ESTATUTS DEL SER HUMÀ
Article 1r. Queda decretat que ara val la vida, que ara val la veritat, i que tothom treballarà lliurament per a la veritable vida.
Article 2n. Queda decretat que tots els dies de la setmana, fins i tot els dimarts més grisos, tenen dret a convertir-se en matins de diumenge.
Article 3r. Queda decretat que, a partir d’aquest instant, hi haurà gira-sols a totes les finestres, i que aquests tindran dret a obrir-se a l’ombra, i que les finestres romandran tot el dia obertes perquè hi entri el verd on creix l’esperança.
Article 4t. Queda decretat que el ser humà no haurà de dubtar més d’ell mateix. Que la persona confiarà en la persona com la palmera confia en el vent, com el vent confia en l’aire i com l’aire confia en el camp blau del cel.
Paràgraf únic: L’home confiarà en l’home com un nen confia en un altre nen.
Article 5è. Queda decretat que les persones són lliures del jou de la mentida. Mai més caldrà emprar la cuirassa del silenci ni l’armadura de les paraules. Tothom s’asseurà a taula amb la mirada neta, perquè la veritat passarà a ser servida abans de les postres.
Article 6è. Queda establerta, durant deu segles, la pràctica somniada pel profeta Isaïes: “el llop i l’anyell pasturaran junts i el menjar d’ambdós tindrà el mateix gust a l’aurora”.
Article 7è. Per decret irrevocable queda establert el regnat permanent de la justícia i de la caritat. L’alegria serà bandera generosa per a sempre posada a l’ànima del poble.
Article 8è. Queda decretat que sempre el més gran dolor fou, i serà, no poder estimar a qui hom vol, sabent que l’aigua dóna a la planta el miracle de la flor.
Article 9è. Queda permès que el pa de cada dia tingui en l’home el senyal de la seva suor, però que sobretot tingui sempre el gust calent de la tendresa.
Article 10è. Queda permès a qualsevol persona, i a qualsevol hora de la vida, l’ús del vestit blanc.
Article 11è. Queda decretat, per definició, que el ser humà és un animal que estima i que, per això, és bell, molt més bell, que l’estrella del matí.
Article 12è. Queda decretat que res no estarà obligat ni prohibit. Tot serà permès. Fins i tot jugar amb els rinoceronts, i passejar-se les tardes amb una immensa begònia a la solapa.
Paràgraf únic: Només queda prohibida una cosa: estimar sense amor.
Article 13è. Queda decretat que els diners no podran mai més comprar el sol dels matins esdevenidors. Els diners -expulsats del gran bagul de la por- es transformaran en una espasa fraternal, per a defensar el dret de cantar i la festa del dia que ha arribat.
Article final. Queda prohibit l’ús de la paraula llibertat, la qual serà suprimida dels diccionaris i del llot enganyós de les goles. A partir d’aquest instant la llibertat serà quelcom viu i transparent, com un foc o un riu, o com la llavor del blat. El seu estatge serà sempre el cor del ser humà.
THIAGO DE MELLO. Faz escuro mas eu canto
|
