Camins de Marratxí
Camí de sa Fita
xxxAvui visitam, de
la mà de l'estimada Pòrtula, una regió poc coneguda
de Marratxí, plena de contrastos, situada en el cantó
nord-occidental del terme, al Pla de Son Nebot. En aquesta planura,
antigament de gran riquesa agrícola i poblada de notables possessions,
hi conviuen a la força les despulles d'un món esvaït
i el nou ordre modern (ja!), representat per les urbanitzacions camperoles
estil «Marratxí profund», els xalets ostentosos
i les infraestructures relacionades amb Son Reus.
La contrada manifesta l'empremta, silenciosa però potent, del
pas del veí torrent gros, que fita el nostre terme municipal
en tot l'extrem de ponent. Tot el Pla de Son Nebot és fill
del torrent, que es forma per les aportacions dels de Bunyola i Esporles,
que s'entreforquen prop del km. 8 de la carretera de Sóller,
dins el terme de Palma. La presència del torent fa que diferents
camins confluissin en els ponts o guals sobre el torrent, situats
en aquesta contrada prop de Son Reus.
No queda clar si el camí de sa Fita rep aquest nom perquè
condueix a la propietat de sa Fita, situada a mitjan recorregut, o
si obeeix al fet que la via acaba en el límit del terme municipal,
en la confluència del camí de Son Frau i el camí
de sa Cabana des Frares, cruïlla important on segurament s'hi
plantaria una fita de terme, com passa a altres indrets semblants.
Que nosaltres sapiguem just se'n conserva una d'aquelles marques territorials,
la situada el km. 1,5 del Camí de Sa comuna, a Son Orlandis.
Aquest camí té una llargària d'uns 2,800 km,
entre «es pont» de can Bronquet (km 4 de la carretera
Vella de Bunyola) i la cruïlla del camí de Son Frau. Hi
podem afegir una 350 m. més de recorregut d'enllaç entre
aquest punt i la carrretera de Sóller. Curiosament, tant a
l'inici com al final de la ruta apareixen uns hostals de camí,
on podien romandre o reposar els transeünts que feien ruta entre
la part forana i Ciutat. Parlam de l'hostal de can Mosson, al nord;
afectat per l'aixamplament de la carretera de Sóller i els
de can Bronquet i s'Hostalet, al sud, un a cada banda d'es Pont.
Can Bronquet, tota una relíquia, s'emplaça en la confluència
el camí Vell de Bunyola i els de Sa Cabana i Son Macià,
aquest últim, malauradament, trastocat per la urbanització.
Conserva les típiques porxades estalonades per pilons de pedra,
la cisterna i un banquet, l'ombra d'un lledoner i el rellotge de sol,
vitenc i extern al món. Ens serveix can Bronquet de referència
de partida, cap al pontet de la carretera de Bunyola, situat a 200
m a l'est. A la dreta del pont s'inicia el camí de sa Fita,
indicat per un rètol, una pràctica poc freqüent
a Marratxí.
Les primeres passes ens mostren un «paisatge» de parcel·les
edificades, el redol conegut com Can Buc. Passam vora les cases, abandonades,
de Son Josep i al cap d'uns 500 m. de camí afinam, a la nostra
dreta, un brancal que entra al Pla de Son Nebot i arriba a la urbanització
del camí d'Establidors.
Deixam la companyia del torrent Gros que fins ara corria al nostre
costat, acanalat entre tapials, i assolim l'indret de les cases de
Can Buc Vell i Can Canut. A mà esquerra s'estenen els terrenys
de Cal Rei i sa Tanca de Can Buc, farcits de casetones “perfectament
integrades en el seu entorn”. Arriba per la dreta el camí
d'Establidors i just en el km. 1, el camí de Son Nebot, un
gran casal del segle XV, envoltat d'horts de tarongers. Conserven
bells detalls arquitectònics gòtics i renaixentistes.
Deixam a mà dreta l'accés a Can Calet, fitat per dos
lledoners, i ens situam, a poca distància, a la cruïlla
amb el camí de Cas Sastret, ben indicat. Tal camí du
a Cas Sastret, perdut entre sementers, i també a sa Fita, situada
prop de la cruïlla.
Una llarga recta del camí defineix el darrer tram del camí
de sa Fita, que sembla partir decidit cap a les muntanyes de Valldemossa
i Bunyola. La dreta del camí és ocupada per les terres
«urbanitzades» de Cas Teixedor Vell, on es conserven encara
les cases de la possessió.
A poques passes afinam a la dreta, entre pilons de pedra, l'entrada
a Can Garriga, accés pròxim a uns vells sestadors de
bestiar. A uns 250 m. lluny apareixen les sorprenents cases de Can
Garriga, d'arquitectura més urbana que pagesa, d'estil eclecticista
al buc senyorial, del segle XIX, i d'arquitectura tradicional a l'ala
nord, que integra les cases pageses. Un jardí, ara abandonat,
s'emplaça davant les cases, a l'esquerra de la carrera, d'un
empedrat regularment conservat.
El camí passa per davant les cases de Can Canut, emplaçades
a la nostra dreta. A l'esquerra, una desviació du a la urbanització
de Can Garriga, que ocupa la vorera del torrent Gros, i és
tot un exemple de la incoherència dels nostres urbanitzadors,
polítics, i colonitzadors. Topam, finalment, amb la nova rodona
de la cruïlla del camí amb el de Son Frau, que arriba
per la dreta. Un vial ample, per l'esquerra es dirigeix a les instal·lacions
de Son Reus i a la carretera C-711, de Palma a Sóller. En plena
cruïlla s'està edificant el Parc de tecnologies ambientals,
que tractarà la recollida selectiva. A Can Canut, s'hi ha creat
el «centre d'Educació i informació ambiental»
relacionat amb les instal·lacions esmentades.
AL fons podem veure les grans cases dels dos Son Reus -de Dalt i de
Baix- i en contrast, les torres de la incineradora de Son Reus. Com
seran les possessions del s XXII? Preferim refugiar-nos en el temps
esvaït que marcava el rellotge de Can Bronquet, mercès!
Vicenç Sastre