Perfils

Sebastià Alou

xxxEl nostre convidat d’aquest mes, Sebastià Alou Vicenç, va néixer a Palma el 5 de febrer de 1951. Actualment resideix a Marratxí: Els Garrovers, des de fa vint anys.
És casat i té tres fills: un de 27 anys, un de 24 i el petit de 18.
Té els estudis de batxillerat i Formació Professional amb l’especialitat d’elèctrica. Treballa de tècnic a CLH. És regidor de Participació Ciutadana, de Medi Ambient i delegat de la policia local, per part del PSOE.

El poc temps que té lliure al dedica a practicar esport i a la jardineria -a casa seva-. Abans llegia molt però ara pràcticament no disposa de temps.
Considera que la televisió té una part positiva i una altra de negativa. La positiva és que és un bon mitjà d’informació, una informació a la carta, doncs cada un pot triar el tema que li agrada: documentals, esport...La part negativa és la gran quantitat de publicitat que condueix cap a un consum desmesurat i massa acció: mostren aspectes de la vida que no haurien d’ésser així, incita a la violència.
Li agrada la cuina mallorquina i entre els seus plats preferits hi ha el frit, els rostits i les sopes.

És un home molt esportista, practica el tennis i la pesca amb canya i en barca. Segueix el futbol, és “mallorquinista” de tota la vida, i li agraden tots els esports, va a tots els esdeveniments importants. Els seus fills també, de molt petits, han practicat esport, i els ha acompanyat a competicions per totes les Illes.

Troba que la seva principal virtut és ser un home molt treballador, i que sap tractar a la gent –de tot tipus i de totes les edats-. El seu principal defecte és que és un poc massa dur amb ell mateix i a vegades amb qui l’envolta.
El seu principal motiu d’orgull és la família: la dona i els fills. I un altre tenir a Marratxí un batle socialista.
Li agradaria que el recordessin com a una bona persona, com a un amic.

L’experiència més impactant que ha viscut ha estat un accident del seu fill segon en una excursió, hi hagué un despreniment de pedres, i una molt grossa passà tocant-lo, per sort no acabà en desgràcia. Una altra fou la mort del seu pare.

La seva gran il•lusió, a part que a la família li vagi tot molt bé, és guanyar amb majoria a Marratxí.

Un dels personatges per qui sent més admiració és Felipe González.

Pel que fa a la seva escala de valors, valora especialment la sinceritat, dir les coses a la cara, la família i l’amistat.

En relació a la política pensa que és necessària; actualment la gent està desenganada, però no directament dels partits, més bé de les persones. Troba que l’Administració és lenta i que l’Ajuntament disposa de pocs medis per dur a terme tot el que voldria. El món polític el veu com a molt preocupant, massa “dreta”, considera que s’han perdut els ideals de sindicalisme; veu la situació molt preocupant pel treballador, seria més convenient un centre-esquerra per tots els que viuen en el món.
Des del seu punt de vista, el principal problema de Marratxí és el fort impacte demogràfic. En una setmana s’han censat 60 persones, de 25.000 habitants han passat a 25.060. Tota aquesta població passa per damunt dels serveis que s’haurien de donar. És necessari un govern fort.

De Pòrtula li agrada especialment la informació que dona al ciutadà, que no està lligada a cap partit, no se casa amb ningú. El que li agrada menys és que a vegades no se contrasti la notícia, això donaria l’oportunitat per a solucionar alguns problemes. També troba que hauria de tenir més tirada, l’ideal seria que pogués arribar a cada casa, però com això és utòpic sí li agradaria que es trobàs a botigues, bars i pogués arribar a tothom.

Finalment, i en relació a la Vetlada, la valora positivament, ho passà molt bé i va conèixer i gaudí de xerrar, entre altres convidats, amb en Pere Escafí –un home molt preocupat per les coses que l’envolten-.
A més a més trobà el sopar molt bo.

Margalida AOF.-