Creació
XX instants naixents per al recordatori d'un segle finat
(conclusió)
XX
LA RODA DE LA VIDA
A la gran sala penombrosa he estat deixat sol, i m’enfil
a la caixa que hi ha recolzada contra la paret. Cerc veure d’aprop el
gravat penjat que tant m’enquimera: una roda de la vida. ¿Que potser
tracta amb molt d’adornament del triomfant recorregut de Napoleó,
des del bressol cors, passant per totes les batalles cap a la glòria,
per tombar llavors fins a l’illa de Santa Elena, i d’allà
al sepulcre?, ¿que conta de manera senzilla el camí de qualsevol,
home i dona, entre la naixença i la sepultura? Impossible esbrinar-ho:
a l’igual que tota la mansió el quadre s’ha perdut per sempre.
Només queda el record de com l’horabaixa d’aquell dia estirat
i de puntetes des de devers el principi vaig seguir amb el dit el cercle per
traçar.
Valentí