Opinió
C I M, “Chenoa Insular de Mallorca”
Primer de tot voldria dir que no tenc res en contra de la guapa argentina, ni per la seva participació al concurs més ‘impactant’ de la televisió pública des de l’un-dos-tres, ni pel possible èxit mediàtic que això pugui tenir en ella o pel profit que en pugui treure de tot plegat.
No. Evidentment la crítica ha d’anar dirigida a tots aquells que, sense vergonya, han intentat aprofitar-se de la fama d’una ciutadana, per treure’n profit polític. En aquests darrers dies hem acudit a l’inici de la lluita mediàtica dels polítics: aprofitar l’èxit d’una ciutadana illenca per treure’n popularitat i vots. Potser fins i tot ens hauríem de plantejar si dedicar telèfons gratuïts per telefonar a línies 906 (d’aquestes que cada minut val un ronyó i mig) pagant amb els doblers dels nostres imposts és ètic o no ho és. I ja que hi som, pensar també si es tracta o no d’una malversació de cabals públics. S’ha de tenir present que l’import pagat per telefonar a un 906, una part va a parar a Telefònica, i l’altra a l’empresa que ha contractat l’esmentada línia. Vaja, que telefonar a aquest número beneficiava directament dues empreses privades, la de telefonia i la productora del programa, que, (casualitat?) segons publicava el Diari de Balears, és l’empresa que actualment gestiona l’emissora de ràdio del CIM...
Però potser sigui encara més preocupant el gir conceptual que tot plegat implica en relació al partit que en realitat governa el CIM i que el presideix. Per una banda, ens hauríem de qüestionar la veracitat del missatge nacionalista que amb tanta força es dediquen a predicar durant les campanyes electorals. Des del meu punt de vista, promocionar una compatriota per anar a un devaluadíssim i patètic festival d’Eurovisió en nom de l’emissora de televisió pública espanyola, i en representació d’Espanya només es pot concebre i veure com un acte de profundíssim sentiment de nacionalisme espanyolista, més propi dels temps de Franco i que ara amb el PP governant a Madrid semblen retornar.
Però l’anterior, al cap i a la fi, té una vessant de tipus ideològic que, en principi, només hauria de preocupar (si és que ho fa) als membres i votants del partit en qüestió que es puguin haver sentit defraudats i decebuts per aquest acte de profund espanyolisme que ha manifestat Unió Mallorquina. Ara bé, el que sí crec que hauria de preocupar al conjunt de la societat de Mallorca és que, amb un acte d’aquest tipus, la promoció d’una persona amb doblers públics perquè vagi a Eurovisió a cantar, situa institucionalment i políticament la nostra illa i les seves institucions a l’alçada d’aquells llocs que es caracteritzen per estar més a prop de l’Espanya de ‘xaranga i pandereta’ que no pas de l’Europa més capdavantera i desenvolupada.
Personalment fa temps que crec que el ‘nivell’ dels polítics que tenim a Balears dista molt (anys llum potser) del nivell que mostren els parlamentaris bascs o catalans, però si més no, pensava que els illencs els tenien per model. L’actuació de la presidenta del CIM m’ha fet obrir els ulls a la realitat. I és que, vos imaginau n’Arzallus, en Jordi Pujol, n’Ibarretxe, en Carod-Rovira... demanant el vot per un cantant del seu territori perquè vagi en representació d’Espanya al festival d’Eurovisió? I què els hauria passat si haguessin destinat doblers dels seus contribuents per pagar-ne telefonades de suport?
Vergonyós.
Gabriel Àngel Vich i Martorell