Pòrtula nº 296  Juliol-Agost de 2006

EL RACÓ CATÒDIC

"Tant de bo els meus somnis es fessin realitat / es fessin realitat perquè en tinc un bon munt. / En Doraemon ho pot fer, de recursos en té molts / a la butxaca màgica trobarà invents per a tot. / Voldria poder volar pel cel blau / Ah, ah, ah,.... tu sempre guanyes... Doraemon". Si saps cantar aquesta cançó, ja has superat una prova principal per a pertànyer a allò que Vidal Vidal descrivia fa uns mesos a #Presència#, el suplement dominical de #Diari de Balears#, com "Generació Doraemon". Segons alguns psicòlegs, la constitueixen aquells nins i joves que han crescut amb Doraemon i que, com diu la cançó, somien truites i confien que aparegui un personatge màgic que els resolgui la vida, sense moure ells un dit, sense lluitar. Primer hem d’aclarir, pels qui no ho saben, que estam parlant d’una sèrie de dibuixos animats, basada en un personatge de cómic dels anys ’70, i que es va estrenar a la televisió japonesa cap al 1979. Des de llavors, s’ha convertit en un clàssic en els països asiàtics i euroepus. Se n’han fetes 15 pel·lícules per a la pantalla gran i se n’han publicat una cinquantena de llibres, més revistes, videojocs, discos i DVDs.

Doraemon és un ser antiviolent, intel·ligent, i simpàtic; és un tendre moix-robot de color blau i sense orelles (que se les menjà un ratolí mentre dormia la migdiada) i que té poders especials. Vé del segle XXII i, a través de la màquina del temps, és traslladat en el segle XX. Un rebesnét d’en Nobita el va enviar en el món actual perquè no podia veure patir el seu rebesavi. En Doraemon té una butxaca màgica a la panxa, de la quarta dimensió, d’on poden sortir tots els somnis que un infant voldria realitzar. Passa molta de pena pels embolics en què es fiquen en Nobita i els seus amics, però al final sempre troba solució per tot.

En Nobita, l’autèntic protagonista de la sèrie, és un nin despistat i irresponsable. No és ni bon estudiant ni bon esportista. Sempre fa tard a escola i fa enfadar sa mare i els mestres. Això sí, és bon al·lotot. El seu caràcter fa que sempre es fiqui en truis, i que s’hagi de fiar d’en Doraemon perquè el tregui de tota casta de situacions compromeses. Li agrada molt na Shizuka, però quan és devora ella sempre fica la pota.

Na Shizuka treu molt bones notes. És una nina amb un cor ben gran. Tots els de la classe estan enamorats d’ella, però no en fa gaire cas. En Suneo és de família rica, i li encanta fer-ho saber a tothom; sembla un nin consentit, repel·lent i una mica mentider, però, de vegades, ha demostrat que, en el fons, no és tan mala persona. Té enveja d’en Nobita, perquè li agradaria que en Doraemon visqués a ca seva, per això li encanta tant fer-li la guitza, amb l’ajuda d’en Gegant, el seu amic inseparable. En Gegant és l’animalot de la colla. Enveja en Suneo i en Nobita, perquè tenen més coses que ell i, en el final, sempre acaba barallant-s’hi. Li encanta llegir còmics i cantar, però té una veu horrorosa. A l’escola treu males notes; no tant com en Nobita, és clar... Ah! I el pitjor és el mestre... jo no sé com serà l’ensenyament al Japó, però el professor fa por a tothom i especialment a Nobita que es posa a tremolar quan el veu pel carrer o quan va a ca seva (sí, sí, a ca seva) per renyar-lo davant sa mare.

 

Aquesta sèrie l’hem vista en castellà fa unes temporades a Mallorca a la cadena local M7 TV, i ara en el satèl·lit i el cable a Cartoon Network els horabaixes a les 7:30; però realment l’identificam més com el vàrem conèixer, és a dir, en català; per cert, actualment, amb totes les seves variants dialectals: cada dia a les 8 del matí al K3; a IB3 TV (en mallorquí "palmesà", no sé que en pensaran a Menorca o a les Pitiüses), de dilluns a divendres de 8:30 a 9, acompanyant "Vickie, el víking"; i a Canal 9, dissabte i diumenge devers les 8:30. Tres Doraemons diferents però semblants, i una sola llengua.

Bartomeu Orell i Villalonga