Pòrtula nº 255, desembre de 2002 ______________________________________________Entrevista

Tomeu Suau Serra, nou rector d’Es Pont d’Inca

Tomeu Suau Serra va néixer a Palma dia 14 de març del 1944 però sempre va viure a Alcúdia perquè els seus pares eren mestres d’escola. Quan tenia 11 anys va entrar a estudiar al seminari i l’any 1988 el van ordenar sacerdot. Els estudis que té són els de sacerdot, i també té un diploma de la universitat de Valladolid de cine. A més de tot això, va fer cursets d’educació d’infància i adolescència fins arribar a tenir el títol de director de l’escola d’esplai de Barcelona.

Fins el moment duia la parròquia de la Indioteria, però a partir d’ara durà també la parròquia del Pont d’Inca.

Creu que podrà dirigir les dues parròquies alhora?
El problema principal és que hi ha pocs sacerdots. El bisbe em va cridar perquè trobava interessant que dugués jo la parròquia des Pont d’Inca perquè ja estava de qualque manera dins Marratxí. Supòs que podré fer bé la tasca, al manco em fa molta il•lusió, és un moment molt important dins de la meva vida. A més, crec que això podrà ajudar a sa Indioteria a funcionar sense dependre tant de la meva persona.

Què pensa fer al Pont d’Inca? Seguirà la mateixa línia de Don Jaume Rovira o canviarà qualque cosa?
Bé, en primer lloc crec que he d’aterrar a fi de veure com és el poble perquè crec que són dos pobles totalment diferents. Una vegada fet això,cal tenir en compte que Don Jaume i jo som diferents i que tal vegada farem les coses diferents. Don Jaume fou un bon capellà i la gent estava molt contenta amb ell. Només esper que m’arribin a conèixer a mi també i que vegin que el que jo vull és que conegui la parròquia i que vengui. Estaré molt content de celebrar les comunions, batejos i noces.

Què espera de la gent del poble?
Només vull que m’entenguin i que acceptin la meva manera de fer feina. Jo sempre intent crear un bon clima respecte a la parròquia. M’agradaria que la gent se sentís bé.

Ha tengut algun contacte amb l’ajuntament de Marratxí?
Sí, quan vaig arribar, el primer que vaig fer fou visitar el batle i l’Ajuntament, tots els col•legis i les institucions. Em vaig presentar com a veí i com a persona perquè em semblava que era molt correcte. La resposta de la gent fou molt positiva, em va rebre massa bé i m’ha obert les portes.

Com està l’economia de la parròquia Sant Alonso Rodríguez?
Doncs molt bé. La veritat és que sempre vaig molt just perquè consider que els doblers han d’anar a la parròquia. No m’agrada fer coses materials sinó més bé coses que facin poble. Per exemple, convidar a la gent a participar en la parròquia per les festes de Nadal, decorar l’església amb flors... encara que també m’agrada destinar els doblers en benefici de la comunitat.

Com va reaccionar sa Indioteria quan va saber el seu canvi de destí?
En un principi a la gent li sabia una mica de greu però hi havia moltes reaccions. Alguns pensaven que em pujaven un escaló pel fet de dur dues parròquies, amb la qual cosa estaven molt contents. Sa Indioteria ara està molt animada, hi ha un gran nombre de gent que participa. Per tant, no pas pena perquè continuarà pràcticament així. Més que res, és la gent qui passa pena per mi perquè veuen que som una persona limitada i podria caure malalt o qualsevol cosa que no em permetés seguir endavant.

És conegut per tots la tasca que duia a terme anteriorment? Pensa fer el mateix en Es Pont d’Inca?
Bé, la meva feina sempre ha estat bàsicament treballar amb els més joves del poble, la infància i la joventut. Com he dit abans, necessit posar els peus a terra i mirar com està tot. Cal dir que al Pont d’Inca hi ha molts de nins, possiblement més de 3000. Per tant, l’església ha de donar resposta i intentar ajuntar-los. Amb l’ajuda de les institucions, l’ajuntament i les associacions de veïns podrem dur a terme activitats per tal d’educar els joves i ajudar-los a aprofitar el temps lliure.

Els seus inicis a sa Indioteria foren bastant difícils, no és així?
La veritat és que sí. En aquells moments hi havia dues bandes molt conegudes que es dedicaven a robar i a fer gamberrisme. Jo vaig intentar entrar a dins aquestes bandes per veure si podia aconseguir qualque cosa, però no vaig poder. Allò que sí vaig aconseguir fou que el club d’esplai agafàs tanta força que a poc a poc les bandes varen anar desapareixent. A partir d’aquí va començar una nova temporada, en la qual la gent volia fer poble. Pens que després de 20 anys podem estar força contents perquè hem millorat molt. No vol dir que ara ja no hi hagi droga, però sí he de dir que l’ambient és molt més favorable.

La gent diu que vostè fa molta feina. Què pensa?
La veritat és que faig molta feina perquè no m’agrada perdre el temps. A més, jo no em vaig fer capellà per estar assegut de mans plegades sinó per estirar la gent a moure’s i fer un poble de cada vegada milor. Jo, per tant, com a capellà, he de ser el servidor del poble, no pas el dictador que ho mana tot i que els ciutadans estan a les seves ordres.

Tota aquesta feina la faig perquè tenc il•lusió i crec que si tots tenguéssim aquesta il•lusió i ganes de fer feina podríem aconseguir un món una mica millor.

Per acabar, li agradaria enviar qualque missatge al poble del Pont d’Inca i de tot Marratxí?
Primer de tot vull donar les gràcies a la gent perquè m’ha rebut molt bé, a més de què don Jaume em va facilitar l’arribada. Només vull dir que és important la bona educació dels fills per aconseguir un clima de pau. És important que els nins creixin a dins un ambient agradable, només així podrem aconseguir que el futur sigui positiu, amb persones humanes que donin la mà a la gent que la necessita. I també molt important, els joves no han de perdre les arrels i tradicions del seu poble, les han de dur endavant.

Jo em compromet a ajudar sempre que pugui la gent i si m’equivoc, voldria que la gent em permetés rectificar.

Text i foto: Rafel Pons

_________________________________________________________________________________________

Pàgina anterior | Portada | Index 255 | Pàgina següent