Societat
PERFIL D’ISIDRE AMENGUAL, OLLER
Aquest mes tenim com a convidat a Isidre Amengual i Amengual, nascut el 15 d’abril de 1935 a Pòrtol, lloc on resideix i on ha viscut tota la seva vida. És viudo i té tres filles i tres néts.
La seva professió és oller, ofici que ha exercit 53 anys a “Sa Penya” i del que ha après més amb l’experiència que no en els llibres.
Dedica part del seu temps lliure a llegir, li agrada assabentar-se de les notícies per la premsa. Abans era molt caçador i ha estat sempre una persona molt casolana. La seva principal afecció és el futbol; esport que practicà molts anys. També li agrada molt el ball de saló, fins al punt que una vegada l’elegiren per ballar el vals a un programa de televisió.
La televisió no l’atreu gens, s’estima més llegir, l’únic que mira són els partits de futbol.
No li agrada gaire la cuina, i dins els seus plats preferits hi ha el bullit, l’arròs i l’aguisat de pilotes. Es considera estricte amb el menjar i la beguda, li agraden les coses senzilles i sempre es decanta més pels bullits que no pels frits.
La seva principal virtut és la constància, ha estat sempre un home molt feiner, professionalment ha arribat a les cotes que s’ha proposat, com aconseguir peces que un altre no hagi fetes. Ens diu que tots els de la seva família sempre han tingut un temperament bo.
El seu principal motiu d’orgull és la seva família i especialment les seves filles; també que personatges molt coneguts i importants hagin sabut admirar i apreciar la seva feina .
No li agradaria que el recordessin amb cap frase en concret però sí com una persona fidel amb el que ha fet, i com un “bon al•lot”.
La seva gran il•lusió és poder continuar gaudint de bona salut, en aquest aspecte ha estat molt sortat ja que no ha tingut mai cap malaltia, per tant no ha estat mai de baixa.
Admira la seva família, les filles, gendres i néts, diu que sempre ha tingut molt present que “qui ha de donar llum, no ha de donar fum”.
Dins la seva escala de valors hi trobem en primer lloc la família, la sinceritat, la fidelitat i l’ honestedat.
Referent a la política, es considera “apolític”; no li agrada opinar. Ell és una persona que el que ha dit avui, l’endemà és el mateix, i en el món de la política no pareix que sigui així; creia que “Democràcia” era un altre cosa.
Des del seu punt de vista, el principal problema de Marratxí és l’excessiva urbanització, i passa pena que els que es considerin més ecologistes, al final no es giri la truita i siguin els qui paguin els plats romputs. Ell ho respecta tot, però no ho comparteix.
De Pòrtula en general li agrada tot, però li agradava més fa un parell d’anys, ara troba la revista un poc polititzada i que hi ha qualque article que no pareix de la premsa de Marratxí.
En relació a la Vetllada, ho passà molt bé, va riure molt i menjà un bon guisat de pilotes.
I per acabar, una frase que diuen els seus amics: “No és un home gran, però és un gran home”.
Margalida AOF.-