Ara que ja estic millor
Vos he volgut reunir
Per fer una bona berenada
I el vostre gest agrair.

Varen ser dies molt dolents,
Vaig estar ben xerequeta
Però tan bé me cuidàreu
Que me vaig poder aixecar dreta.

Mai havia estat malalta
I just aixuxí em va pegar
Una mollor tan i tan forta
Que no podia caminar.

Amb l’ambulància me dugueren
A l’Hospital General
No sabien què tenia,
Llavors... em trobaren el mal.

El mal estava en el cor
Un mal bitxo hi arribà
I la gent que me venia a veure
Deia: “No s’aixecarà”.

I quan començava a estar bé
I tenia passegera
Vaig patinar i vaig caure
I em vaig rompre la cadera.

A l’Hospital me dugueren
Però no m’hi deixaren quedar
Perquè els metges quan me veren
Me volien operar.

A Son Dureta m’enviaren
Però tot estava ple
Així qu’els atapins agafàrem
I a Sant Joan de Déu mos n’anàrem.

Després d’aquest pelegrinatge
M’arribaren a operar,
Dos claus ganxos me posaren
Però se varen escapar
I d’es cap d’un parell de dies
Me tornaren operar.

Hi vaig haver d’estar dos mesos.
Llavors me varen engegar
I ara un poc coixa he quedada
Però amb un gaiato puc caminar.

No puc fer tot el que feia
I això me fa estar malsofrida
Però aquest berenar amb totes voltros
Me fa estar ben devertida.

Les gracies vos vull donar
Per lo que féreu per mi
Que jo per molts d’anys que visqui
No vos ho podré agrair.

Salut tenguem a partir d’ara
I un altre any ens poguem reunir
Per fer una bona rialla
I continuar aquest camí.