Opinió

Doblers: l’europesseta

xxxD’ençà que pagam en euros, podríem dir que les coses van més o manco igual que abans, quan compràvem en pessetes. Però la realitat social és d’allò més curiosa. Tot i que només duim euros a les butxaques, encara hi ha majoritàriament una població que parla en pessetes. A més a més, i no voldria dir cap aberració amb això, és més fàcil parlar en “euros” als desconeguts que amb els coneguts de sempre. Quan parlam amb la gent del que valen els productes se senten a dir coses com aquesta “60 euros, sí, sí 10.000 pessetes” i al cap d’una estona la conversa prescindeix dels euros progressivament i afloren les pessetes pertot arreu. Però ja vos dic, n’hi ha que encara parlen en pessetes amb la família i en euros amb la caixera de la gran superfície comercial. A l’ambient familiar (o d’amistats pròximes) hi ha inèrcies difícils de corregir (de què vos sona, això?). Ja veurem quant de temps dura aquest procés. Imaginau quina careta posaran els nascuts a l’era de l’euro, quan sentin qualque pic parlar son pare i sa mare en pessetes, d’aquí tres o quatre anys. Bé, la mateixa gràcia que ens ha fet a nosaltres quan hem sentit comentaris d’altres èpoques i monedes.

Però no em deixa d’esser en certa manera simpàtica la conversa entre el botiguer que intenta parlar en euros al client i aquest li contesta: “Bé, tanmateix, m’ho creuré, encara no m’aclaresc!” I el botiguer li respon: “jo tampoc, però ho hem de fer així” i el client insisteix: “serà molt difícil que deixem de xerrar en pessetes...” Als bancs, tot i que tenen més pràctica, “tradueixen” els euros a pessetes tot d’una que veuen una persona que fa una carussa.

Graciosa, perquè sí, va esser una veïnada meva que no s’adaptava les primeres setmanes a dir “euros” i no sé per quina curolla li sortien “dòlars”. Tal vegada havia vist massa films americans!

Josep Antoni Calvo i Femenies