COSTUMARI POPULAR
DIVENDRES SANT “El DAVALLAMENT”
Tradicions Antigues
Segons el Costumari Català, la majoria de les creences i costums propis de la setmana Santa té en el divendres Sant la celebració pels Cristians la passió i mort del Senyor, el Davallament i el sant Enterro.
Aquest dia començava de bon matí quan surt la processó dita de l’Aurora, organitzada en diferents esglésies. Abans no solien ésser gaire llargues. Eren concorregudes de manera especial per elements femenins. Durant el seu curs cantaven diverses cançons de litúrgia populars escaients a la diada.
En moltes poblacions aquesta processó seguia les estacions del Calvari, el qual havia estat costum que s’estengués pel afores i acabés al cim d’un turó o monticle poc elevat. Són diverses les poblacions que encara donen el nom de calvari a turons propers. A aquestes processons solia anar-hi un penitent carregat amb una creu feixuga al coll que feia el paper de Jesús; generalment solia fer-se per prometença.
A Marratxí, ens diu Pau Bibiloni a Pòrtula (IV 99), hi ha restes per on celebraven antigament una d’aquestes processons o via crucis. Queden dues estacions en el camí vell des Caülls a Son Sales i se suposa que anava de la possessió de Son Sales a Sant Marçal.
Seguint amb el Costumari Català, el matí, abans de l’ofici, a Mallorca fan el sermó de Passió, que consisteix en una descripció molt detallada dels episodis de la Passió, des de la presa de l’hort fins a la condemna per part de Pilat. Sol ésser tant llarg que sovint arriba a durar fins dues hores.
En moltes esglésies, al punt del migdia, feien la funció de les set paraules, dita també de les tres hores en al•lusió a les que Jesús va restar clavat a la creu. Començava a les dotze en punt i acabava just a les tres. Solien fer-hi set sermons que glossaven les set paraules que Jesús va dir clavat en creu i que donaren nom a la funció. Davant de l’altar major solien guarnir un calvari amb les tres creus, les dels dos lladres més petites que la de Jesús. En el precís moment d’acabar el darrer sermó es representava el terratrèmol que experimentà la terra quan Jesús va expirar, s’apagaven tots els llums i l’església restava completament a les fosques. Es feia un terrabastall imponent valent-se de tots els procediments adients i s’engegaven un devessall de focs grecs i d’artifici que tractaven d’imitar els llamps i d’altres clarors estranyes i excepcionals. Les esglésies pobres empraven candeles amagades darrera del Calvari, damunt de la flama de les quals tiraven grapats de reïna que en cremar produïa una claror blava.
Després de la funció de les set paraules solia representar-se el Davallament. A Mallorca s’ha fet fins ara. El predicador des de la trona descriu l’episodi, que interpreten dos clergues que fan el papers de Josep d’Arimatea i de Nicodemus, s’enfilen en dues escales de gat que hi ha a cada costat de la creu, passen una llarga tovallola que embolcalla el cos de Jesús i pengen el caps per damunt dels braços de la creu. Aleshores treuen la corona d’espines i arranquen els tres claus del crucificat, i van a portar-ho tot a la Mare de Déu dels Dolors, allí present en imatge. Amb tota cura afluixen la tovallola i fan baixar la imatge de Jesús, que porten a la seva Mare.
Davallament a Sant Marçal
Al dia d’avui a Sant Marçal des de fa tres anys s’ha recuperat
aquesta funció, que feia més de quaranta anys que no celebraven
l’escenificació del Davallament. Actualment forma part de la funció
del divendres Sant, això sí, actualitzada al dia d’avui
acompanyada de llum, música i representació de personatges que
descriuen l’escena. Es viu amb tota la seva intensitat el Davallament,
per acabar amb una processó molt viscuda per tots els feligressos que
representa l’enterrament i van des de l’altar de l’església
fins a dins l’antic cementiri adosat, on se deixa el cos de Jesús
a una pira de pedra construïda expressament per a aquesta escenificació.
Mentre les campanes acompanyen amb tocs de mort. Enguany es suprimeixen les
set paraules i, en canvi, s’hi afegirà la representació
de tres personatges específics: Sant Pere, Maria de Màgdala i
Judes Iscariot.
Tomeu Pou