Pòrtula nº 255, desembre de 2002 _________________________________________Opinió

Espai de somnis

Acab de rellegir una altra obra de la popular escriptora palmesana Carme Riera. Es tracta de l’obra titulada Cap al cel obert, publicada l’any 2000 per l’editorial Destino.

És bàsicament una novel•la històrica amb pinzellades de novel•la psicològica que conta l’ascensió social d’una dona mallorquina xueta dins una societat -la cubana del segle XIX- en què les conspiracions, el comerç d’esclaus, l’explotació i la supremacia de l’home blanc ho condicionen tot. La protagonista, na Maria Forteza, és, per dir-ho d’alguna manera, una víctima que viu dins un món que no és el seu. I ho sap. És la que paga els plats trencats. Si fóssim a altres temps, alguns parlarien de determinisme perquè com podia acabar una pobra xueta, filla de xuetons, casada amb un ric parent llunyà, també xueta, que lluita perquè la reialesa li concedesqui un títol nobiliari.

La falta d’escrúpols, les ànsies de poder, els cercles literaris de pa sucat amb oli (El Liceo Artístico y Literario), el patriotisme mal entès i la manipulació de les notícies que arriben de la metròpoli configuren l’ambient en què la protagonista ha d’aprendre a sobreviure, això sí, mantenint sempre en secret l’estigma de la seva procedència.

La majoria de les relacions amoroses que hi apareixen no són ni vertaderes ni sinceres. Totes estan condicionades pels interessos econòmics. Potser la que es produeix entre el senyor de Fortalesa i na Maria -tan desigual per l’edat i per l’estatuts social i econòmic- en pugi ser l’excepció; tanmateix, les joies, els diners en els moments d’intimitat conjugal es converteixen en autèntics protagonistes dels jocs eròtics. Digau si no, com qualificaríeu aquest fragment transcrit literalment de la pàgina 138 de la novel•la: “Fou després de fer-la seva quan la cobrí de cap a peus amb l’or que anava traient a grapades d’un cofre que tenia aparellat davall del llit, com si fos un personatge de llegenda. Potser aquell tresor, li digué entre la dringadissa de les peces que anaven caient sobre el seu cos, començant pel front fins a les ungles dels peus, suaument com una pluja...”. Amor i poder, un bon títol per a un serial televisiu.

L’epíleg, el millor del llibre al meu paper, dóna una trascendència al relat que gairebé converteix la història i la vida de la protagonista en un autèntic romanç.

Si vos animau a llegir-la, crec que hi podreu trobar fragments que vos faran passar una bona estona.

Magdalena Serra

_________________________________________________________________________________________
Pàgina anterior | Portada | Index 255 | Pàgina següent