|
Comunicació
Una assignatura pendent a Balears
Altres vegades a Pòrtula ens hem referit a la necessitat d’articular uns mitjans de comunicació propis de titularitat pública a les Illes Balears. Definitivament sembla que l’element que sempre havia faltat per fer-ho, voluntat política, ara hi és, i el Pacte de Progrés podria impulsar dins d’aquesta legislatura la creació d’una corporació de ràdio i televisió de les Illes Balears. Com a primera passa es duria a terme la posada en marxa d’una ràdio autonòmica, si és possible dins d’aquesta legislatura, i més endavant un canal de televisió autonòmic.
La importància dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió, als nostres dies sembla inqüestionable. La televisió ha passat a ocupar un lloc central en les vides de les societats modernes, i la necessitat d’estar informat és una característica del ciutadà del segle XXI. I quan deim “estar informat” ens referim a tot el que el concepte “informació” comporta: a tenir coneixement de les notícies del dia, accedir a la realitat que ens envolta, conèixer la situació meteorològica, la situació del trànsit als carrers, la marxa dels nostres equips esportius, conèixer els esdeveniments i els personatges que composen els nostres pobles i ciutats.
Les Illes Balears segueixen essent l’única comunitat autònoma de l’Estat Espanyol amb una llengua pròpia que no disposa d’una televisió pública de caràcter autonòmic. Les Illes Balears són l’única comunitat autònoma d’Espanya que ni tan sols disposa d’una ràdio autonòmica pública. Durant l’etapa de govern del PP, sempre es tancava el debat sobre la necessitat d’un mitjans de comunicació autonòmics amb l’argument de que la seva posada en marxa era impossible a causa dels alts recursos econòmics que es necessiten, inassumibles per a les raquítiques arques autonòmiques del Govern Balear.
Però juntament amb aquest argument es trobava un altre possiblement molt més realista : la falta de voluntat política per impulsar un model àudiovisual propi.
Durant els darrers anys, comunitats autònomes com les Illes Canàries, Aragó, Múrcia, Castella La Manxa o Castella i Lleó han estat impulsant canals de televisió autonòmics que s’han sumat o estan a punt de fer-ho a les cadenes autonòmiques ja existents: TV3 a Catalunya, Canal 9 a la Comunitat Valenciana, TVG a Galícia, Telemadrid a Madrid, Canal Sur a Andalusia, i ETB al País Basc. Fins i tot Extremadura ha intentat articular un espai televisiu propi arribant a un acord amb Canal Sur d’Andalusia per a crear franges de programació pròpia per a la comunitat extremenya. Iniciativa que de moment s’ha vist paralitzada per una decisió judicial.
Amb aquest panorama, ens trobam que només 5 comunitats autònomes no disposen a dia d’avui de mitjans de comunicació propis: Navarra, Cantàbria, Astúries, La Rioja i les Illes Balears.
Si analitzam en profunditat aquesta situació arribarem a la conclusió que el cas més sorprenent és el de les Illes Balears. En primer lloc es tracta d’unes Illes amb una llengua pròpia i unes riques variants dialectals autòctones, la defensa i la promoció de les quals són una constant en les polítiques públiques (al manco això es diu). En segon lloc, es tracta d’un arxipèlag format per un territori discontinu compost per quatre illes, fet que dificulta la cohesió de l’arxipèlag, allunya la realitat de cada una de les illes respecte de les altres i dispersa el sentiment de pertinença al “país”. En tercer lloc, existeix un procés de normalització lingüística en marxa. I en quart lloc, des del punt de vista tècnic o periodístic, existeix un buit informatiu des del punt de vista àudiovisual que cap mitjà privat està cobrint.
Si a aquets factors afegim que les Illes Balears són una de les comunitats més riques de l’Estat Espanyol, justificar la inexistència d’una emissora de ràdio autonòmica, (no parlem d’una cadena de televisió...) esdevé una tasca complicada. Hom podrà dir que si bé existeix riquesa gràcies al sector turístic, les institucions públiques balears són pobres. Si bé aquest argument pot esser cert, s’hauria d’insistir en que, en realitat, la creació d’uns mitjans de comunicació autonòmics mai ha estat una prioritat política en aquesta terra. Podríem pensar en molts d’altres exemples de projectes públics la suspensió dels quals era justificada mitjançant la manca de diners, i que quan políticament ha interessat o convengut engegar, ben prest s’han aconseguit els diners.
Si és cert que el Govern de les Illes Balears actual vol impulsar definitivament la creació d’una ràdio i una televisió balears, aleshores haurem de centrar la nostra atenció en el model escollit per fer-les realitat. Seria del tot decebedor veure com es tornen a posar en mans privades els mitjans de comunicació de titularitat pública com és el cas de Som Ràdio, en lloc d’afrontar un model públic de ràdio i televisió sòlid i amb mires al futur.
De la mateixa manera, convindrem que s’haurà de garantir la neutralitat i l’objectivitat d’aquests mitjans de comunicació, així com fer cumplir la missió de servei públic dels mateixos. No s’hauria de tornar a caure en l’error tan habitual a l’Estat Espanyol de confondre els mitjans de comunicació de l’Estat, d’una comunitat autònoma o d’una ciutat, amb els òrgans de comunicació dels seus respectius governs. És a dir, un mitjà de comunicació ha de ser per a la societat, pel país, no pel partit polític de torn que ocupa el govern d’aquell país o d’aquell territori. Ja n’estam tips, de la manipulació política dels mitjans públics de comunicació d’Espanya, tan estatals com autonòmics.
Per això, seria una veritable llàstima que quan a la resta d’Europa s’està abordant definitivament el debat sobre el control polític dels mitjans de comunicació públics, que a les Illes Balears, després d’anys i panys esperant la creació dels mitjans autonòmics de comunicació, aquests es convertissin en l’aparador propagandístic dels governants de torn del Govern de les Illes Balears.
Sergi Marcos i Llinàs