Democràcia i mediocritat
L’excel·lència esta renyida amb la democràcia. En el sistema educatiu, per exemple, no hi ha lloc per una formació de la màxima exigència. El sistema públic d’ensenyament ha renunciat a formar líders en tots els camps del coneixement, i els estudiants opten per fer el mínim esforç. Les aules s’han convertit en una manera més de passar el temps.
En l’aspecte dels valors humans, els resultats són els mateixos. Sense referents a superar o pautes concretes per millorar, els objectius personals queden totalment diluïts dins la confusió general de les mil propostes de la societat de consum. D’aquesta manera, la democràcia ha foragitat el sentit d’autoritat, i s’ha quedat orfe de figures personals a les quals emular. I sense l’exemple heroic dels millors acabem ignorant els valors més profunds del gènere humà.
En el món àrab dominat per l’Islam, el sentit d’autoritat religiosa encara té absoluta validesa, raó per la qual les experiències democràtiques a l’estil d’aquí tendeixen a fracassar. Tot i així, algunes democràcies liberals, que sempre han parlat obertament de l’existència de Déu, com en els USA, han perpetuat una tradició d’excel·lència i exigència que els fa igualment forts. Europa, hereva d’un passat èpic, en general viu desconcertada. La seva Constitució, entre altres atributs, és un pacte de mínims que no aborda temes fonamentals.
Als Països Catalans tampoc hi ha idees per sortir d’una mediocritat generalitzada, que si bé resulta confortable, institueix una cultura on no hi cap l’esforç ni la lluita. Per sort, algunes minories molt sensibilitzades, com a la seva manera són l’independentisme popular (CUP,... ) , l’ecologisme antinuclear (GCiTPFNN) o bancs de valors com E-Cristians, entre alguns altres, denoten prou iniciativa com per confiar en un canvi de les responsabilitats socials.
@ Llorenç Prats i Segarra
Barcelona,
datatres@correu.mesvilaweb.com
|
