Pòrtula nº 248, maig de 2002

Empreses i comerços

Manela Campos:
“És important dedicar-nos a allò que ens agrada”

xxxEl mes d’abril passat ens acostàrem a la floristeria des Pont d’Inca per parlar d’un món interessantíssim i molt acolorit. Deim que és interessant perquè la majoria de persones aprecien la bellesa de les flors i se senten meravellades per la contemplació dels colors i les formes diverses que aquestes arriben a adoptar. Per això, no és estrany que un negoci com aquest funcioni. Qui no ha regalat qualque vegada un ram de flors a sa mare o a la seva estimada? A més a més, segons ens explicà na Manela, sempre hi ha motius per decorar qualque banda, ja sigui per a unes noces o un aniversari. Per cert, la nostra protagonista sap tractar els clients, ho hem pogut comprovar. De fet, si qualque dia hi anau no vos defraudarà. Vos mostrarà fotos, vos ensenyarà les flors i, si li és possible, no dubtarà a complaure, per difícil que sigui, el vostre projecte de decoració.

-Des de quan vos dedicau al tema de les flors?
El tema de les flors va esser una cosa circumstancial, només fa uns set anys que m’hi dedic.

-Com i per què va néixer aquesta passió?
Em dedic a les flors com a decisió personal, perquè m’agrada. Gràcies a Déu vaig poder triar aquesta feina. Ara bé, convé que vos expliqui una mica com va sorgir tot això. Jo venia d’un món laboral totalment distint. Vaig fer informàtica a nivell de Formació Professional de segon grau i era administrativa en una oficina, vaig continuar estudiant Ciències Empresarials i després de diversos càrrecs en una empresa privada, vaig fer feina al Consell de Mallorca com a coordinadora d’administració de FODESMA.
Amb el suport incondicional de n’Agustí, el meu home, em vaig plantejar iniciar una nova etapa laboral com a florista, ja que és important dedicar-nos a allò que ens agrada i jo tenia aquest hobby.

-Heu assistit a cursos especialitzats
Sí, quan vaig decidir dedicar-me professionalment a l’art floral era conscient de les meves limitacions i no podia obrir un negoci d’aquestes característiques. Vaig començar els estudis oficials a Madrid i a Barcelona, homologats a nivell europeu. Així vaig aconseguir el suport tècnic que necessitava per desenvolupar la feina. Continuu assistint a cursos monogràfics amb mestres espanyols i estrangers sobre les noves tendències.

-Quins projectes relacionats amb les flors vos solen demanar? Quin és el més habitual?
Això va per èpoques. És molt divertit. No hi ha un dia igual a l’altre. A part d’això, sempre s’ha d’improvisar i això m’agrada molt. Donam un gran ventall de servicis: des d’un naixement, passant, per desgràcia, a una defunció, aniversaris, noces, comunions... Feim feina tant amb flors naturals com amb flors seques i plantes. Els moments puntuals de l’any solen generar detalls relacionats amb les flors: el dia dels enamorats, de les mares, el dia de Tots Sants; després hi ha la temporada de novies, de comunions, etc... Sempre hi ha motius per decorar amb flors...

-Quina és la flor més rara que vos han demanat?
Aquí duim flors de tot Espanya i també de l’estranger, per exemple, de Sud-amèrica, d’Holanda, etc... Per tant, no ens hem trobat amb cap petició de flors que no coneguem. Però sí que ens demanen, de vegades, colors no naturals.

-Com quins?
La rosa blava. Aquesta rosa no existeix, però molts d’al•lots la demanen. Es fa un procés de tint a la planta perquè la rosa tengui els pètals del color desitjat.

-Les flors que duis de l’estranger, arriben bé?
Tot això té el seu secret, però et puc dir que arriba en bones condicions. Ara bé, s’ha de saber manipular correctament. Les flors arriben adormides, per dir-ho de qualque manera, i després s’han de rehidratar. D’aquesta manera beuen aigua i estan perfectes.

-Consultau regularment les novetats bibliogràfiques i revistes?
Estam subscrits a revistes tècniques; formam part d’una xarxa de transmissions florals internacional.

-Quina o quines flors vos agraden més?
Totes m’agraden llevat d’una. És el cas del narcís. Ja sé que és una flor preciosa, però no sé exactament per quin motiu, a mi no m’agrada gens. La resta m’agrada tot, ja sigui una margalida silvestre o una flor exòtica.

-Les parelles, quan es casen, solen decorar l’església o l’ajuntament on celebren les seves noces. Quines dificultats presenta decorar una església en relació a un casal o una sala d’un ajuntament?
En aquestes qüestions un ha de saber triar les coses adequades. Sempre hi ha, o hi ha d’haver, una proporció. No es tracta que un ajuntament hagi d’estar més o més poc decorat que una església, sinó que les persones que decideixen casar-se a un ajuntament solen tenir un concepte diferent dels que trien l’església. Per tant, els ambients són distints i les decoracions també.

-És més freqüent el ritual de noces per l’església o als ajuntaments?
La majoria de noviis que ens visiten és per decorar esglésies.

-Quin és el millor mes per a les flors?
Els mesos de primavera són aquells que tenen més varietat. Ara bé, actualment amb els hivernacles es poden aconseguir les flors tot l’any. La diferència és el preu.

-Què vos pareix la revista Pòrtula?
A nosaltres ens agrada. Hi estam subscrits des que vàrem anar a viure a sa Cabaneta l’any 92. És la millor manera de saber el que passa al nostre poble, Marratxí.

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu