Pòrtula nº 255, desembre de 2002 ________________________________________Opinió
ENGUANY NO VULL NADAL
No. Enguany no vull Nadal. No vull veure els somriures de la gent, no vull
veure la gent mudada pels carrers, i no la vull veure comprant i comprant, no
vull veure els ornaments de les botigues ni els llums dels carrers, ni sentir
les nadales pels altaveus, ni la cantarella dels infants de la loteria, ni els
anuncis de colònia, torrons i juguetes. No vull sentir la bulla dels
dinars de família, ni del cava i el vi, ni del torró i el vi dolç...
No vull haver de pensar regals, anar de tendes, comprar i veure com els emboliquen
i que difícilment donaran cap felicitat. No vull veure com cada any milers
d’ong’s et diuen que has de ser solidari, ni tampoc els reportatges
de la tele que et mostren les desgràcies de la gent...
No. Enguany no vull Nadal. No vull veure la felicitat falsa dels anuncis de
la tele, ni la de la gent que compra, ni la de les cançonetes de la ràdio,
ni la dels programes de televisió, ni la que la gent diu que té
per uns dies, per obligació, perquè toca, perquè diuen
que és Nadal.
No. Enguany no vull Nadal. No vull haver de dir molts d’anys mil vegades cada dia, no vull haver de dir-ho a gent que ni tan sols conec. No vull que em diguin molts d’anys, i menys encara aquells que la resta de l’any es dediquen a fer-me la vida impossible i la m’omplen d’indecències i crueltats. No vull veure els somriures hipòcrites i falsos de la gent en aquests dies, no vull veure els dinars d’empresa, els sopars d’empresa, els sopars amb amics i altres coneguts perquè és Nadal i tothom té la necessitat sobtada de fer-los. No vull haver de veure com els grans magatzems i els hipermercats s’omplen de llums i de colors, de juguetes i menjars i més menjars, i tampoc vull haver de veure com les targes de crèdit s’aprimen i arriben a treure fum. No vull haver de sentir cançons de Nadal per tot allà on vaig, ni tampoc haver de percebre la falsa amabilitat de la gent. No vull rebre felicitacions de Nadal, ni haver-me de passar temps pensant què puc escriure-hi que no sigui un tòpic que ja ningú es creu
No. Enguany no vull Nadal. No vull haver de veure els programes especials de la tele, ni els ‘jingles’ especials que fan entre els programes, no vull haver de veure les magnífiques pel•lícules que diuen que fan, no vull haver de sentir el ‘ja hem passat Nadal’ que algú diu en el dinar de dia 25, i no vull haver de mudar-me i anar de festa dia 31 fins caure gat d’alcohol en algun racó d’un macro-recinte, o pitjor a casa d’algun amic o familiar que vol fer una festa privada. No vull fer 12 grans de raïm, ni sentir 12 campanades..., ni veure com la gent passa olímpicament del 31 de desembre
No. Enguany no vull Nadal. No vull haver de sentir els comentaris habituals dels ascensors, no vull haver de rebre regals, no vull haver de veure com en Santa Claus deixa desocupats els Reis, i tampoc vull haver de veure com els menuts han de tornar a escola l’endemà de rebre les juguetes.
No, aquest Nadal no el vull.
Gabriel Angel Vich i Martorell
_________________________________________________________________________________________
Pàgina anterior | Portada | Index
255 | Pàgina següent