Sònia Torres, com un llibre obert
A la darrera vetlada celebrada a la redacció de Pòrtula, comptàrem amb la presència de na Sònia Torres, la bibliotecària de Pòrtol. Pel que fa als convidats, hi foren presents en Pere Escafí i na Xisca Juaneda, col·laboradors i amics de Pòrtula. Na Xisca, a més, és especialista en receptes de cuina. En Guillem Quetglas, que col·labora amb fotografies i cròniques des Pla de na Tesa, i n’Aina Vicens, amiga de Pòrtula i cantaire de la coral Veus de Marratxí. També hi érem, com és habitual, na Joana Maria Cabot, en Biel i els cronistes.
Na Sònia és una persona oberta, divertida, agradable i intel·ligent. És una persona que gaudeix amb la seva feina i, per aquest motiu, escampa aquesta il·lusió al seu entorn. A la vetlada vàrem comentar que era important fer una feina i sentir-s’hi a gust. No totes les persones gaudeixen d’aquest privilegi. En aquest sentit, la nostra convidada ens assegurà que se sentia afortunada de poder-se dedicar a aquesta feina. Hem de tenir en compte, com ens va explicar, que les biblioteques no són (o no haurien d’esser-ho), simples llocs per guardar-hi llibres. Són qualque cosa més. És a dir, són centres vius a través dels quals s’organitzen activitats de tots tipus: xerrades, conferències, presentacions de llibres, etc. A més dels llibres, també ofereixen al públic material audiovisual divers (pel·lícules o documentals en DVD o música). Fins i tot, un espai per entretenir els més petits mentre els pares gaudeixen d’una xerrada o una conferència. Na Sònia ens digué que estimava molt els lectors, sobretot els més petits. Ens contà que se sentia molt feliç quan en trobava qualcun fora de l’ambient de la biblioteca i la saludava.
Com podeu suposar, una de les preguntes que férem a la nostra protagonista, es va relacionar directament amb el futur dels llibres i la tecnologia. Na Sònia ens contestà de manera molt directa. Ens deixà ben clar que no podem ignorar les noves tecnologies. Dit d’una altra manera, és gairebé impensable no consultar actualment Internet per saber coses d’actualitat o per cercar-hi informació de qualsevol tipus. Ara bé, els llibres tenen una màgia especial. A la pantalla tot es veu més o manco igual i depèn de molts de factors externs perquè la cosa funcioni. En canvi, un llibre imprès gaudeix d’una autonomia total, no s’ha de connectar enlloc. A part d’això, els llibres poden tenir la seva gràcia no només en l’obra literària que contenen, sinó amb la seva forma, els seus colors, la seva textura... Un llibre, no ens enganem, també és un objecte que ens crida l’atenció. Qui no ha consultat un llibre antic i s’ha emocionat sabent que té a les mans, per exemple, 150 anys de vida? En quines cases haurà estat, qui l’haurà llegit...? Na Sònia ens va dir que s’emocionà molt un pic que trobà una foto antiga en un llibre, com si fos un petit tresor, un retall de la memòria de qualcú.
Parlàrem de dur els llibres als lectors de maneres diferents. És a dir, gaudir de la cultura de manera integrada en les nostres accions. En aquest sentit na Sònia ens comentà que hi ha resturants “culturals” on es pot gaudir del menjar i al mateix temps aprendre coses noves sobre la cuina d’altres cultures. Qualcú apuntà que havia vist biblioteques obertes en bars normals i corrents. La idea és fer un cafè mentre fulleges llibres en una taula. És evident que si una persona n’espera una altra en un bar, pot passar aquells minuts amb un mica de literatura. La poesia, en aquest cas, és perfecta, ja que permet llegir trossos d’un llibre completament autònoms.
Sopàrem d’una coca de trempó deliciosa, com sempre. Els amics i col·laboradors de Pòrtula, Pere Escafí i Xisca Juaneda, ens obsequiaren amb unes pilotes calentetes que feren un llepadits entre els presents. Al final, qui en tengué ganes, agafà dues llesques de pa per fer-se un pa amb oli amb cuixot, formatge o altres companatges. De postres, taronges, nous i cacauets.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu
|
