BONA SORT
Sort. Una curiosa paraula que s’utiliza molt aquests dies. Es desitja sort per a una àmplia quantitat d’assumptes: davant un examen, una operació de cirurgia, una convocatòria, el sorteig de Nadal i, si no, el del Nin. També, com no, a començament d’any.
Vos desig, de tot cor, bona sort en aquest any que comença.
Fa unes setmanes va arribar a les meves mans el llibre «La Buena suerte», escrit per dos joves executius, llicenciats en ciències empresarials, a més de MBA per Esade.
Aquest petit llibre conté una fàbula, la “moraleja” de la qual orienta el món empresarial, de fet, està editat per Empresa Activa. Això no impedeix que també la puguin aprofitar per a la vida personal.
És interessant com desenvolupen el conte, en el qual no hi falta ni el Màgic Merlí, ni el bosc encantat, ni els dos cavallers: Sid i Nott que, com no, són el pol positiu i el negatiu, respectivament. Per suposat, hi ha la pressió del temps en què es realitza l’acció. La recerca d’un trèvol de quatre fulles, en un lloc inhòspit i en un termini de curt temps que durà la BONA SORT i que serà il·limitada per a qui la trobi.
Encapçalen petits capítols les deu regles de la Bona Sort, Sort, aquesta, sempre amb majúscules.
En la primera regla, tira per terra les esperances de tots aquells que esperam que ens toqui la loteria, en el cas de què juguem, ja que segons ells, quasi el 90% de les poques persones a qui toca la loteria, no han tardat ni deu anys per arruinar-se.
Insisteixen en què la sort de l’atzar no és la vertadera. Que, realment, la Bona Sort depèn de cada un de nosaltres.
Per això, la segona regla afirma que són (som) molts els que volen tenir sort, però pocs els que decideixen anar a cercar-la. I tal com ho expliquen en aquest capítol s’ha de treballar dia i nit, tots els dies de la setmana per a poder accedir a un inici de negoci, en el qual, s’ha d’aprendre tot i de tots per a millorar constantment.
Se m’ocorre que en aquests temps que corren, en el quals, qui més qui manco, feim més hores de les 40 establertes a la setmana, simplement per sobreviure o per a millorar l’estatus social, econòmic o intel·lectual, sobra aquesta classe de “motivació extra”, perquè el que s’intenta en aquest nou segle és una millor qualitat de vida personal i familiar. És a dir, treballar gaudint d’això, sense estrés, sense depressions per no poder aconseguir aquestes metes impossibles. De fet, en el món empresarial, es té molt en compte, cada vegada més, el nivell d’intel·ligència emocional. És a dir, utilitzar les emocions pròpies en benefici personal, la qual cosa du a una major cooperació dins de l’entorn laboral, el destinatari final de la qual és l’empresa. I tot això per evitar el temut estrés que, únicament bloqueja les facultats de la persona.
La tercera regla crida a cercar i crear noves circumstàncies, perquè tal vegada, siguin les de sempre les que impedeixen tenir bona sort.
Doncs, d’acord! No només s’ha de tenir un títol d’una carrera de cicle llarg, més un màster en una reconeguda escola de negocis, a més s’ha de ser una espècie de vident i canviar les condicions de l’ambient del que un es voldrà envoltar.
La quarta regla fa ressenya d’evitar el mal entès egoisme: no s’ha de cercar Bona Sort en benefici propi, no senyor, com es creen les circumstàncies, això implica que es beneficiarà una gran part del personal.
(No ho puc evitar, em vénen al record els discursos pro-guerra d’Iraq).
Una dita coneguda és la cinquena regla: No deixis per demà allò que pots fer avui, o dit a la seva manera, i ho cit textualment: Si “deixes per a demà” la preparació de les circumstàncies, la Bona Sort tal vegada mai arribarà. Crear circumstàncies requereix donar una primera passa. Dóna-la avui!
(Sent un començament d’estrés, un petit aclaparament).
Doncs això continua. La sisena regla insisteix: Has de cercar en els petits detalls les circumstàncies que semblen innecessàries, però poden ser imprescindibles !
(Estic estressada)
La setena regla es queixa d’aquells pobres que creuen en l’atzar, d’aquells que es preocupen per crear circumstàncies, perquè el simple fet de crear-les significa que l’atzar no existeix. Home! Està bé crear, ara que, crear per crear…. uffffss!
La vuitena regla diu que hem de desconfiar dels venedors de la sort, ja que ningú pot vendre sort, perquè la Bona Sort es crea, no es ven. Tanta sort! Jo em pensava que volia atacar l’ONCE de ple, tan bé que els va amb els seus cuponets!
Ja més tranquils, la novena regla diu que s’ha de tenir paciència i fe, que hem creat circumstàncies noves, hem treballat de valent i només ens falta confiar.
A la fi la darrera regla. Citaré textualment: Crear Bona Sort és preparar les circumstàncies a l’oportunitat. Però l’oportunitat no és qüestió de sort o atzar: Sempre és aquí! Si ells ho diuen…
Bé, doncs totes aquestes regles se les han tretes d’un petit conte en el qual naixerà un trèvol. Què necessita un trèvol per a néixer? Terra moguda, neta de pedres i abonada; aigua; llum Ah! Falta la llavor, que la du el vent.
Si aquest petit llibre hagués estat enfocat simplement per a totes aquelles persones que veuen (veim) el tassó mig buit, estaria bé. És una motivació per a no bloquejar-se i cercar noves alternatives. Però, per favor, que ja és molt dura la vida del treballador! Que es fan hores extres que no es cobren, que es fan tasques que no es reconeixen ni corresponen. Que hi ha moltes persones estressades, i massa que estan deprimides per exigir-se metes impossibles.
De totes maneres, és un llibre fàcil de llegir. Els contes amb cavallers i Merlí inclosos són bonics. Tal vegada he reflexionat massa…
Vos he desitjat ja Bona Sort per a aquest any nou?
Sagui
|
