Pòrtula nº 280. Gener de 2005

PERFIL DE PERE LLOFRIU

Aquest mes tenim entre nosaltres una persona molt coneguda per tots; es tracta de Pere Llofriu, col·laborador veterà i habitual de la revista, que a cada número ens delecta amb unes fotografies espectaculars i uns articles sobre natura que arriben a la part sensible dels lectors. En Pere Llofriu Mora nasqué a Palma el 20 de febrer de 1956. És pare de dos fills, un de dinou anys i l’altre de set . Actualment viu a sa Vileta des de fa més o menys un any.

Estudià turisme a SITE. Actualment estudia Filologia a la UNED. La seva formació quant a la natura és autodidacta: ha après llegint, observant, investigant, anant d’excursions amb el GOB... i tot això i el seu gran afany per aprendre l’ha convertit enun expert en tot aquest camp, cosa que ens demostra amb la publicació de llibres com "Les plantes de jardí a les Balears", "Caminant per Mallorca", "Cinquè superior" entre d’altres i amb una nombrosa sèrie d’articles a diferents revistes; des de fa cinc anys a "Pòrtula" sense fallar.

Essent com és un gran enamorat de la natura hi dedica una gran part del seu temps. Quan no és d’excursió, llegeix llibres o investiga, i quan està cansat d’arbres canvia de tema i es dedica als bolets o a l’estudi de la toponímia. Tot el que sigui natura i cultura el fascina i no el deixa pràcticament disposar de temps lliure.

De la televisió no en té gens bona opinió, veu les notícies, i com és aficionat al cinema sol gravar algunes pel·lícules -a vegades de nit -,per veure-les després.

El món de la gastronomia l’atreu una mica, li encanta fer el que ell anomena arrossos divertits: de tots els colors i amb una gran varietat de sabors. Li agrada la cuina senzilla i com més variada millor, des de la xinesa, a la italiana i com no? la mallorquina.

Podem dir que no practica cap esport, conegut com a tal, ni li agrada seguir-ne cap; però el fet de caminar i d’anar d’excursió està molt lligat a ell.

Troba que no s’ha de definir ell mateix, però així i tot i amb una petita ajuda podem dir que la seva principal virtut és la bona disposició que té per agradar als demés i el saber veure sempre el caire positiu de les coses. Com a defecte és un poquet caparrut.

Està orgullós de la seva adolescència i joventut, practicà molt l’escalada i això li forja un caràcter fort, especial i entrenat per a solucionar les dificultats i problemes de la vida. Escalar per vertical, el veure un buit immens, la muntanya... la progressió i la superació d’un tros més inclinat; i tot això sense haver patit mai un accident diguem-li gros, constitueix una gran experiència.

Una de les seves il·lusions seria que els seus llibres fructifiquessin, que la gent els sabés aprofitar. I per fer gala al seu gran sentit de l’humor també li faria il·lusió cantar “la Traviata” de soprano.

Dins els seus personatges admirats hi ocupa un lloc considerable Charles Chaplin, - el director -; ja va desemmascarar en Hitler, patí, sofrí i triomfà, i com a molts dels “grans” assaborí la glòria i consideració després de mort. Un altre admirat és Pere Capellà, un gran home que sabé ser mestre aguantant i patint. Quant als actuals admira els militants anònims de les ONG, tots els que fan feina diàriament sense afany de protagonistes.

Referent a la política li agradaria a vegades poder no pensar-hi, però és impossible, ja que ho acapara tot, i tots els sectors; noli pareix possible que tot estigui subordinat a “capricis” dels polítics. Ho capgiren tot, sense deixar que siguin els experts en cada tema els que intervinguin, com a exemple el cas del valencià... Veu que anam cap a una globalització a marxes forçades. A Àfrica no hi caben, això de la immigració no es pot aturar i anam cap a un Hong- Kong universal. Els recursos del planeta estan mal col·locats i mal distribuïts.

De Marratxí creu que és la mostra de com serà Mallorca d’aquí un parell d’anys: tot construït i ple de ciment.

Comentam la gran qualitat de Pòrtula destacant que a la revista hi ha un poc de tot, completa i variada, és agradable per a tots els lectors; i fent un repassó a les demés no en trobam cap amb la qual la poguem comparar. Cal fer menció a la qualitat d’impressió i també a la seva puntualitat.

Per acabar, la Vetlada fou un sopar entre amics, el convidat no es podia sentir mai com a tal ja que era “de la casa”, i tampoc era la primera vegada que assistia a una Vetlada . En general passà una estona molt agradable i distesa.

Margalida AOF