Francesc Vallcaneres,
estimar la tradició mirant cap
al futur
xxxA la darrera vetlada celebrada a la
redacció de Pòrtula comptàrem amb la presència
d'en Francesc Vallcaneres, folklorista, però no folklòric, com
s'encarregà espesses vegades d'aclarir. A més, el nostre convidat
és un gran coneixedor del tema dels cossiers. Ens acompanyaren na Maria
Palou des Tancat de Pòrtol; en Pere Llofriu, col·laborador habitual
de la nostra revista en temes de natura i vegetació; cal esmentar també
en Pep Lluís Pol, un altre col·laborador i amic de Pòrtula.
En Francesc Vallcaneres s'ha hagut de guanyar la vida fent feina de funcionari
a Trànsit. Aquest món l'ha duit a conèixer tot tipus
de persones i actituds davant la vida, cosa que, d'altra banda, és
d'allò més enriquidora. Però el nostre protagonista s'ha
guanyat la fama d'esser un dels funcionaris més amables i més
atents a l'hora de tractar amb el públic. Amb això trenca la
imatge negativa que se sol tenir, en general, del funcionariat. Tot i això,
no el duguérem a Pòrtula per parlar de trànsit i de multes,
encara que qualque coseta ens digué.
El nostre convidat és una persona que estima els fenòmens culturals
i els analitza, però els situa en l'època en la qual es produïren
sense mantenir-hi una enyorança malaltissa. És a dir, les seves
investigacions l'han duit a saber coses del passat, a comprendre-les i estimar-les,
però en cap cas a enyorar-les com si fossin més bones que les
presents. Ens deixà ben clar que cada època té les seves
coses bones i que s'ha de saber acceptar el que ens ha tocat viure. Ens explicà
que molta de gent confon la cultura popular amb la cultura tradicional.
Segons el seu parer, voler reviscolar certs balls o maneres de fer antigues
no és fer cultura popular, ja que allò que sovint es considera
popular es va acabar fa estona. Ens recordà que certs fenòmens
(cançons, balls, etc.) tenen lloc en uns moments determinats de la
història d'una societat i que de manera inconscient s'allarguen en
el temps sense que ningú es plantegi per què es continuen fent.
Però en el moment que una tradició es trenca perquè es
perd el sentit que tenia originàriament i la recuperam de manera artificiosa,
no feim cultura popular, sinó que ens acostam a una realitat passada
i la revivim. La cultura popular seria, idò, segons els arguments del
nostre protagonista, el que fa el poble de manera gairebé inconscient.
En Francesc Vallcaneres ens digué que creu que la globalització
cultural va començar fa molt més temps del que pensam i que
les manifestacions de rebuig actual no tenen en compte que ja fa estona que
certes coses s'uniformitzen i passen d'una banda a l'altra del món.
Ens en posà molts d'exemples.
Ens recordà que moltes d'aquelles coses que consideram tradicionals
i exclusives d'una societat determinada, després resulta que es troben
també en altres indrets del món. L'exemple més clar és
el de la sobrassada; encara que hi ha gent que es pensa que és un invent
mallorquí, resulta que el seu origen és italià. Consultau,
en aquest sentit, l'Alcover-Moll (diccionari Català-Valencià-Balear)
i descobrireu que la procedència de la sobrassada és d'origen
italià; això es veu en un document de l'any 1403 (on el rei
Martí demana sobrassada al majordom del rei de Sicília). I d'aquesta
manera podríem trobar orígens molt diversos d'aquelles coses
que pensam que són d'un lloc concret, però que en realitat aquest
lloc no ha fet altra cosa que popularitzar-les.
Una de les manifestacions culturals que més estima el nostre personatge
és la qüestió dels cossiers, de la qual és un expert.
En Francesc n'ha estudiat els moviments, les variants, etc. Sovint s'han de
relacionar moltes d'aquestes manifestacions amb rituals de fecunditat que
tenen punts en comú amb altres de diversos indrets del món.
Durant una bona estona férem un interessant viatge en el temps. El
lloc triat va esser es Pont d'Inca. En Francesc ens explicà com era
es Pont d'Inca de la seva joventut i com va començar a desenvolupar-se.
En qualque moment recreà certs passatges del passat com si haguessin
estat viscuts recentment. Parlàrem de l'aeròdrom de Son Bonet,
del tren i del tramvia, de les destil·leries des Pont d'Inca i del
fet que el naixement d'aquest poble estigués vinculat a la proximitat
a Palma i a la idea d'evasió d'imposts. Situar-se fora de Palma era
una manera de pagar manco; a més, tenia l'avantatge de les comunicacions
i la proximitat. Bé, com veis, la vetlada va esser d'allò més
intensa, sobretot per la passió i energia que vessà el nostre
protagonista.
Com és habitual a les nostres cròniques, cal no deixar de banda
el menú. Començàrem amb el paté, la llengonissa,
les patates i uns musclos d'allò més coentets. Després
envestírem unes albergínies farcides, amb salsa de tomàtiga,
d'allò més delicioses. I per acabar, síndria i cacauets
salats.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu