|
Vetlades des Molí
Sebastià Alou, 
regidor
A la darrera vetlada convidàrem el regidor de l’Ajuntament
Sebastià Alou, delegat de batlia de la Policia Local,
responsable de les àrees de Medi Ambient i Participació Ciutadana.
Ens hi acompanyaren els col•laboradors Gabriel Àngel Vich i
Martorell, Xisca Juaneda i Pere Escafí; a més a més,
també hi va esser present en Rafel Llobet, mestre i regidor, protagonista
o acompanyant en altres vetlades.
Començàrem la tertúlia parlant de controls d’alcoholèmia,
tema encetat per en Biel ja que darrerament havia pres part en un percaç
relacionat amb aquesta qüestió. Referint-se a aquest tema tothom
hi ficà cullerada, cosa que després evolucionà cap
un altre debat: la prescripció dels delictes de les persones relacionades
amb la política. En Sebastià Alou ens exposà, amb veu
reposada, el seu punt de vista sobre aquesta qüestió; ens digué
que genera una imatge negativa als ulls del poble veure com un personatge
relacionat amb el poder, que se sap que és culpable de qualque delicte,
surti més net que un calze sagrat perquè la falta ha prescrit.
És realment penós. Aquest tema ens dugué a fer diversos
comentaris sobre la realitat del món i les persones que ens envolten.
En més d’una ocasió l’escepticisme i la desconfiança
s’apoderen de la població.
Parlàrem de la reforma circulatòria del camí de n’Olesa,
a sa Cabaneta. Pels qui no passau per aquella zona de Marratxí, heu
de saber que els vehicles que circulen per l’esmentat camí
procedents de Pòrtol, s’han de decantar i aturar-se si és
necessari, en unes zones determinades, per deixar passar els que vénen
en direcció contrària. Segons el nostre convidat, aquesta
no és la solució adient per resoldre un problema de circulació.
És del parer que aquesta via hauria d’esser d’una única
direcció. Ens recordà que en el cas de Palma, on el parc automobilístic
és desorbitat, són moltíssims els carrers d’una
única direcció. La gent s’hauria d’acostumar a
nous hàbits a l’hora de fer desplaçaments i no veure
tan malament entrar per una banda i sortir per una altra. Mentre comentàvem
els problemes de dur a terme reformes circulatòries satisfactòries,
sortí la qüestió dels doblers. La gran superfície
comercial Alcampo no ha tengut cap problema per fer la seva sortida cap
a l’autopista d’Inca. És evident que qui té el
poder econòmic també té la facultat de canviar les
coses segons les seves conveniències.
Pel que fa a les associacions de veïnats ens digué una sèrie
de coses ben interessants. Les associacions que funcionen són aquelles
que han de resoldre qualque problema greu. Els problemes fan que les persones
unesquin els esforços per aconseguir-ne beneficis. En canvi, aquell
poble o urbanització en què tots viuen més o manco
tranquils i no hi ha problemes esmentables, la cosa es relaxa fins a quedar
reduïda a la mínima expressió. Segons ens explicà,
a la urbanització de Can Carbonell hi ha una associació molt
activa, però curiosament no són conegudes les seves reivindicacions.
Parlàrem, una vegada més, del creixement urbanístic
de Marratxí. Esmentàrem el cas de la urbanització de
Sant Marçal i ens imaginàrem, per un moment, que no tardarem
gaire a veure-hi un gran nombre de gent. Sorgí el tema de la població
que és o viu a Marratxí de manera plena i d’aquells
que hi tenen una casa, però que estan empadronats a un altre municipi,
generalment Palma. És evident que Marratxí, de cada vegada
més, serà un municipi-dormitori. A part d’això,
i a causa del creixement de la població, es va comentar la possibilitat
de construir a Marratxí un segon institut. Encara que, de moment,
no podem afirmar amb contundència on es farà ni quan. I parlant
d’instituts, esmentàrem el tema de la joventut d’avui
en dia. Des del punt de vista dels presents, els joves tenen, en general,
una apatia cap a gairebé tot. Comentàrem el fet que molts
de joves conten que s’avorreixen i no saben què han de fer
en les seves hores d’oci.
Finalment parlarem del sopar: va esser completíssim. Primer picàrem
de paté de cuixot de jabugo, sobrassada i xoriç.
Mentre tastàvem aquestes menjues arribaren en Pere i na Xisca que
es presentaren amb un plat de carxofes farcides de tonyina i un altre de
pebres torrats. Després arribà el plat fort de la vetlada,
el llom amb col. De postres: ametles garapinyades, cacauets i taronges.
Acabàrem la vetlada amb una botella de cava per celebrar que la nostra
cronista, Catalina, havia fet anys el dia anterior.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu