Bellaombres, belles soques

xxxUn dels arbres singulars que reconeixem de fa més temps és aquest de la plaça de la Reina de Palma, tot i què la grandària de sa capçada és moderada, però sa situació no pot ésser més ben escollida: tot presidint el jardinet més antic i conegut de Ciutat. El que sí és tot un espectacle, una autèntica monstruositat natural, és sa rabassa, inflada i enorme de manera que no pot passar desapercebuda a ningú.

En realitat el que veiem és el resultat de la intervenció humana, ja que la soca única no és l'hàbit natural d'aquests arbres: la rabassa-plataforma característica fillola constantment tot produint una gran quantitat bordalls que esdevindrien soques que, anau a saber fins on poden arribar a la naturalesa. Ens en podem fer una idea amb els exemplars que tenim més prop, a Son Seguí i al Convent de Santa Maria.

Les Bellaombres (Phytolacca dioica) són també arbres singulars com a espècie de comportament molt poc freqüent: més que de fusta, hauríem de parlar de tronxo, segurament per emmagatzemar una gran quantitat d'aigua per als períodes de sequera, com que el tronxo no pot tenir la mateixa resistència que la fusta ho soluciona amb la multiplicitat de soques i la major part del pes a la rabassa; les fulles també tenen un comportament atípic ja que perdre, o no, les fulles a l'hivern depèn, a Mallorca mateix, de les circumstàncies atmosfèriques i de sa situació: solen perdre la fulla més tard que els arbres caducs, però les gelades o el vent fred de tramuntana ho acceleren força, mentre que exemplars a resguard o d'altres els hiverns benignes, poden no perdre la fulla. Diòic, vol dir que hi ha arbres mascles i arbres femelles que són les que fructifiquen: uns raïms molt sucosos i un poc molestos si els han de trepitjar. Vénen d'Amèrica del Sud.

De la bellaombra del parc de Felanitx tenim la fotografia de fa uns anys, però no l'hem poguda revisar com cal per les obres que s'hi fan.

Un conjunt espectacular de bellaombres és el de la plaça Llorenç Villalonga de Ciutat, dalt murada. Són 26 exemplars emmarcant la plaça, no tan desenvolupats com els que descrivim, però hi van darrera; com a conjunt és un cas únic, un autèntic paisatge urbà singular que reclama una figura especial de protecció, i amb urgència.

Els plans miralls o qualsevol idea de remodelació urbana, pels arbres grossos, ha estat la pitjor desgràcia de tota la història urbana, per mencionar només els casos més recents i aberrants, la Porta de Santa Catalina, el passeig de na Camel·la, l'arrabassada de xiprers a la carretera de Valldemossa, l'arrabassada d'ullastres a la carretera d'Inca són massa desgràcies d'antologia acumulades amb menys d'un any. Si no hi posam remei, el paisatge post-explosió nuclear serà l'únic que veurem a les zones urbanitzades. No hi falta gaire. Ara pot semblar un doi, però quan a alguna lluminària se li acudeixi de fer un aparcament a la plaça Llorenç Villalonga, no hi serem a temps a córrer.

Pere Llofriu