Llengua
Fart d’Art, l’escamot de poesia
Quan vaig començar a fer feina a l’IES Son Rul•lan de Palma, no em vaig imaginar la quantitat de sorpreses agradables que m’esperaven. Un bon dia vaig tenir la sort de topar-me amb el professor d’Economia, Ángel Luis Merlo, i parlar d’un misteri que m’atreu molt i que, segons pareix, compartim: la poesia.
Què és la poesia? Ho sap qualcú? És simplement un art del llenguatge que serveix per expressar idees i sentiments? Pens que és una experiència que no deixa indiferents aquells que la viuen o la gaudeixen.
I parlant de poesia, n’Ángel Luis em comentà que formava part d’una aventura poètica d’allò més curiosa anomenada Fart d’Art, em mostrà il•lusionat la pàgina electrònica www.fartdart.com i m’explicà alguns aspectes del projecte. Em demanà si coneixia qualcuna d’aquestes persones (Àngels Cardona, Antoni Joan Fuster, Helena Girauta o M. Victòria Secall) i acte seguit em resumí de quina manera passen o, si ho voleu, aprofiten el temps: un grup d’amics, tocats tots pel corc, si em permeteu aquesta expressió, de la poesia, es reuneixen per viure el fet poètic des d’un punt de vista diferent. La intenció del grup Fart d’Art és la de dur a terme recitals poètics, tallers de poesia, poesia al carrer, poesia a l’escola, tallers de creació, etc.
Com diuen els seus components: “es presenta com a escamot poètic, polifacètic i plàstic, al públic i al poble”. Aquest grup recita poemes seus o d’altres poetes i intenten superar la fredor que representa l’escriptura o la lectura solitària.
La idea de fer partíceps tots aquells que senten qualque cosa per la poesia representa una mena d’evolució i de trencament de la concepció popular que es té d’aquesta.
En un món on pareix que segons quines coses no importen a ningú, sorprenen agradablement aquests tipus d’iniciatives.
No hem d’oblidar, d’altra banda, que els adolescents solen tenir una predisposició per la poesia, sobretot quan aquesta tracta temes que els interessen o els preocupen. Em referesc als poemes d’amor. No és estrany descobrir en els intituts al•lots, però sobretot al•lotes, que escriuen les seves vivències i experiències a l’agenda. Sempre solen parlar d’amors impossibles o d’amors incompresos. És per aquest motiu que aquest grup, per poc que s’hi esforci, es podrà guanyar aquest públic fàcilment, és a dir, els “encantarà” amb les paraules i els sentiments que traspuen. S’ha de saber triar els poemes adequats i, ben segur, que germinarà la sensibilitat dels joves.
Esper que la seva feina es veurà recompensada i que qualque dia es deixaran caure per Marratxí, per gaudir d’un d’aquests espectacles poètics.
Josep Antoni Calvo i Femenies