Només Tu

Jo sé que tu hauràs obert nous camins
al fons de les ments del bons amics
ple de sons, com les pedres que roden
quan les ones rompen a la vorera.

On només es veu al llarg de la talaia
una imaginària línia de foc, que il·lumina l'horitzó
amagada rere les muntanyes
plenes de tremolor interior

se que només estranys ocells nocturns
son capaços d'explorar amb els seus moviments
desordenats aquests camins
dels quals tu has esborrat el rastre.

Esper que els senyors i noves criatures
sàpiguen desxifrar el perquè
ahir a la nit se'n va anar la llum i
jo no havia acabat d'escriure.

Que per a tu se'n va anar per sempre,
el dia vint-i-set de juny.

A José Huelamo Campos 1952-2002-07-28

Miquel Aguiló