Creació
Damunt dels fets primordials que em marcaren,
Damunt del cos que fou rosa immarcesible en un principi,
I que de tan alié com em resulta ja no em pot causar mal,
Al llarg del temps hi he acumulat una tona de lucubracions.
Pensament sobre pensament, paraula sobre paraula,
L’empresa s’ha anat fent cada pic més complexa,
I ja no pas la vida, realment mai viscuda,
Sinó una entelèquia, una ficció, un avortament -en fi-
És el que sorgeix de la meva ploma que no descansa.
I mentre la il•lusió de la carn es barreja amb la paraula,
la carn certa fa néixer altra carn, i la frase mor
Tan bon punt com esforçadament li he donat forma.
Com en un joc de miralls, o en l’abús dels psicofàrmacs
La presència que es presumia única ja es veu doble,
O es perd dins la infinitat de formes creades de bell nou.
Negre damunt blanc inútilment cerc un camí dins el no-res.
Com a Sísif faig rodar la roca de la meva escriptura
Muntanya amunt, tot i saber que la veritat
Era la simple flor d’un dia de la vall fonda
Que per sempre més tindré a la meva esquena.
Rumpelstilzchen