Pòrtula nº 280. Gener de 2005

Aquí estam amb Nadal ja passat, la febre del consumisme no perdona, els seus tentacles són llargs i estan per tot, i l’oci no és una excepció, per tant el cinema, com éssabut, rep les seves influències.

Les anomenades estrenes de Nadal varen arribar: Tot l’enfilall de Santes Claus encapçalades per aquest conte de Nadal que es "Polar Expres",encara són aquí.Hi ha que dir que sempre hi ha l’excepció, per tant, no cal ficar tot al sac de Santa Claus, salvemun títol: "Bad Santa", segons sembla, una pel·lícula interessant.

Després d’aquesta introducció de campanya meva antinadalenca i abans de seguir, voldria aclarir-vos que, a partir d’ara (fa temps que hauria d’haver-ho fet)intentaré normalitzar els noms de les pel·lícules, sempre respectant els títols originals, o sigui, hi ha vegades que és impossible passar el nom original al català, per tant, es mantindran els títols en l’idioma corresponent que és el que s’hauria de fer sempre. Amb les pel·lícules espanyoles o sudamericanes no hi ha problema. La dificultat ve de la inexistència de pel·lícules traduïdes al català i que la distribució es fa amb la traducció al castellà, però bé, procuraré que sapigueu de quina peli parlo.

Breument unes lletres per a dues pel·lícules, per deixar espai per parlar una mica del 2004 cinematogràfic que ens abandona.

Lespel·lícules són; “Una pinzellada de canyella”, és de nacionalitatgrega iel títol original és“Politiki kouzima” i “Els al·lots cantaires” de nacionalitat francesa.Les dues pel·lícules són una declaració d’amor a la vida. Un bon remei contra la crispació,son anti-estrés, amb una bona dosi de nostàlgia, són de gent honesta i que ensdemostren que al mon hi ha bones persones.

La primera continua amb la tradició de les pel·lícules gastronòmiques, com “Agua para chocolate” o “Deliciosa Martha”, (que, per cert, no he vist,però és recomanada per un amicde fiar), i està rompent motlles a Grècia amb èxit de públic i recaptació mai vists.

D’ “El al·lots cantaires”hi ha que destacar la magnífica banda sonora.

Per cert, que les dues estan seleccionades per l’oscar a la millor peli estrangera, o sigui, dues difícils contrincants per “Mar adentro”.

Bé amics, l’any s’acabà i s’emportà una llegenda del cinema, Marlon Brando.

També hi hagut bones pel·lícules, anomenar-les és problemàtic perquè segur que no hi seran totes. Algunes d’elles que ara mateix em vénen a la memòria: "Las invasiones bárbaras", "The Mother", "21 gramos", "Mar adentro", "Lost in traslation", "Fahrenheit 9/11", "Una película hablada", i moltes més, moltíssimes més.

Noticies i fets importants:

-Javier Bardem, que ja no és notícia quan fa una interpretació magistral...

-Que encara no hagui arribat a Palma el lleo d’or de Venècia, “Vera Drake”.

-La iniciativa dels directors espanyols amb “Hay motivo”.

-La publicació d’ “Endevina qui et parla de cine”, memòries de l’estimat Jaume Figueras.

-El tancament del Multicines Chaplin

-L’èxit sense precedents d’una pel·lícula de temàtica gay a Indonèsia.

-Última hora!!!La pel·lícula alemanya "Gegen die wand" proclamada millor peli europea d’enguany deixant darrera "Mar adentro".

Amigues i amics cinèfils de Pòrtula, vos desitjo molta felicitat , i gaudiu del que vos doni la vida (com per exemple un concert de Veus de Marratxí)... Bon any per tothom....

I a consumir s’ha dit, que no es pot aturar la roda del sistema.

Moltes besades, estimats.

Elvira Bibiloni