Pòrtula nº 255, desembre de 2002 ______________________________________________Entrevista

En Paco “Es Canari”, la passió pels canaris

Aquest mes ens hem acostat a en Paco Monzón, més conegut a Marratxí i, sobretot a Pòrtol, com en Paco “Es Canari” o simplement com en Paco “Canari”. El nostre protagonista va néixer a les illes Canàries, concretament a Las Palmas. Segons ens ha explicat, va venir a Mallorca l’agost de l’any 1962. Sembla que va esser tot per una casualitat. Un germà d’en Paco va demanar una destinació i hi va haver un error entre Palma i Las Palmas. Tot i això, el germà d’en Paco es trobava bé a Mallorca i va començar a fer la seva vida aquí. Al cap de dos o tres anys, tota la família va venir a Mallorca. En Paco ens ha contat, però, que sa mare i ses germanes no s’acostumaren mai al clima mallorquí i tornaren a les Canàries. En Paco “Es Canari”, en canvi, sí que hi va quedar. Ens ha explicat que abans de venir a Mallorca tenia qualque canari a ca seva, però no s’hi dedicava amb la passió que s’hi dedica ara. La seva afició per aquests ocells, l’ha duit a dedicar-hi moltíssimes hores, i a conèixer-los d’allò més bé.

-Des de quan vos dedicau al tema dels canaris?
Uff... Fa molt d’anys que m’hi dedic. Allò que passa que vaig estar devers vint anys aturat...

-Com és això?
Sí, abans no tenia lloc a ca meva. Fins que no em vaig canviar de casa no vaig tornar a començar.

-És una afició de ve de família?
No, no hi té res a veure la família, és una curolla meva.

-Com i per què va néixer aquesta afició?
M’agraden molt els animals i, en especial, els canaris.

-Quants n’heu arribat a tenir?
Enguany no m’ha anat tan bé, però l’any passat vaig arribar a tenir 240 canaris nascuts. A part de les colles, que en tenia, més o manco, una setantena.

-Quants en teniu actualment?
Ara actualment en tenc 105. N’he venut devers 100.

-Com funcionen els concursos per als qui vos dedicau a la cria de canaris?
Bé, quan hi ha un concurs, hi ha una sèrie de jutges que puntuen els exemplars. Els canaris es puntuen segons la ploma, segons els colors i les brutors. En aquests concursos una bona bona puntuació és de 89. Una puntuació ja fenomenal seria de 91 o 92, però ja és molt difícil.

-Quin temps hi dedicau diàriament?
Dedic, aproximadament, cinc o sis hores a tenir cura dels meus canaris. Ara bé, no són hores seguides. Per exemple, durant el dia repartesc aquestes hores en tongades d’una hora o dues. Realment estic pendent dels canaris tot lo dia. Una cosa important és que tengueu present que no puc deixar-los mai abandonats, perquè patirien. L’aigua, per exemple, s’ha de canviar cada dia.

-Quina és la vida mitjana d’un canari? Sabeu de cap canari que hagi viscut molts d’anys?
Jo canvii els canaris quan ja tenen dos anys o tres i, per tant, no seguesc la vida d’aquests animals més enllà d’aquest període. Ara bé, vos puc explicar les experiències dels particulars que se’n duen canaris a ca seva perquè cantin dins la cuina. Idò bé, aquests particulars, m’han contat de casos de canaris que els han durat 12 anys!

-Com ho podem fer perquè cantin?
Bé, abans de res, heu de saber que només canten els canaris mascles. Les femelles, en canvi, no canten. Tot i això, els criadors no els ensenyam res.

-N’heu vist cap que imiti paraules humanes?
No he sentit cap canari que imiti paraules humanes. Els canaris només canten.

-Quines malalties solen patir els canaris?
Una de les malalties més típiques dels canaris és l’asma. De vegades, pateixen de ronquera. Els mateixos criadors ja sabem què hem de fer per fer front a aquests problemes. Els donam unes determinades vitamines i n’estam una miqueta més pendents.

-Com sabeu que un canari està malalt?
Es nota perquè s’inflen un poc. A més, si observau bé l’animaló, de vegades, la panxeta es torna una mica blava. Els ulls també ens indiquen si un canari es troba bé o no.

-Com funciona això de la coloració de les plomes?
El color de les plomes dels canaris és un efecte que els criadors provocam. El secret d’això està en el menjar. Ara bé, hi ha colors dels canaris que ja surten tot sols i els criadors no hi hem intervengut per a res. També hi ha canaris que tenen una coloració que no canvia per molt que ho intentis. Donam colors, només, a segons quins exemplars.

-És normal que els canaris visquin sempre engabiats?
Un canari ha de viure tancat. Si l’amollàssiu, el mataríeu. Si qualcú creu que no està bé tenir els canaris dins les gàbies, ha de pensar que si l’amolla, ja l’ha mort. Així de clar! Per tant, no li faria cap bé!

-Heu tengut cap canari que faci coses especials, que no sigui com la resta?
No, realment els canaris fan tots el mateix. Els canaris no solen fer coses rares, ni en surten d’especials que cantin d’una manera més rara que els altres. Més o manco, com vos he dit, gairebé tots fan el mateix. Ara bé, és ben ver que n’hi ha que són més guapos que els altres, o que fan més planta...

-Comprau canaris fora de Mallorca?
Tenim el costum d’anar a Itàlia a comprar canaris. Particularment, pens que són més bons que els nostres.

-Què impulsa una persona a tenir un canari dins ca seva?
Mira, jo dins ca meva no en tenc ni un. Ara bé, vos puc contar allò que m’explica la gent que en té un. N’hi ha que em diuen que en tenen un per trencar una mica el silenci de la casa i, per tant, els agrada molt sentir-lo cantar. És a dir, els fa companyia. D’altres em conten que els nins els aprecien i que els tenen per a ells, com un amic. D’aquesta manera assumeixen la responsabilitat de cuidar un ésser viu.

-Ens podeu dir el preu d’un canari?
Els canaris, de vegades, no tenen preu. En unes ocasions són baratíssims i en unes altres són caríssims. Això va en funció d’una sèrie d’elements. Per a mi, un canari que està en bones condicions i que és guapo, em pot servir per dur-lo a un concurs. Per tant, un canari que complesqui aquestes característiques, per a mi, serà un animal molt valuós. Si no pot exhibir-se en un concurs, perquè té les plomes malament i el seu color no està bé... ja perd valor. Però tornant a la pregunta inicial, un canari per a una persona particular pot valer entre 18 i 25 euros. Ara, un canari que és bo, que prové d’una família de bons canaris (perquè els criadors disposam de la informació dels progenitors) pot valer molt més. Un bon exemplar d’aquests pot pujar fins a 300 euros.

-Què vos pareix la revista Pòrtula?
És una bona revista per al poble. Per al terme de Marratxí és una eina molt important, perquè la gent s’informa, més o manco, de tot el que passa al nostre poble.

Bé, esperem que en Paco “Es Canari” continuï molts d’anys amb la seva curolla i aconseguesqui criar els millors exemplars de Mallorca.

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu

_________________________________________________________________________________________

Portada | Index 255 | Pàgina següent