Pòrtula nº 248, maig de 2002

Solidaritat

Davall la lluna sahariana

xxxEren les 6 de la matinada quan a la fi vaig arribar a ca na Tfarrah, tot estava en silenci, doncs tothom dormia, les estrelles i la lluna, quasi plena, es podien palpar amb les mans. La situació era estranya, no sabia què fer, i vaig optar per quedar fora de la haima esperant que sortís algú. Primer sortiren els pares de la nina, els quals m’abraçaren amb tendresa i tot d’una avisaren a la meva germaneta petita, la qual sortí amb els ulls clucs i amb cara d’estar encara dins un dels seus somnis; jo no vaig poder evitar cridar el seu nom i quan ella va reaccionar, m’abraçà tan fort que ja hauria valgut la pena tot el viatge només per aquell precís instant.

Dia a dia, la humil família de la qual jo, i juntament amb la meva, ja ens podem sentir de la mateixa, em demostraren que la vida és meravellosa i no són necessàries unes comoditats per ser feliç i disfrutar del moment.
Cada vespre fèiem festa. Amb una olla al revés, que feia de tambor, i un somriure vaig passar les vetllades més genials de tota la meva vida.

Tota la gent és realment encantadora i amable i sobretot, generosa, t’ho donen tot, sense tenir res i això són coses que per aquí no passen.

Després de passar tres dies per allà, el moment que em va donar més alegria fou quan a les 4 de la matinada en havíem reunit tots els mallorquins, a l’ajuntament, en principi per ja partir cap a l’aeroport i ens digueren que fins a les 2 del migdia no partiríem; eren deu horetes més per poder disfrutar-ho. El més sorprenent encara, fou quan en sortir ens adonàrem que després de molts anys, estava plovent!

Aquell dia serà, al manco durant un any, el darrer que torni a menjar camell amb patates i aquella sopeta tan bona i beure el fantàstic te que només ells saben preparar...

Jo, juntament amb na Catalina “Tita” ens ho passàrem del millor i recoman que vos animeu a visitar-los perquè, realment, val la pena.

I així passaren les hores, estant amb la meva família saharaui a la que tant enyor, i la qual esper molt aviat tornar a veure.

Neus.-