Camins de Marratxí
El camí de Son Seguí o de n’Olesa (II)
Com recordareu deixàvem la nostra ruta en el punt on el camí s’entreforca, a la desviació de Son Crespí.
La nostra proposta consisteix en pujar a l’Ermita de Son Seguí pel camí de cas garriguer i retornar pel camí de can Forner.
Hem de botar la paret que queda a la dreta del portell del bosc, tancat amb barrera de fusta. Dellà de la barrera el camí presenta tres brancals. El de més a l’esquerra és la continuació del camí de n’Olesa. Segueix pel bosc uns 300 m. per entrar tot seguit en els conreus. Gira de bell nou a la dreta per passar prop de Son Vell i arribar al casal de Son Seguí després d’un quilòmetre de recorregut des de la barrera del bosc. Des de les cases, un camí apte per a vehicles ascendeix en direcció sudoest per a anar a confluir al nostre camí de cas Garriguer.
Des de la barrera, un segon camí entra a la garriga, tot dret, i un tercer corr paral•lel a la paret cap a mà dreta. Aquest és el traçat a seguir. Descriu un revolt i en sentit ascendent, travessa la Garriga Petita, per trobar, al cap d’uns 600 m. el camí de Son Olesa a Cas Garriguer, que hem esmentat. En ascens suau però continuat recorrem cosa d’un quilòmetre, immersos en una garriga de pinar amb un esponerós sotabosc de mates i estepa.
Cas Garriguer és una humil edificació, a l’ombra de grans pins, que gairebé tots els dies hàbils per a la caça sol tenir molta activitat. Passades les cases el camí gira a l’esquerra i travessa un portell. El camí, més empinat recorr els últims 900 m., travessant clarianes de garriga rompuda, fins a assolir la tanca de tapial del recinte de s’Ermita.
El recinte té un portal d’accés al costat nord. A la vora hi veurem una petita cova amb un modest calvari de fusta que possiblement fos l’origen d’aquest lloc sagrat. Per tenir accés a l’ermita s’ha de sol•licitar la clau i autorització a les cases.
Sobre el portal observam la inscripció “Solitudo sive vita Eremitarum Anachoritarum”. Aquest eremitori va néixer per obra i gràcia de Jaume Ballester d’Olesa en el s. XVII. L’Ermita està dedicada a la Mare de Déu de la Pau. Una talla de la Verge presidia un retaule del s. XVI o XVII. Ara la imatge resta a les cases de Son Seguí.
Una curta distància i escàs desnivell ens separen del cimal del puig de Son Seguí, o d’en Marron (317 m.), on hi figura un vèrtex geodèsic. El cim queda ja en el terme de Santa Eugènia.
A la muntanya s’hi pot pujar també des de les
cases de Son Seguí o des d’Es Comellar, del costat del nucli de
ses Coves. Hi perviu una natura molt rica, tant pel que fa a flora com a la
fauna. Les espècies representades pertanyen tant a comunitats de garriga
de pi com a l’alzinar, antigament més abundós però
per les tales i la pastura, molt reduït avui en dia. Les restes de marjades
i la toponímia ens informen d’una intensa activitat agrícola
a la muntanya. Trobarem entre la flora més remarcable, l’estepa
llimonenca i la blanca, l’aladern de fulla estreta, el llampúdol,
les esparregueres, cirerer de Betlem, arboceres, falgueres, rotaboc, vidalba,
orquídies i bolets. Entre la fauna destaca el tord, el conill, la perdiu,
la mèl•lera, la milana, la geneta i el mostel, pinsans i caderneres,
corbs,...
El camí de retorn és pel mateix itinerari de carro, fins al portell
de cas Garriguer, En el mateix sentit de marxa, deixant el camí bo, ens
durà als vials de la urbanització de Puntiró, dins el terme
de Palma, que amenaça de tancar el pas habitual per causa de la construcció
de nous xalets. Seguint el vial en direcció a ponent arribarem de front
a un vial que cap a la dreta davalla fins a Pòrtol i dóna al camí
de Sant Jordi. A poques passes, en el primer revolt, botant la paret de la dreta
es pot adreçar a la mala cap al camí de can Forner, cases situades
en les tanques pròximes, o cap al camí del terme de Santa Maria
que, en direcció nordest, va a sortir al camí de Son Seguí.
Vicenç Sastre