Pòrtula nº 248, maig de 2002

S’hora ja s’és entregada
vaig estant rabiós
i plorar vaig dir amorós
a mumare tan amada:
amb vós som estat fins ara
i amb ses llàgrimes a sa cara
molt baix li vaig dir: “Diós”.

Verge santa sagrada!
Plorant mumare es posà
I me va acompanyar
Fins defora de sa casa
dient s’amor de mumare
que té en es fiis posada
és gran que no es pot contar

Ja no podia estar més
perquè era hora de fer via;
vaig dir: “Diós”, mare i padrina.
Déu vos do molts d’anys de vida
Que jo me’n vaig i vos deix

“Diós”, fill meu estimat,
mira com queda ta mare
plorant i desesperada;
va dir: al menos fes bondat,
i seràs molt ben mirat
d’es pares que tendràs ara.

Jo li vaig dir: Faré bonda
perquè aixó és molt gelós;
i amb sos meus superiors
lo que tendré molt en compte
serà es respecte no rompre
ni en res del faltar-los.

Me va dir: Si fas bondat
te passaràs un bon temps
perquè es cabos i sergents,
segons i primers tinents
i capità es mateix temps
veuran que ets un bon soldat.

Vaig dir: Trista no estigueu
que bondat jo ne faré
i sabreu com estaré
perquè jo vos escriuré
i en so correu primer
una carta ja tendreu.

Va dir: si m’envies cartes
de mi resposta tendràs
i desprès quan tornaràs
ta mare trobaràs
sa mateixa quan n’era antes.

Vaig dir: paraula vos don
i no vos vull enganar
i també vos vull avisar
que aquest fii vostre en tornar
per servir-vos ell serà
es més amable del món.

‘Cabada aquesta paraula
d’ella me vaig despedir
perquè era hora de partir:
i prenc tot d’una es camí
acompanyat d’un cosí
en es tren de cap a Palma

(Continuarà)

(Per la transcripció,
Tomeu Pou)