Pòrtula nº 255, desembre de 2002 _______________________________________Patrimoni Natural

Recorantes, quins pinarros!
o,
qui resisteix guanya

El pi de ses Voltes des Cavall Bernat

A la mateixa carretera de Lluc, just passat Caimari, just agafant el primer tram del camí Vell passam per davall del Cavall Bernat; just abans d’agafar aquest camí Vell els cotxes comencen ses Voltes, que es submergeixen dins una mena de bosc encisat amb un conjunt de pins tan fantàstics com altíssims, on es fa difícil senyalar-ne un. Si trobam una ocasió per transitar tranquils per aquestes voltes, podrem gaudir d’aquest exemplar magnífic, fregant el rècord d’altura.

El pi de Canet

Mentre mister Byne (Majorican Houses and Gardens) exhumava els dibuixos de la celebèrrima escalinata neoclàssica, com a envejós de les piràmides impol•lutes de tota vegetació, els pins ja testimoniaven que la realitat mai no és tan romàntica com la llegenda, ni prop fer-hi, tot i que la majoria de pins, plateros, palmeres i d’altra vegetació exòtica donaven fama al jardí de l’altre costat. Mentre, aquest pi quedava en un racó fora de perspectives i fotografies i encara va créixer tapat per congèneres més potents. Però passen els anys, es mustien els jardins, es podreixen les escalinates, i es momifiquen els dibuixos piramidals, mentre els pins queden.

E l pi del Cementeri de sa Vileta

Un altre exemplar magnífic, i encara millorable amb una esvellada i control de congèneres que l’empenyen; a l’interior també té una branca amb una mena d’empelt de bruixa que el distorsiona. És a més l’exemplar de protecció més peremptòria ja que, amb una remodelació del camí, aparcament, o qualsevol malentès per qualsevol pardalada, d’aquestes amb les que ens regiren adesiara, podria desaparèixer, i després diran que no l’havien vist.

El pi del Coll de Sóller

Sempre m’havia demanat si des de Sóller dirien el “coll de Palma”, doncs no, com els marratxiners no diuen el “pont de Palma” sinó el “pont d’Inca” sense pensar que és a l’altra banda: és clar doncs que els topònims els fixen les majories, que freqüentment són a l’altra banda. Bé, idò el coll aquest és de Bunyola.
Ah! (ja no hi pensava) el pi... és magnífic, el paisatge, fantàstic, i Son Nassi, és aquell putxet que es veu tan petit, a l’altra banda.

El pi Gros de Ses Figueroles

Deu haver trobat la veta de la font de sa Mata, perquè per a la resta no sembla que li hagin ajudat gaire, és enmig del bosc lluitant contínuament amb els veïns i va quedar socarrat per un incendi de potser fa trenta anys, però continua impertèrrit. D’altura podríem haver posat qualsevol cosa: el capcurucull és tapat per ell mateix i continua cap a l’infinit, per veure’l, n’han de tenir ganes.

El pi de Son Boronat

Calvià no acaba de rutlar: és un municipi sostenible, diuen, però no s’acaba de percebre. D’arbres singulars n’hi deuen haver, però deuen estar darrera les cases, perquè no s’acaben de percebre. Aquest de Son Boronat (crec que no ho havíem dit: 338 24 19), es percep darrera les cases i tapat per ell mateix, amb sa capçada tocant a terra i atenuat amb la vegetació circumdant. No és tan tort com diu la foto: és la distorsió natural de la perspectiva exagerada pel gran angular.

El pi de sa Coma

Trenta-sis metres de pinarro no es veuen cada dia, ni quasi mai, i a vegades ens passen desapercebuts. De moment és el rècord, i amb molt pocs que s’hi acostin; curiosament, el que més s’hi acostava era un germà seu que va caure amb la ventada horrible de l’11 de novembre de l’any passat. És curiós també que actualment se’ns presenta amb un eix exageradament arquejat que provoca una capçada a la fi excèntrica: és degut a què l’eix no és tal sinó un dels dos cimals drets que tenia, l’altre es va esqueixar fa molts d’anys; la ferida es veu encara ben grossa: és doncs la prova tangible que qui resisteix guanya.

Pere Llofriu

_________________________________________________________________________________________
Pàgina anterior | Portada | Index 255 | Pàgina següent