Pòrtula nº 255, desembre de 2002 _________________________________________Societat

Perfil d’Eulàlia Salbanyà

Aquest mes tenim entre nosaltres a Eulàlia Salbanyà Benet, nascuda a Arenys de Mar un 18 de setembre de 1955. Actualment resideix al Pont d’Inca des de fa catorze anys, concretament des del juliol de 1988.
És casada i mare de dos fills: un nin i una nina.

És cantant lírica, mezzosoprano, i quasi l’única del Municipi; actualment - que sapiguem- són dues: ella i Sandra Galiano que viu a sa Cabana. És professora de cant, estudià la carrera al Conservatori de Barcelona i amplià estudis en el Mozarteum de Salzburg amb Rita Straita, –molt famosa dins aquest camp. Treballa un poc per tot, és professora de cant a l’escola de música de Calvià i també a l’Espai Roger a Alaior (Menorca).

Dedica el poc temps que li queda lliure a llegir, anar al teatre a concerts i a una cosa molt important també per ella: als amics. Com a hobbies li atreu el punt mallorquí i cuidar el jardí –que qualque vegada es converteix en una obligació.

De la televisió troba que és un mitjà de comunicació important que s’ha de saber usar, s’ha de triar de tota l’opció de programes que hi ha actualment.

Li agrada molt la cuina: els seus plats preferits solen ser les combinacions que tenen més d’un sabor, com la mescla de carn i peix. Li agrada també la cuina tradicional, tant la catalana com la mallorquina.
No practica cap esport, el que li agrada un poc més és el bàsquet, però no n’està pendent. La pràctica de la gimnàstica artística de la seva filla i del futbol per part del seu fill, fa que estigui un poc pendent d’aquests dos esports.

Considera que la seva principal virtut és l’entusiasme, s’engresca molt i gaudeix la feina que fa; és una persona molt feinera. El seu defecte principal és que té un esperit crític molt accentuat, és molt meticulosa i exigent; també se considera molt pacient en l’ensenyament i poc en els altres àmbits.
El seu principal motiu d’orgull són els seus fills i la família.

Voldria que la recordessin amb una frase com “te trobam a faltar”.
La seva gran experiència impactant –positiva– la constitueixen el naixement dels seus fills; i dins un altre àmbit –i negativa– el moment polític a nivell mundial: els conflictes bèl•lics i ningú que aturi la prepotència dels Estats Units. També l’impactà molt les paraules que li digué una soprano ucraïnesa, aquest estiu, a una festa i davant el que hi havia a la taula: “el que es menja ara aquí, a casa meva dura un any”.

Una gran il•lusió és acabar tots els projectes, i que tots els seus alumnes cantin bé el dia de demà.

Dels personatges històrics admira en especial les dones dels grans compositors que ho saberen deixar tot pels seus homes. Pel que fa als actuals, admira a Vicenç Ferrer i la gent que ho deixa tot pels altres.
Pel que fa a la seva escala de valors, els principals i sense ordre són: la família, la gent que estima, l’amistat, el sentit comú, la sinceritat i l’honestedat.

De la política creu que és necessària, però n’està molt decebuda, esperava més del canvi a la democràcia... A nivell mundial opina que no és més que un cúmul d’interessos. Quan van a les eleccions pareix que tenen bones idees però després no les poden complir. Els polítics haurien de ser bons gestors.

Els principals problemes que veu a Marratxí són: la circulació, la brutor, i remarca la falta de planificació cultural: no hi ha res de programació bàsica, “de fer cultura”. Hi ha un lloc fantàstic pels concerts com és l’església de Sant Marçal i no s’aprofita. Un exemple que li va molestar és que quan vingué la Camerata del Liceu de Barcelona no va veure en lloc cap propaganda.

De Pòrtula li agrada tot, és una revista mitjançant la qual s’assabenta de tot el terme, troba molt divertida la columna “Crida l’atenció” i no hi ha res que no li agradi.

Per acabar, respecte a la Vetllada en es Molí, es va sentir molt bé, la trobà molt agradable, però al final quedà un poc angoixada en sentir part dels problemes en què es troben els professors de secundària, cal dir que a la vetllada n’hi havia uns quants i s’acabà parlant d’aquest tema.

Margalida AOF.-

_________________________________________________________________________________________
Pàgina anterior | Portada | Index 255 | Pàgina següent