L'inquilí del gel,
nou títol de Miquel Àngel Lladó. Pròleg (fragment)

xxxAmb aquest seu nou llibre de poemes L'inquilí del gel (XV Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà), Miquel Àngel Lladó Ribas (Palma, 1958) es consagra com a poeta.

Tot i que comença escrivint narrativa, amb els seus dos primers llibres Bagdad un conte desfet (Miquel Font Editor, 1992) i Deu contes ecològics (Lleonard Muntaner Editor, 1995), el primer antibel·licista i el segon, com el seu títol indica, en defensa de la naturalesa, dos llibres de compromís amb causes que considera justes i que exposa amb claredat i convicció, és en la poesia on la seva sensibilitat i humanisme es fan més palesos.

Sobretot en els seus dos primers llibres de poemes, on fuig d'una experiència potser més immediata del primer, Jardí de quarantena (Capaltard 1999), per endinsar-se en una introspecció més existencial dels sentiments com a Illa de Corberana (3r Premi Alella a Maria Oleart), un senzill i emocionat record de la seva relació amb el pare i dels paratges íntims que recorregueren junts, on aconsegueix expressar-ho en alguns dels poemes mes precisos i suggeridors del llibre, com ara en aquests versos corresponents a Presa d'illa:

He decidit apoderar-me de la teva illa,
fer-me meves les teves pertinences,
escripturar en un immaculat full
tot el llegat de rocs
sal
i oratge
que batega en la seva ànima (?)

Encara hi ha un tercer llibre, Antull de tu (Lleonard Muntaner Editor, 2001), que l'autor dedica a la seva parella, el qual, en paraules de l'amic i també poeta Eduard Miró, que n'ha fet el pròleg, constitueix “una manifestació de l'amor cortès del segle XXI, amb elevades dosis de sensualitat, insinuacions i erotisme”. Vegem-ne una petita mostra en aquest senzill poema que porta per títol Atracció:

M'agrada el teu cos.

És bell i autèntic,
sense afectació
ni estudiada positura.

M'agrada tenir-lo
a les meves mans,
acariciar-lo
i amanyagar-lo,
tenir cura
de la seva fragilitat
gaudint-ne alhora,
dibuixar amb els meus dits
la delicada curvatura del plaer.

Però és sobretot en cada un dels poemes del seu darrer llibre, que aquí presentem, on aquesta sensibilitat i humanisme de la qual parlava a l'inici es fan més evidents. L'inquilí del gel és un llibre que el poeta dedica al seu fill amb problemes d'adaptació i ho fa d'una manera sensible, sense sentimentalismes, que ens arriba i ens commou, a través d'uns versos alats, gairebé transparents. Així ens ho diu al poema intitulat Color de bimbolla.

El llibre està dividit en dues parts: Territori de silenci i Les ales del pingüí, que es va configurant a través de la imatge dolça i silenciosa del fill, com el pingüí que viu rodejat de gel i bellesa. Així ens ho diu en aquests versos de Per atzar:

L'atzar volgué que fossis pingüí.

Hauries pogut ésser
poriol
o tortuga
o subtil papallona (?)

I no el transcric tot, perquè les meves paraules són tan sols una invitació a llegir tots els poemes d'aquest llibre, que m'ha emocionat pel seu contingut, al qual em sento molt propera, i un motiu per agrair a l'autor la profunditat i senzillesa en expressar-ho a través del llenguatge i les clares imatges dels seus versos.

Montserrat Abelló
Barcelona, novembre de 2001