Pòrtula nº 279, desembre de 2004

Aires des Pla de Marratxí, XXVè aniversari

Bernat Cabot: “Les lletres de les cançons han de canviar, així com canvien les persones i les coses...”

Hem tengut el plaer de conversar una estona amb en Bernat Cabot, responsable dels Aires de Pla de Marratxí. Ells es defineixen com un grup d’amics que sense voler han arribat a formar una família. Com tota família normal, tenen dies bons i dolents, discussions i moltes alegries. En Bernat Cabot ens ha contat coses entranyables, com el cas d’algunes al•lotes que començaren molt joves amb el grup; aquestes al•lotes amb els anys s’han casat i han tengut fills. Ara aquestes dones vénen i duen els seus fills a ballar amb els Aires des Pla de Marratxí. Com veim, una activitat que atreu i que té una continuïtat.

-Ens feis un balanç d’aquests 25 anys d’Aires des Pla de Marratxí?
Durant tots aquests anys jo diria que el que han canviat més són les dones (riu)...

-En quin sentit?
Abans les dones venien més. I ara les dones i les nines tenen més coses a fer, com jugar a bàsquet, a futbol... és a dir, tenen més activitats per escollir i no els interessa de la mateixa manera això del ball. Abans hi havia moltes dones que s’hi apuntaven. Avui en dia ja no és així. Jo vos diria que s’hi apunten més homes que dones.

-Quina quantitat de gent es mou entorn dels Aires des Pla de Marratxí?
Jo calcul que parlam d’un centenar de persones. Pensau que després hi heu d’afegir les seves famílies...

-A part de la gent que està directament vinculada a l’agrupació, teniu un públic que vos segueix quan feis activitats, balls, etc...?
Sí, no només és la gent que ve a ballar i els familiars els qui ens vénen a veure. També tenim seguidors que simplement ens vénen a veure perquè els agrada allò que feim.

-Com han anat les activitats previstes de cara a aquest aniversari?
Tot l’any hem fet activitats. A final del curs escolar passat (a principi d’estiu) vàrem fer la presentació del cartell i l’entrega dels diplomes. Férem una festa per donar les gràcies a totes aquelles persones que no estan vinculades directament amb l’agrupació "Aires des Pla de Marratxí", però que en un moment o en un altre ens han ajudat. Hi ha moltíssima de gent que ens ajuda i ens dóna suport. Vàrem fer aquesta festa a la possessió de Son Alegre. Va estar molt bé. He de dir també que l’Ajuntament ens va ajudar, va posar dos autocars per dur la gent des Pla de na Tesa cap a les cases de la possessió.
Vàrem fer també la ballada a la qual convidàrem un grup de Madrid. Bé, no era exactament de Madrid, sinó de la comunitat de Madrid. Aquesta gent organitza allà un festival internacional i ells ja ens hi havien convidat abans a nosaltres. En aquest festival vàrem ballar amb Rússia, Costa d’Ivori... Havíem de ballar també amb Turquia, però hi va haver uns problemes de papers...

-I heu fet cap sopar amb totes les persones que formen part de l’agrupació?
Sí, el passat dissabte (dia 27 de novembre) vàrem fer el sopar dels 25 anys. Érem, si no vaig errat, unes 115 persones. Vàrem fer una sessió de fotos projectades de molts dels moments d’aquests vint-i-cinc anys, ens vàrem fer regals...

-Quina activitat teniu preparada de cara al mes de desembre?
Per al mes de desembre (dia 11) tenim previst fer un intercanvi amb la Coral Veus de Marratxí amb en Biel Massot. Ells han preparat cançons adaptades a la coral com la "cançó de sa neu, ses vermadores, es copeo matancer"... Ja feim assaigs conjunts... Així, serà dia 11 al pati del convent de les monges, aquí al Pla. Aquest serà el darrer acte que farem en relació amb els vint-i-cinc anys.

-De cara a l’any que ve, quines sorpreses ens teniu preparades?
Idò continuar com fins ara, fer les nostres ballades, sortides... Sempre canviant i posant-nos al dia de les coses.

-Què voleu dir exactament amb això?
Heu de tenir en compte que les persones canvien. Per tant, nosaltres també hem d’anar canviant perquè si no la cosa és morta... Quan vàrem començar no fèiem ballades populars, hi havia mostres. Avui en dia ja n’hi ha. Tant el ball com la música no la podem deixar estancada. Pensau que quan una persona comença amb el discurset: “això és #lo# antic, això és #lo# autèntic...” tapau-li el cap! Les arrels les hem de conèixer, però convé regar-les perquè treguin brots nous. Les lletres de les cançons han de canviar, així com canvien les persones i les coses... Aquest, per exemple, és l’èxit de les sevillanes. Els mallorquins, de vegades, ens estancam en una suposada “puresa”... Hem de continuar amb les arrels nostres, amb els ritmes de sempre, però evolucionant i mirant cap al futur, perquè els joves s’hi puguin identificar... Si no, és una cosa morta. En qüestions de vestuari passa una cosa semblant. S’intenta cercar allò més apropiat, les teles, però pensau que els vestuaris han canviat des del segle XVIII. Les faldes no són iguals, el rebosillo és més petit, etc...

-Quan va esser la vostra primera actuació? Com recordau els vostres orígens?
Va esser el mes d’agost de l’any 79. Tres o quatre mesos abans s’havia constituït l’agrupació. En aquella època, després de pocs anys de la desaparició de Franco, hi havia l’esperit de retornar a les nostres arrels. Era una de les coses que em vaig veure amb ànims de fer. Si vos he de dir la veritat, mai no m’esperava durar tant.

-Quin interès té la gent no mallorquina pel ball popular?
Aquests darrers anys hi ha hagut molta d’immigració. N’hi hagut molta que no s’ha integrat i d’altres que sí...

-Bé, però, desperta interès entre els sud-americans, els àrabs, etc... els Aires des Pla de Marratxí?
En general no. Quan feim un ball, de vegades veus estrangers, com els alemanys... Jo crec que va amb el nivell cultural. Ara bé, en general, els moros, els sud-americans, els negres fan els seus grups tancats. Actualment a "Aires des Pla de Marratxí" no tenim cap estranger que hagi vengut a interessar-se per allò que feim. T’he de dir, però, que tenim una estrangera que ens ve a ensenyar “mateixes”*.

-I la gent peninsular?
N’hi ha molts d’integrats, que xerren el mallorquí perfectament i sé que no són nascuts a Mallorca quan els faig la fitxa. Són pocs els peninsulars que vénen i que ens diuen que no ens entenen quan els deim qualque cosa.

-Què pensau de Pòrtula?
Per a mi, Pòrtula, és formidable. Jo sempre la tenc aquí.

Bé, idò, gràcies per la vostra simpatia i enhorabona pels 25 anys d’Aires des Pla de Marratxí. Endavant!

*mateixa: ball popular mallorquí semblant a la jota, però més suau i reposat (DIEC)

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu

[Anterior][Portada][Següent]