Pòrtula nº 280. Gener de 2005

PUIG DES TOSSALS VERDS

Paissatges de muntanya

La penúltima sortida de 2004 de Marratxí Camina es va realitzar el 14 de novembre, amb l’objectiu de pujar al puig des Tossals Verds, una muntanya de 1.115 m situada en la zona dels embassaments.

La intenció original era la de baixar en direcció a Lloseta, passant pel refugi de Tossals Verds, però la llarga ruta que haurien de recórrer els excursionistes per la carretera fins arribar al punt on els podia recollir l’autocar, va fer canviar d’opinió als guies, els quals decidiren fer un circuit per les muntanyes de la zona.

El grup inicià la marxa a l’àrea recreativa de la font des Noguer, molt a prop de l’embassament de Cúber. La primera part de ruta era un còmode passeig horitzontal, vorejant la canal que condueix l’aigua de l’embassament del Gorg Blau al de Cúber, des de la qual es poden contemplar bones vistes sobre les muntanyes del massís del puig Major i de la serra des Teixos.

A una mitja hora d’haver començat l’itinerari, el grup travessà la canal mitjançant un pont de ciment, i inicià la pujada al coll des Romaní, on el grup va fer una aturada per berenar.

En aquest punt la ruta a seguir abandona el camí que ens havia conduït fins al coll, per desviar-nos a la dreta i seguir el traçat d’un tirany que ens condueix fins a la casa de neu. En cas d’haver seguit el camí que havia portat el grup fins al coll, es podia anar cap al refugi des Tossals Verds o a la coma des Prat, ambdues finques públiques.

El tirany de principi no és massa empinat, però a mesura que el grup avançava, anava augmentant el pendent, de manera que quan s’arribà a la casa de neu, hi havia qui feia uns bons alens. Aquesta casa de neu té poc més de vint metres de llargària, la qual cosa la converteix en la segona de major longitud, després de la de Na Franquesa.

Des de la casa de neu, el grup realitzà la pujada al cim des Tossals Verds. Fins aquest moment no havia fet gaire fred, però en la pujada al cim es va començar a notar un vent de tramuntana, que a mesura que avançava el dia s’anava fent més fort. De tota manera, si un es posava al recer del vent, un agradable solellet acompanyà al grup mentre es feien les fotografies de rigor.

El descens es va fer, de principi, pel mateix lloc per on s’havia pujat, però poc abans d’arribar a la casa de neu, el grup es desvià amb la intenció de pujar al puig de sa Torreta on s’arribà després de no pocs esforços.

Però encara quedava la traca final. Després d’un descens en el qual els excursionistes ja no feien comptes de tornar a pujar, va arribar el puig de sa Font, un magnífic mirador sobre l’embassament des Gorg Blau. El dia s’havia tornat gris, fred i ventós, i el temps no augurava res de bo. Per això, els guies desistiren de pujar al morro de Cúber per iniciar el descens a la font des Noguer.

El descens, però, no era un camí de roses, ja que a pocs metres d’haver deixat el cim una empinada canal esperava als marratxiners per posar el punt d’emoció al recorregut. Però com ja ha passat en altres excursions, a mesura que augmenta la dificultat de la progressió, millor s’ho passen els membres del grup, raó per la qual el descens de la canal es va convertir en motiu de bulla per tothom... exceptuant algun “urbanita” malhumorat que, si no fos per la mida i el color, semblava més un barrufet rondinaire que un excursionista.

A la fi el grup va creuar el portell per agafar el caminoi que, després de moltes ziga-zagues va conduir als marratxiners fins a l’àrea recreativa de la font des Noguer on es va dinar.

De cada cop feia més fred, la qual cosa no acompanyava a fer una llarga estada mans aplegades. Alguns ho solucionaven fent foc en els fogons que hi ha habilitats per aquesta funció, i d’altres amb vi o amb licor d’herbes de dubtosa procedència.

A la fi es va presentar l’autocar al qual, amb el fred que feia, la gent s’hi enfilà més aviat que de pressa... així i tot encara n’hi va haver que tengueren temps per trobar un parell d’esclatassangs!

Lluís Vallcaneras