|
Pau Buades,
monitor de l’escola municipal de Taekwondo
xxxEn Pau Buades Alcaraz és
un jove de 19 anys. Viu en Es Coll d’en Rabassa i practica Taekwondo
a l’Escola Municipal de Marratxí. Duu practicant aquest esport
des dels 15 anys, així que ara fa 7 anys que va començar.
El principi de la seva carrera esportiva fou molt curiosa. Va començar
a entrenar en Es Coll d’en Rabassa, on es feia Taekwondo com a activitat
extraescolar. Pau té problemes d’asma i el metge li va aconsellar
que fes esport. Va veure en el Taekwondo una oportunitat de vèncer
aquesta malaltia i, a partir d’aquí, es va animar.
En el moment en què va acabar els estudis, va haver de deixar l’Escola.
Per a poder seguir entrenant, va passar a entrenar a Pòrtol, lloc del
qual no s’ha tornat a moure. Li agrada més aquí perquè
hi ha més espai, està més equipat, la gent és
més bona... confessa que en Es Coll d’en Rabassa els nins són
una mica més «gamberros».
Què li ha aportat el Taekwondo? Doncs moltes coses positives:
salut (ha vençut l’asma, tot i que encara tengui petits problemes),
més seguretat, més confiança, activitat, ha aconseguit
bons amics... però no només per a ell concretament. Pau es dedica
a ensenyar a altres nens. El seu horari és molt complet: Ensenya a
Pòrtol, als més petits i als que ja no ho són tant, dilluns,
dimecres i divendres de 17:30 a 20:30 h; en Es Coll d’en Rabassa, als
petits i no tan petits, dimarts i dijous de 16 a 17 h; i en Es Pont d’Inca,
als nins de 8 a 12 anys, dimarts i dijous de 17:30 a 18:30 h. Com podeu veure,
en total dedica al Taekwondo moltes hores a la setmana. Es va animar tant
a practicar aquest esport que gairebé no li ha afectat al seu ritme
de vida, no li ha llevat res; al contrari, n’ha tret molt bon profit.
En Pau ha viscut molt el Taekwondo. Tant, que l’ha ajudat a saber allò
que més li agrada d’aquest esport, i allò que no l’estira
gaire. Per exemple, li agrada molt la part tècnica del taekwondo, el
que seria la part artística. Per altra banda, hi ha la part de combat,
que no li agrada gaire (ens diu que és molt pacifista). Malgrat tot,
ha fet qualque curset de competició, li agrada fer de Coatch i també
li agrada entrenar l’equip. Allò que no vol fer és competir
ell.
Però el nostre amic també ha tengut experiències fent
de monitor. Ens diu que li agrada ensenyar perquè és molt satisfactori
veure de quina manera progressen els nins, a més a més que et
fa sentir útil. En general són bons nins, fan entremaliadures,
com és normal, però consideren el monitor com un amic. Un fet
que el va impactar fou un dibuix que li van fer dos alumnes seus, germans.
Va estar molt content. També una altra vegada li van regalar bombons.
Són coses que fan sentir molt bé.
Què n’espera, del Taekwondo? Doncs que segueixi essent
un bon hobbie, com ha estat fins ara. Malgrat li agrada molt aquest esport,
no hi vol dedicar la seva vida. Té altres aspiracions: electrònica,
mecànica, informàtica... encara no sap molt bé quina
d’aquestes però, el que sí té clar, és que
el Taekwondo és per a ell un hobbie. De totes maneres... mai se sap!
També espera que li segueixi aportant bona salut, sentir-se bé
i sentir-se apreciat pel que ha fet.
De la seva carrera esportista podem dir que ha participat en cursets de Hapkido,
tècnica de Pumse, competició (com a Coatch), al curset de formació
de jutge (del qual va aconseguir el títol)... i molts altres cursets
que ja no recorda. De tot això, però, el que més l’ha
marcat ha estat aconseguir el cinturó negre. És una meta important,
que veu dura, però alhora, possible de superar amb esforç.
Ara s’està preparant per a l’examen de negre 2n DAN, a
poc a poc. Encara no té data fixa de presentació.
Finalment, en Pau anima tota la gent que no fa esport a què s’animi
a provar-ho. El Takwondo dóna bona salut i moltes amistats, alhora
que fas una cosa que t’agrada.
Margalida B.