Laura Gómez, somnis de roba Na Laura Gómez té 18 anys i viu al Pont d’Inca tot i que va néixer a Ciutat el 6 de febrer de 1988. Treballa com a auxiliar administrativa i el seu somni és poder muntar una tenda de roba. Els seus amics l’anomenen "Ñaja".
Què opines de la gent del poble? Quin ambient penses que hi ha? La gent del poble és molt bona gent. Pens que hi ha un ambient molt agradable al municipi i no tenc cap queixa. Quines mancances trobes que té el poble? Li manquen tendes per poder comprar roba ja que no en tenim cap i a mi m’agrada molt anar a comprar. Com creus que són els joves del Pont d’Inca? Quin és el seu estil de vida? Crec que som uns joves molt actius, amb molta marxa i ganes de sortir tot i que per fer-ho hem d’anar a Palma ja que aquí gairebé no hi ha res. Som molt sortidors. A l’estiu ens trobem quasi sempre pel carrer, però ara, que fa fred, quasi mai quedam fora. Us coneixeu tots els joves? No, ni d’aprop Fins a quin punt participes en l’organització de les Festes (Nadal, Setmana Santa,…)? Penses que estan ben organitzades? Respon bé la gent del poble a les festes? No particip massa a les festes, només a les de Carnaval durant les quals em vaig disfressar, tot i que no vaig sortir a la Rua. M’agrada anar a veurer-les com a espectadora. En relació a l’organització, pens que sí estan ben organitzades i que la gent respon molt bé ja que sempre va a veure-les. Estàs en algun club d’esplai, casal de joves, associació? No. Què ens dius de la construcció? Uff, n’hi ha massa, massa cases, massa xalets, massa. I de la política? No m’agrada gens la política i no la segueixo. Llegeixes la revista Pòrtula? Què et sembla? La vaig llegir quan va sortir la meva amiga Natàlia Vich i la veritat és que em va agradar molt. Pens que està molt bé tenir una revista de Marratxí. Per acabar, a na Laura Gómez li agradaria veure a la secció jove a n’Aaron, des Pont d’Inca, perquè el considera com a part de la seva família, com un cosí i pensa que és un al·lot molt bona persona, i a na Diana, una amiga amb la que té contacte pràcticament a diari i a la que també considera una gran persona. Helena E.
|