El pessimista, el cínic i l'entusiasta

xxxHe llegit un llibre de Francesco Alberoni que es diu L'optimisme* i m'ha de deixat una sensació d'allò més agradable a l'esperit. De vegades, pensam que som els únics que observam certes rareses en els humans que ens envolten. D'altres, no sabem com hem d'interpretar segons quins senyals, per actuar amb una certa coherència i no caure en els successius paranys que ens posa la vida. El llibre que comentaré a continuació ens ofereix algunes pistes que ens poden ajudar a fer més entenedores algunes pautes de comportament humanes.

Aquest llibre, dividit en capítols, ens parla successivament de molts de tipus humans, de com es comporten, quins són els indicis que ens fan veure quina és la seva intenció final, etc. Ens parla dels cínics, dels pessimistes, dels immadurs, dels covards, dels estúpids, dels desordenats, dels qui no fan elogis i moltíssimes més maneres que tenen les persones de comportar-se en aquest món. El llibre, evidentment, no és cap recepta màgica ni res que se li assembli. Per això, si qualcú ha pensat que hi trobarà la manera de desenvolupar-se millor en aquesta vida, va una micona errat. Per millorar la nostra existència, la primera cosa que ha de canviar és la nostra actitud envers la vida i les persones que ens envolten. Una vegada conscienciats, és quan estam en òptimes condicions per entendre el que ens explica aquest professor titular de la Universitat IULM de Milà. Em costaria de creure que un cínic o un pessimista deixàs d'esser-ho, només amb la lectura del llibre. O que un desordenat posàs una mica d'orde a la seva vida, pel fet de llegir-ne unes quantes pàgines. I parlant de desordenats, el nostre sociòleg en diu: “Hi ha persones que no acaben les coses. En comencen una, la interrompen per començar-ne una altra i després una altra”. Un poc més endavant diu que els llocs on es desenvolupen aquests tipus de persones es converteixen en: “una mena de laberint en el qual no pot entrar ningú”. Supòs que ja vos han entrat ganes de llegir-lo. Ara bé, un dels apartats que més m'ha cridat l'atenció és el que duu per títol “El cínic i l'entusiasta”. De manera resumida vos diré que defineix, abans de res, el pessimista. Diu que aquest tipus d'individu ho veu tot negre, pensa que tothom és corrupte, que tot està falsificat, etc... i per això no s'ho paga fer res. Segons Alberoni, el cínic és un pessimista que en lloc de romandre de mans plegades actua. Literalment diu: “...és un manipulador de les passions”. Finalment, parla de l'entusiasta. És a dir, del somiador infatigable, l'inventor de projectes, etc. Segons Alberoni, l'estusiasta: “sap que l'home és feble, sap que el mal existeix, veu les mesquineses”. Això no obstant, els entusiastes, tot i saber que patiran decepcions, han optat per comptar amb el bé. Creuen que les coses són possibles i lluiten, amb totes les seves energies, per aconseguir que millorin.

De vegades, pens que tots hem estat al llarg de la nostra vida (o hem tengut actituds) una mica pessimistes, cíniques o entusiastes. El que passa és que després n'hem desenvolupada una i l'hem conreada fins al final. Si qualcú és pessimista convençut fins al moll de l'os, haurà perdut el temps amb la lectura d'aquest modest article, però si encara li resta una engruna d'esperança i de confiança, tal volta podrà trobar una mica de llum en les pàgines del llibre que he comentat.

Josep Antoni Calvo i Femenies

*Alberoni, Francesco: L'optimisme. Pòrtic Viure. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1999