Entrant dins sa Companyia
ja em venien a insultar,
dient: Que t'agradarà
menjar ciurons cada dia?
Però jo no els entenia
i no podia contestar.

“Quintos” aquí i allà,
es “veteranos” contents
me deien: I tu què tens?
Respon: Que no sap parlar?
Que mal ho vas a passar
amb sos “cabos” i sergents.

Jo ja havia sentit dir
que manllevaven pessetes.
Jo deia: Fora punyetes.
Me cercau faltar a mi.
I sempre les vaig tenir
a dins sa mà ben estretes.

Dins poc temps mos daren plats
i cullera i sa forqueta
dos pans i sa ganiveta.
Ja estàvem mig arreglats
i prest estàrem formats,
alineats per la dreta.

Quan es sergent se'n vengué
jo feia bones xerrades
digué: a veure si te calles.
Jo mateix vaig dir: Ja té.
I amb això diu: “derecha”...
perquè tocaven “llamades”.

Davallàrem tots plegats
quan “rancho” varen tocar
i es “veteranos” ja
crec que s'havien pactats
i quedàrem rebetjats
sense carn per a menjar.

Això passa a un com ve
al menos set o vuit dies;
li fan ses mil picardies

fins que vergonya no té.
Sa carn no sap quin gust té
perquè té por i manies.
Tot homo qui torna manso
n'ha passat i heu puc dir.
Quants de pics ´nant a dormir
me som trobat es catrí
ben parat de lo més fi
en punt de “lugar descanso”.

Quan te jeus cau es camastre
si és que el te tenguin parat:
i si és que un caigui de cap
és cert que farà s'ullastre,
després sa ràbi' li ratja
però no diu res a cap.

És una vida molt trista
que passa un pobre soldat;
sempre ha d'estar preparat
bon sentit i bona vista,
molt alerta a faltar a llista
que això és lo més consagrat.

Jovenets, duc interès
que aquest glosat escolteu
i quan vos entregareu
que no us passi lo mateix.
Molt alerta a n'es doblers,
tancau-los fort si podeu.

Molts diuen que a un quarter
tots són pillins, sempre roben.
Jo a n'aquets reclams que sonen
contrari els'e vull fer;
que heu fan pes seu menester
i apleguen tot lo que troben.

Ningú pot fer de “torero”
perquè està més malament;
si en ve cap de valent
el me calen al moment
i el dia “siguient”
no troba bossa d'“asseo”.

 

Un homo perd sa vergonya
quan veu aquets posseir;
“quintos” que heu de venir
i no vos voleu renyir
pes cafè, en formar es matí,
posau-vos tots a sa coa.

És una història molt trista
tot lo que a mi me passà.
Ara vos vull enterar
sa pena que em va costar
en so temps d'estudiar
per ésser telegrafista.

A s'escola cada dia
anava a estudiar
i m'havien de posar
maquinaris cada dia
i avorrit vaig dir un dia
mal llamps sa telegrafia
i es qui la va inventar.

Estava desesperat
que no em podia sofrir
i a's moment que això vaig dir
un sergent me va sentir
i lo primer que va dir
que me quedava arrestat.

Jo vaig dir: No són rialles;
m'hauré de remediar,
molt mal ho vaig passar
si no aprens es punts i ralles;
però que moltes vegades
em vaig 'ver d'enrabiar.

Jo me vaig remediar
amb sos punts, comes i ralles
a força de maquinàries
a la fi hi vaig entrar,
i de llavonses ençà
un poc millor he passades.