PERE ESTELRICH,
RERE LES PASSES DE LA MÚSICA

xxxPere Estelrich i Massutí va néixer a Felanitx el dia de Sant Jordi del 1955. El 1977 es llicencià en matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Membre cofundador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca i de l'Institut de Musicologia Pau Villalonga, va ser gerent del 1989 al 1992 de la Fundació Pública de les Balears per la Música. És professor de matemàtiques al Col legi Sant Gaietà, de Palma.

Professionalment matemàtic, però amb la música fent un important paper en la teva biografia. Encaixen ambdues coses?
Primer he de dir que no som músic perquè, de fet, no sé tocar cap instrument, un cop aclarit això he de dir que les matemàtiques i la música de sempre han anat lligades. Pitàgores, per exemple, era matemàtic i músic, i Einstein era un extraordinari violinista. La tècnica musical, el llenguatge musical pròpiament dit, és matemàtica pura, però la interpretació i el sentiment és evident que no. Hi ha un llibre molt interessant que relaciona la música de Bach amb el teorema de Gödel, que és el teorema matemàtic més important del segle XX, i les pintures de Eisher, aquell pintor que feia pintures impossibles, que també tenen molt de matemàtiques.

D'on ve el teu interès per la música?
Segurament és familiar. Mon pare sí que podem dir que és músic, perquè té coneixements musicals, dirigeix la Coral de Felanitx i té una gran afició per la música. A ca nostra sempre vaig veure discos, a mon pare li agradava molt la música de Wagner i tot això em provocava unes certes inquietuds. Per a mi, però, el que va ser definitiu va ser el meu pas per Barcelona, quan hi estudiava la carrera. A aquella ciutat els anys setanta hi havia una vida musical molt intensa i quan jo vaig esser-hi entre el 1972 i el 1977, anava a gairebé tots els concerts que es feien al Palau de la Música, em vaig abonar als concerts de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, vaig tenir els meus primers contactes amb l'òpera al Liceu.

I quan tornares a Mallorca què vas fer?
Quan vaig tornar vaig tenir la gran sort de contactar amb en Biel Massot i, conjuntament amb Joan Parets, vam fomentar idees musicals, concerts, viatges, articles... Una afició que va arribar a tenir un caire més professional quan vaig passar a ser gerent de la Fundació Pública de les Balears per a la Música.

Com resultà aquella experiència?
Molt interessant, la fundació va ser constituïda l'any 1988 pel Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma, i jo vaig accedir per concurs públic a la plaça de gerent el 1989.

Quins eren els objectius de la fundació?
L'objectiu fonamental era el de transformar l'Orquestra Ciutat de Palma en una orquestra professional.

Vols dir que l'Orquestra Ciutat de Palma no era professional?
No, no ho era, en el sentit de dedicació exclusiva dels músics. Hi havia, això sí, bons músics amb qualitat professional, amb molta dedicació i un gran voluntarisme. L'Orquestra Ciutat de Palma ha de situar-se en el seu lloc i en el seu moment històric, tenint present que ja existia els anys 40 com a conseqüència de les inquietuds musicals que llavors ja hi havia a Mallorca. Per això, amb aquesta base, aprofitàrem els valors que hi havia i vam fer convocatòria pública de places de músics, per aconseguir formar una orquestra professional, objectiu que aconseguírem el setembre del 1989.

I un cop es formà l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma què es va fer?
Llavors era qüestió de donar vida a l'orquestra fent concerts, sortides als pobles de Mallorca i a Menorca i Eivissa, i mantenir-la viva i activa. S'ha de dir que el nom de Fundació Pública de les Balears per a la Música és una mica exagerat pel que és en realitat. Crec que en un principi existia el projecte de fer una Direcció General de Música, però finalment no ha estat així.

Qui nomena els directors de l'orquestra?
Hi ha una junta directiva que nomena el gerent de la fundació i el director de l'orquestra. He d'aclarir que he estat l'únic que ha accedit al càrrec de gerent per concurs públic, perquè després ja han estat nomenats directament.

El director de l'orquestra hauria de ser nomenat per concurs o directament?
Crec que el director de l'orquestra no ha de ser nomenat per concurs.

Deixares el càrrec de gerent quan finí el contracte?
No, vaig dimitir precisament el mateix dia que començaven els Jocs Olímpics de Barcelona i ho vaig fer perquè vaig arribar a la conclusió que no podia fer res amb el pressupost que s'hi destinava a la fundació. Era talment com haver comprat un Rolls Royce i voler-lo mantenir amb benzina de Seat 600. No em sortien els números i quan vaig veure que totes les alternatives que presentava m'eren rebutjades me'n vaig anar. De fet em vaig sentir traït per alguns polítics, concretament per Bartomeu Rotger que em donava idees i esperances quan en realitat el que feia era preparar una persona per posar al meu lloc.

És el director qui fa l'orquestra?
Sí, és el que la fa sonar d'una manera determinada, el que passa és que aquí d'ençà que se'n va anar Lluís Remartínez aquesta orquestra ha anat coixa de director, no ha tengut un director que s'hi dediqui absolutament. Ha tengut directors que comparteixen la direcció i ara que ve Salvador Mas esperem que s'hi dediqui i es pugui crear un so.

Quin creus que és el principal problema de l'Orquestra Simfònica?
Crec que el gran problema és que no se sap quina mena de Simfònica volem, de la mateixa manera que tampoc no sabem quin turisme volem, ni quin model urbanístic volem...

Ens ho expliques una mica?
Què volem, una filharmònica com la de Berlín, que gravi molts discos i que faci concerts arreu del món, o una orquestra que vagi als pobles de Mallorca, a Menorca i a Eivissa i faci cada setmana un concert a Palma? Em pensava que això era el que es volia i així es va fer quan jo hi era. Em sembla que aquesta és l'orquestra que necessitam, una orquestra que faci sortides i que s'apropi i així mateix apropi la música a la gent, i difongui el patrimoni musical mallorquí.

I per què no es fa això?
Perquè això no està ni escrit ni definit enlloc.
Sabem que actualment dirigeixes una empresa anomenada ARTS que suposam relacionada amb la música.
Sí, ARTS és el nom comercial de l'empresa que vaig crear en sortir de la fundació. Es tracta d'una empresa de gestió musical que organitza concerts.

A qui representa?
No representa ningú, ARTS organitza actes musicals però no du representació de músics.

Quina mena d'actes musicals?
Abans eren pràcticament tots de música clàssica però avui podem parlar la meitat de música clàssica i l'altra meitat de tota classe de música. Llevat de les revetlles pràcticament ho feim tot.

Amb aquestes dues experiències de gestió, quin nivell musical creus que hi ha a Mallorca?
Quantificar-lo no crec que sigui correcte. A mi m'agradaria més fer una anàlisi qualificativa i pens que el fruit se treu de cada concert, perquè un concert pot tenir molt de públic, pel seu caràcter popular, però no necessàriament aporta més a la cultura, als nostres infants o les persones en general. No tenc massa clar que el nombre de persones que assisteixi a un concert sigui el factor més important per fer una anàlisi.

Com responen les institucions?
Actualment, quan presentes un projecte que val la pena, als ajuntaments per exemple, encara no tots responen. També el que passa és que a Mallorca hi ha molts músics que volen anar de gestors i jo pens que el músic per ser bo ha de dedicar moltes hores a la música i deixar als gestors fer la seva feina, que és una altra cosa.

Quina part de Mallorca creus que destaca musicalment parlant?
Llevat de Palma, diria que la part de llevant i del nord, en una línia que aniria de Santanyí fins a Alcúdia. Aquesta és la zona que per a mi té més projecció musical.

Quina mena de música t'interessa?
De fet a mi m'interessa tota la música, i per constatar-ho és suficient mirar els meus discos, on hi podeu trobar al costat de la Passió de Bach noves músiques con la de Vangelis o jazz. En música som molt obert i no som gens purista. Tampoc no em fa mal que, per exemple, es facin versions pop de música clàssica.

I el mestissatge musical?
A Cala Rajada vaig organitzar un concert de flamenc amb percussió índia i va ser un gran èxit. Pens que la fusió és important i molt més avui en dia que si parlam d'aquest lloc global en què s'ha convertit el món, ens poden aportar moltes coses musicalment parlant. Per al mes d'agost hi ha preparat un grup senegalès amb un espectacle que inclou un poc de tot

Per què creus que és interessant això?
Perquè ens enriqueix, es interessant pels espectadors i els dóna l'oportunitat de constatar altres aspectes de la gent que ve a viure aquí, així com de veure tocar instruments que no coneixem. Crec que és interessant tot allò que ens aporti alguna cosa i que ens pugui enriquir. No és mai tard per aprendre coses noves i hem d'estar oberts a tota mena d'aprenentatge positiu.

Què ens dius de la música espontània que persones o grups fan sonar pels carrers?
És una moda que ja té molts anys i arreu d'Europa és molt comú. És una aportació fantàstica i fins i tot crec que un dia es podria fer un concert amb les persones que toquen música pels carrers i estic convençut que tendrien públic.

El 1993 acabà un màster de periodisme i comunicació a la Universitat de les Illes Balears.

Què t'impulsà a interessar-te pel periodisme?
Perquè no és mai tard per aprendre i el periodisme sempre m'ha interessat. De fet, quan vaig començar la carrera de matemàtiques, tenia els meus dubtes entre matemàtiques i periodisme. El periodisme sempre m'ha agradat i quan em va sortir l'oportunitat em vaig posar a estudiar.

Periodisme escrit o radiofònic?
Els dos, però de sempre he fet més ràdio i m'agrada molt com a afició. He participat en programes de tertúlia i també de divulgació.

Com creus que estan els coneixements musicals a l'ensenyament?
No ho sé perquè ho desconec. Ara bé, el que puc dir és que programes com “Los 40 principales” o les ràdio-fòrmules han banalitzat molt la cultura musical i han convertit la música en un producte efímer i de consum. Avui podem comprar a preu de saldo el disc d'un cantant que fa uns mesos era el número u.

Què opines de programes com “Operacion Triunfo”?
Com a programa de televisió em sembla un bon programa d'entreteniment i una magnífica idea, ara bé, utilitzar mitjans públics com es fa per promocionar revetlles privades o organitzades per ajuntaments, em sembla absolutament denunciable. A mi el programa m'agradava i pens que els que hi participaren canten bé, però ja veurem què passa amb aquests artistes més endavant. D'aquí a tres o quatre anys serà el moment de parlar d'aquesta “Operacion Triunfo” i llavors veurem qui s'ha salvat.

Creus que vivim en una societat efímera?
Vivim a dos-cents per hora i crec que hauríem de tenir temps per la mística i per nosaltres mateixos. És important que de tant en tant facem una aturada i ens trobem a nosaltres, mirem què hem fet, si anam bé o si hem de canviar de camí.

Si dius això deu ser perquè ho fas. Com ho fas a això d'aturar?
Parlant amb mi mateix i amb la meva dona que és la que millor em pot dir com em veu. Tampoc no deix de costat les opinions de persones que m'importen tot i que al final les conclusions les treu un mateix. És important escoltar els altres perquè a vegades ens enganyam nosaltres mateixos.

Parla'ns del Centre de Recerca Històrico-Musical de Mallorca.
D'ençà que el vam fundar la seva funció és la de recollir el material de tot tipus, sonor i escrit, que es fa a Mallorca. És un arxiu de tota mena de documentació.

Cooautor dels llibres Pere Josep Canyelles, músic de Calvià (1986), Diccionari de compositors mallorquins segles XV-XIX (1987) i Rere les passes de Bach (1989).

“Rere les passes de Bach” sortí com a resultat d'un viatge que vas fer per tots aquells llocs d'Europa relacionat amb Johann Sebastian Bach. Què té d'especial Bach?
Bach és un miracle, ja ho deia Pau Casals, era un geni. Bach era un geni. Si posàssim dins els platerets d'una balança a Bach i a l'altra els altres compositors, crec que fins i tot la balança quedaria desequilibrada en favor de Bach. És l'únic compositor que permet ser interpretat tal com va escriure la seva obra o en qualsevol altre clau: jazz, suwing, rap... Té una gran versatilitat, de manera que cada any es pot fer una versió nova de la seva musica. Té una gran quantitat d'obra i tota ella amb una càrrega espiritual i emotiva que altres compositors no tenen. Bach és l'antítesi de la fredor, és el músic mes càlid que existeix, és a la música el que Newton és a la ciència. Bertrand Russell comentava que si li demanassin quin era el segon científic del món tendria molts de problemes per definir-se, però que si li demanassin el nom del primer no en tenia dubtes: Newton, perquè va posar les bases de les matemàtiques i de la ciència posteriors. Igualment tots els grans compositors han begut de Bach.

Sabem que t'agrada viatjar. Dels països que ja coneixes quins en destacaries?
M'agrada viatjar, és cert, però també em va bé fer agroturisme a Sóller, per exemple. El que més aviat m'agrada és desconnectar una mica de la quotidianeïtat. Com a viatges una mica exòtics dels que he fet en destacaria Síria, que m'entusiasmà, el Líban, que no tenc paraules per definir, Israel, on hi he estat unes quantes vegades, la Índia és encisadora i el Tíbet fantàstic. Són llocs molt genuïns, únics, diferents, cosa que no succeeix amb Hong Kong, posem per cas, que és talment com esser a Nova York. També he de dir que Europa m'agrada molt. Ara, però, amb dos infants petits em resulta més difícil viatjar, sobretot a segons quins llocs.

Creus que els ordinadors ens arribaran a guanyar?
Les màquines no podran tenir mai aquesta conversa, per exemple. En Turin deia que el dia que féssim la mateixa pregunta a un ordinador i a una persona, i no poguéssim destriar qui l'havia contestada, llavors podríem afirmar que la màquina ha igualat l'home. El dia que jo posi música de Bach a una màquina i a ella li caiguin les llàgrimes, llavors podré dir que la màquina està al mateix nivell de l'home.

Què creus que és l'home?
L'home és l'evolució d'una sèrie de cèl·lules, evolucionisme pur. No crec que sigui el centre de l'univers perquè pens que igualment n'hi pot haver d'altres, de centres.

Ets col·laborador de l'associació l'Altra Senalla. Què és?
Som membre de l'Altra Senalla i durant un temps vaig pertànyer a la junta directiva. És una ONG que es dedica a fomentar el comerç just en totes les seves vessants important elements del Tercer Món, fomentant que les persones que venen s'associïn i crein cooperatives, fent valer els drets de les persones, sobretot dels nins i de les dones.

Pere Estelrich col·labora habitualment en la nostra revista i a altra premsa forana de Mallorca, en especial al setmanari “Felanitx”.

Parlant de Felanitx, és evident que milites de felanitxer, creus que el fet de ser felanitxer imprimeix caràcter d'alguna manera?
Crec que es bo ser militant del teu poble i que els que no ho fan són els que van malament. Hi ha un orgull felanitxer, sens dubte.

A què atribueixes el fet que hi hagi tants felanitxers que s'han projectat i es projecten a Mallorca i fora de Mallorca?
Potser al fet que Felanitx té, de fa molts anys, institut d'estudis secundaris, ha contribuït que molts joves poguéssim estudiar allà mateix per després continuar-los a altres bandes. Aquesta podria ser una explicació.

Continues ensenyant matemàtiques?
Sí, és clar, perquè m'agrada molt estar en contacte amb els alumnes i ensenyar. No crec que pogués prescindir d'estar en contacte amb l'ensenyament.

Quines són les teves lectures preferides?
M'agrada molt la lectura i som molt eclèctic amb els meus tìtols. Actualment confés que no llegesc tant com abans per manca de temps.

Què ocupa ara aquest temps?
Contar històries a la meva filla petita.

Maria I. Deià
Antoni Roca
(Foto: BMM)