva d'altra banda?
Em referia a la meva esposa, però crec que pot generalitzar-se a qualsevol
persona: s'ha de ser honest i semblar-ho en totes les circumstàncies
de la vida.
Sap què és una cesària?
No.
És una operació que consisteix en extreure l'infant del
ventre de la mare, fent una incisió a les parets de l'abdomen.
Així és com vaig néixer jo: a caeso matrix! No...
no em digui que a aquesta operació li han posat el meu nom?
I tant!
Viure per veure!
No s'estranyi, vostè mateix va posar el seu nom a un dels mesos
de l'any: mensis Iulius, el Juliol.
Aprofitant la reforma del calendari exegi monumentum aere perennius (he edificat
un monument més durador que el bronze).
També han estat un monument durador les seves obres De bello gallico
i De bello civili. Potser no va trobar temps per escriure més que de
vostè i de les seves guerres?
Abans que altra cosa som militar i el que vaig escriure van ser les meves
cròniques sobre la guerra de les Gàlies i la guerra civil, perquè
de l'experiència sempre hom pot aprendre. Potser està insinuant
que som una mica presumit?
Certament, una mica, però alhora va ser una persona molt estimada
pels romans, especialment per la plebs.
Em preocupava la seva situació. Des dels meus començaments en
política vaig intentar que la seva vida fos una mica millor.
Amb la distribució gratuïta de blat?
Sí, però vaig limitar-ne la distribució a 150.000 beneficiaris.
I amb els espectacles?
Els espectacles eren per a tothom, per tenir entretingut i content el poble.
Potser no es fa ara el mateix amb el futbol, el bàsquet o el tennis?
Alguns d'aquests espectacles no són gratuïts.
Però la gent d'avui també té un nivell de vida molt més
alt que el de la plebs de llavors. Tanmateix, i no ho dic per disculpar-me,
vaig fer aprovar lleis que beneficiaven el poble, com aquella que obligava
els terratinents a contractar homes lliures per conrear les seves terres,
o la fundació de colònies per als soldats llicenciats de l'exèrcit.
La societat romana de la seva època estava dividida en rics i pobres.
Talment com ho està avui. Aleshores, els patricis, que érem
els rics, controlàvem l'economia i la política. Ara els rics
continuen controlant la política i l'economia, tot i que no són
patricis.
Però hi havia esclaus.
I que no n'hi ha ara, d'esclaus? Què es pot dir de persones que treballen,
arreu el món, sense contracte, en condicions inhumanes i amb salaris
de misèria?
Però amb salari.
Aquesta és una de les grans hipocresies de la societat actual: que
pagant creu que ha compensat el treball fet, tot i que el que pagui sigui
injust.
Però no em negarà que la més gran injustícia
és l'esclavatge: comprar i vendre persones.
Comprenc que a la societat actual li resulti incomprensible que llavors poguéssim
tenir esclaus, però era un altre moment històric. Tanmateix,
tampoc no fa tants anys que s'abolí l'esclavatge, i encara n'hi ha
a certs racons del planeta.
És cert, però les coses han canviat molt en dos mil anys.
Sí que han canviat, i hi ha coses d'aquest món que no puc entendre,
com que es destrueixin ciutats i es matin centenars de milers de persones
civils amb armament nuclear.
Canviem de tema. Vostè va néixer en el si d'una família
patrícia.
No som responsable d'això, com tampoc ho som d'haver estat prematurament
calb.
Però això li facilità la seva carrera militar i política.
Ser calb?
No, i ara!, volia dir ser patrici.
Evidentment, el fet de ser patrici m'obrí les portes de la milícia
i de la política, però hi vaig posar esforç i dedicació,
que consti.
Tenia fama de ser magnànim amb els seus enemics.
La generositat ha de ser una virtut de l'estadista. No es pot esclafar permanentment
el cap del vençut, ni poden mantenir-se sempre obertes les ferides.
Ara bé, per ser absolutament sincer haig de dir-li que vaig esser magnànim
amb els meus enemics, però sols amb els romans.
Què li diu la frase alea iacta est?
En realitat hauria de dir iacta alea est: el dau està tirat. És
el que vaig dir abans de travessar el Rubicó per anar contra Pompeu.
El començament de la guerra civil.
Era inevitable: o Pompeu o jo.
I guanyà vostè. Repetiria la història que va protagonitzar?
No crec que siguem amos del nostre destí.
Què ens pot dir de Marc Antoni?
Un bon amic i un bon soldat amb qui vaig compartir moltes coses.
Cleopatra inclosa.
En primer lloc, a Cleopatra no la vam compartir mai.
Dispensi.
En segon lloc, Cleopatra no era una cosa, era una dona extremadament intel·ligent
i seductora.
I bella.
La bellesa és circumstancial: una dona intel·ligent i seductora
no la necessita.
Trenta-cinc punyalades acabaren amb la seva vida a les escales del Senat
i caigué mort als peus de l'estàtua de Pompeu. S'esperava aquesta
fi?
Els àugurs ja m'havien advertit dels idus de març, però
no, no m'esperava aquella traïció, i menys que comptàs
amb la participació de Brutus.
Van dir que ho feren en defensa de la república.
La república, dirigida pel Senat i els seus interessos, no era el millor
règim per a una Roma que s'expansionava de forma imparable per tot
el Mare Nostrum i cap a Britannia. Jo també estimava la república,
però volia adaptar-la als temps que arribaven.
Roma (753 aJC al 476 dJC) existí durant més de mil anys.
Amb alts i baixos, evidentment, però sí, mil anys, que no són
pocs. Roma deixà una empremta que, pel que he pogut veure, encara es
percep. No crec que cap altre imperi dels actuals arribi a durar tant, ni
tan sols els Civitates Americae Septemtrionalis Foederatae.
Ave, Caesar.
Midrax