Pòrtula nº 255, desembre de 2002 _________________________________________Secció de la pàgina

Eulàlia Salbanyà, cantant com els àngels

A la vetlada celebrada a la redacció de Pòrtula comptàrem amb la presència de n’Eulàlia Salbanyà, cantaire i professora de música; hi varen ser presents, a més, na Margalida Àlvarez, responsable dels perfils de les vetlades, que vengué acompanyada d’en Sion, el seu marit; igual que a la darrera vetlada, ens acompanyaren també na Joana Maria Cabot, responsable de publicitat i gestió econòmica de Pòrtula, i el seu marit, Sion Galmés, col•laborador nostre. Un poc més tard, com comença a ser habitual, ens visità en Rafel Custó, històric de Pòrtula.

La nostra convidada ens explicà que exerceix la seva professió entre les illes de Mallorca i Menorca. Els divendres es desplaça fins a Menorca, concretament a Alaior, per desenvolupar-hi la seva tasca. Ens contà que resulta una mica estressant, però que li agrada la seva feina.

Com feim a totes les vetlades, cosim un tema amb un altre sense saber amb certesa com es bastirà la tertúlia i el sopar. Començàrem parlant una mica dels polítics i la cultura. Sembla que sovint ens trobam davant dues sensibilitats totalment oposades. N’Eulàlia ens contà que hem passat de tenir una gran oferta de concerts a minvar de manera considerable. Tot això depèn, com molt bé va intuir la nostra protagonista, de si hi ha persones amb empenta al darrere. De vegades, en petites localitats trobam un gran ventall obert d’ofertes musicals. Després descobrim que rere tot aquest trull hi ha tan sols un grupet de persones que fan tot el possible perquè sigui així. Però no deixa de resultar curiós que un grup reduït de persones aconseguesqui estirar la resta. Quan aquestes persones no hi són i, per tant, deixen de tocar a les portes necessàries per aconseguir les subvencions, l’oferta, com és d’esperar, s’aigualeix. Segons pareix, a la majoria de polítics els importen poc o gens les inquietuds culturals del poble. En aquest sentit parlàrem del fet que molts d’actes culturals esdevenen irreals, ja que no s’anuncien correctament; la presència o els discursos d’alguns polítics no són més que protocols estereotipats per sortir a la fotografia oficial i després omplir-se la boca de la quantitat de coses a les quals donen suport. No és la primera vegada que s’ha vist un polític parlant d’allò que fan per la cultura a dalt del cadafal i després se l’ha vist burlar-se’n quan n’ha davallat. Parlàrem, també, del fenomen social anomenat “Operación Triunfo” i na Rosa d’Espanya. N’Eulàlia s’aventurà a parlar-nos de la decadència d’aquests cantants quan es dilueix el fenomen. Realment seran pocs els qui aguantaran i realment triomfaran qualque dia. Curiosament la massa de gent anònima no s’adona que no és possible aprendre a cantar bé en qüesitó de mesos i, per tant, que els venen una mentidota de proporcions considerables. Forçar la situació només pot menar els seus protagonistes a tot tipus de lesions internes relacionades amb la veu. Com ha estat el cas de na Rosa. La nostra convidada ens comentà que aquests fenòmens provoquen un increment en el nombre d’alumnes que la cerquen per aprendre a cantar. Alguns, ingènuament, pensen que amb quatre lliçons triomfaran i tocaran el cel amb un dit. És evident, però, que viuen en una il•lusió -o una distorsió- provocada pels mitjans de comunicació. N’Eulàlia ens parlà de l’èxit que tengué el càsting a Mallorca d’Operación Triunfo per captar candidats per a la gran il•lusió de convertir-se en cantants en quatre dies. Si realment fos així, aquells que han dedicat part de la seva vida a educar-ne la veu i saben l’esforç que suposa, són, en certa manera, marginats. Ens comentà que en el cas de na Rosa, a més, se’ns va voler vendre el conte de na Ventafocs. La nineta humil que un bon dia es converteix en princesa.

Com hem dit al començament d’aquesta vetlada, en coneixem el punt de partida, però no el d’arribada. Al final de la vetlada acabàrem parlant d’Internet. La nostra convidada és d’aquelles persones tan atrafegades que ja ha optat per fer la compra per Internet i no preocupar-se’n més. Qualcú digué que això tal vegada ens portaria a una despersonalització de les relacions humanes i que no veia gaire clar que fos positiu. En canvi, n’Eulàlia considerà que les relacions socials per anar a comprar patates, bistecs, lleixiu i detergents eren gairebé inexistents en les grans superfícies comercials a les quals tots acudim de tant a tant. Fins i tot, els que abans eren uns ferms defensors del petit comerç. A més a més, assegurà que amb l’avantatge de fer la compra per Internet també guanya temps per a ella i per a les autèntiques relacions socials. Com veim, en aquest aspecte, es presentaren punts de vista divergents.

Sopàrem de coca amb pebres i tallades de carn i cocarrois amb verdura i ceba; després continuàrem amb una mica de pa amb oli, pastís de carn amb salsa i ensalada. De postres assaborírem un meló d’allò més dolcet. Al final arribaren els cacauets.

Josep A. Calvo
Catalina Bestard

_________________________________________________________________________________________
Pàgina anterior | Portada | Index 255