MARIA DE LLUC ALEMANY

  _______________________

Maria de Lluch Alemany Mir (Palma; 1957), diplomada (1980) en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona i llicenciada (2000) en dret per la UIB és, del 1990 ençà, directora de la Biblioteca pública estatal de Mallorca, situada a la barriada palmesana del Puig de Sant Pere, just enfront de l’església de Santa Creu i a ben poca distància del baluard de Sant Pere.

  Parli’ns dels seus estudis de Biblioteconomia i Documentació.

  Aquests estudis depenien de la Diputació de Barcelona i, posteriorment, van ser assumits per la universitat. Aquella va ser la primera escola espanyola en impartir aquests estudis, em sembla recordar que del 1914 ençà. Molts anys, per tant, va ser l’única, fins que aquesta branca va ser integrada als estudis universitaris.

Es poden fer aquests estudis a Mallorca?

  No, però hi ha molta gent que estudia el segon cicle a la Universitat Oberta de Catalunya.

 Sols estan contemplats com a diplomatura?

  Primer sí, però fa uns quants anys que existeix la llicenciatura. Jo no he fet el segon cicle, perquè són estudis molt especialitzats en empreses i aquest és un camp que no m’aporta gaire a allò que vertaderament m’agrada i que m’interessa que és la biblioteca pública.

  Quan començà a fer feina de bibliotecària?

  Vaig entrar a la Biblioteca Pública el 1984 i del 1990 ençà en som la directora. Abans, però, vaig ser bibliotecària del Centre Excursionista de Catalunya i de la Biblioteca de Manacor.

  Això vol dir que sempre ha treballat entre llibres...

  Vaig néixer entre llibres. De fet, si ara som bibliotecària és gràcies a mon pare, Lluís Alemany, perquè la meva primera intenció era estudiar periodisme, seguint una mica les passes del meu cosí, el periodista Antonio Alemany. Però mon pare tenia una gran biblioteca, que actualment es troba a l’edifici del centre cultural de La Misericòrdia, i tenia un greu problema amb la seva l’organització i va ser ell qui, amb molt bon criteri, m’orientà perquè estudiàs biblioteconomia. Vaig seguir el seu consell i, alhora, vaig començar els estudis de dret. Quan feia tercer curs de dret va ser quan em vaig decidir definitivament per la biblioteconomia, dirigint els estudis vers la documentació i la informació que tenien molt a veure amb el periodisme, la meva idea inicial. Crec que hauré d’agrair sempre a mon pare les seves orientacions.

  Per tant, l’interès de son pare pels llibres ha tengut en vostè una gran influència a l’hora de decidir la seva orientació professional.

  Molt, m’influencià molt, però no sols a mi sinó també als meus germans. Tots, d’una manera o altra, hem orientat els nostres estudis cap a alguna branca relacionada amb els llibres i per això un està especialitzat en cartografia i l’altre és bibliòfil

  Fa bon viure entre llibres?

  És molt agradable, el que passa és que quan utilitzes el llibre des d’un punt de vista tècnic has de fer un esforç molt gran per separar la feina de l’afició. La meva tesina tractà sobre la premsa diària a Palma i per poder fer aquesta tasca vaig haver de consultar hemeroteques. Vaig revisar revistes i diaris editats a Palma fins l’any 1990 i arribà un moment que vaig haver de separar la feina d’investigació de l’estrictament tècnica. Això m’ha passat amb revistes i diaris, que són la meva gran afició, i també amb la bibliografia familiar.

  És un tema tan absorbent?

  És necessari separar perquè o fas investigació o fas treball tècnic. Això no vol dir que en la nostra feina no s’hagi d’investigar, però s’ha de fer amb finalitat tècnica.

  Quines són les funcions i responsabilitats de la directora d’aquesta biblioteca?

  Són funcions d’organització, coordinació, gestió i planificació, així com de fer propostes de projectes i intervenir en altres projectes de nivell nacional. La nostra és una biblioteca pública de l’estat, gestionada pel Govern de les illes Balears, i com a tal ens hem de relacionar amb altres biblioteques de les mateixes característiques, per això estam immersos en projectes on hi participen altres biblioteques públiques estatals. Però també com a biblioteca balear hem de fer tasques de coordinació i de cooperació amb altres biblioteques de les illes, per la qual cosa tenim una doble vessant. És una tasca molt ampla i consider que ara estam en un bon punt de partida per a establir vincles amb altres biblioteques.

  Qui dota la biblioteca?

  Les noves inversions són responsabilitat del Ministeri de Cultura, mentre que del manteniment se n’ocupa la Conselleria d’Educació del govern balear.

  Què entenem per manteniment?

  Vol dir manteniment de l’edifici i de les instal·lacions, el personal i les adquisicions bibliogràfiques.

  Què fa exactament el Ministeri de Cultura?

  Moltes coses com els plans de formació, per exemple, també elabora volums de treballs tècnics en els quals hi participen totes les biblioteques, així com un projecte de digitalització de la premsa. Cada biblioteca pública també proposa allò que li interessa especialment i el ministeri fa la coordinació i el financia. Ha fet una web de biblioteques públiques de l’estat i ha elaborat el catàleg col·lectiu del patrimoni públic bibliogràfic.

  Existeix coordinació amb la resta de biblioteques de les illes?

  Una de les nostres finalitats és cooperar amb altres biblioteques públiques i crec que és un dels nostres objectius prioritaris com a biblioteca més important. Una de les tasques que hem fet ha estat determinar unes jornades de visita professional i intentar establir contactes i vinculacions amb totes per tal de fer afectiva aquesta cooperació.

  Quin és el procés que segueix un llibre nou quan arriba a la biblioteca?

  Abans de ser adquirit ha d’haver estat seleccionat, tasca que correspon a l’equip tècnic en base als criteris objectius d’una biblioteca pública. Tenim un públic molt divers i per tant han de ser obres d’interès general, en la selecció de les quals també hi intervenen els usuaris. Un cop s’ha fet l’adquisició se segella el llibre, es cataloga, es prepara físicament per ser utilitzat a la biblioteca i es posa a l’abast del públic.

  Quan es dona de baixa un llibre?

  Quan ho aconsella el seu deteriorament o si la matèria queda obsoleta.

  Qui decideix si el llibre ha quedat obsolet?

  Els tècnics, però és evident que hi ha llibres que ja tenen una determinada data de caducitat, com per exemple un llibre de ciències pures, d’electrònica o de viatges. Aquesta és una tasca que feim cada any.

  On van aquests llibres?

  Els que estan en males condicions són tirats per al seu reciclatge i els que estan obsolets queden guardats com a material esporgat. El que seria ideal seria tenir un dipòsit de materials obsolets, perquè una matèria que avui queda obsoleta pot ser demà objecte d’estudi per part de persones interessades. De moment, però, simplement estan emmagatzemats.

  Quins són els fons de la biblioteca?

  Aproximadament uns 300.000 volums de totes les matèries i per a totes les edats, publicacions periòdiques, hemeroteca, multimèdia, gravats i cartells. En els fons especials hi trobam el Joan Estelrich, amb obres de la col·lecció d’aquest autor, la biblioteca Joan Rosselló de Son Forteza, el fons Joan Maria Thomàs amb les seves partitures, la secció Ramon Llull, amb obres de l’autor i d’autors que han estudiat la seva obra, el fons balear, el fons antic, amb manuscrits, incunables i obres impreses del segle XV ençà, i el fons del dipòsit legal.

  Quina és la perla de la biblioteca?

  De perles, de peces úniques, n’hi ha més d’una. En el fons conventual hi destaquen les col·leccions de manuscrits, uns 1400, i d’incunables, uns 700, així com la col·lecció de manuscrits lul·lians provinent del convent de sant Francesc. Dins la secció d’incunables és destacable el #Cordial de l’ànima#, de Dionisio el Cartujano, de 1495, però també hi ha altres obres interessants com una de Claudio Ptolomeo, de 1513, i són destacables les que formen el fons balear, on hi tenim gairebé totes les que s’han imprès a Mallorca i que seguim ampliant amb les aportacions que ens arriben del dipòsit legal.

  L’antiga biblioteca pública estava situada a la Casa de Cultura del carrer Ramon Llull de Palma, han traslladat a aquesta nova seu tots els fons bibliogràfics?

  Una tercera part del fons conventual, origen d’aquesta biblioteca, encara és a l’antiga seu, però serà traslladat aquí i allà sols hi quedarà l’Arxiu del Regne de Mallorca.

  Quin és l’origen del fons conventual?

  El seu origen el trobam en el temps de la desamortització, a mitjans segle XIX, quan els fons bibliogràfics dels convents que foren desamortitzats van ser reunits al convent de Monti-sion. Les universitats van ser les receptores dels fons conventuals però aquí, que no en teníem d’universitat, van anar a la biblioteca pública que es va crear. En els anys 50 del segle XX els fons que hi havia al convent dels jesuïtes, així com els llibres que s’havien anat incorporant, van ser traslladats que es va construir al carrer Ramon Llull i que ara estan en aquest nou edifici.

  Creu que les noves tecnologies comencen a arraconar el llibre o, pel contrari, que el llibre encara té molts anys per davant?

  Crec que el llibre sempre tendrà el seu espai. És una opinió personal, però em fa l’efecte que no hi ha res que pugui arraconar el llibre tal i com el coneixem, amb la possibilitat que ens ofereix de tenir-lo en la mà i de fullejar-lo Un llibre virtual sempre serà un complement, un mitjà per facilitar l’accés al document, però no crec que pugui arribar a ser mai un substitut del llibre de paper.

  Hi ha hàbit per la lectura?

  Sí, sobretot entre els nins i els adults, però potser n’hi ha menys entre els joves. La biblioteca escolar està molt consolidada i els infants tenen hàbits de lectura, però no és el mateix en el cas dels joves i això em preocupa. El lector adult, per la seva banda, es veu que en té molt, d’hàbit, i això es pot comprovar en la tipologia dels nostres usuaris, que s’ha modificat i ampliat en els darrers anys. Quan vaig començar a fer feina a la biblioteca hi havia una tipologia determinada que ha canviat moltíssim.

  En quin sentit?

En el sentit que abans la majoria del usuaris eren persones jubilades, mestresses de casa i estudiants, mentre que ara hi ha un gran diversitat d’activitats i professions. Abans, venir a cercar un llibre en préstec no era una cosa habitual i avui ja ho és perquè, entre altres coses, existeix educació bibliotecària i això fa que sigui un fet normal que l’usuari vengui a cercar un llibre en préstec.

  Ha notat l’arribada de més lectors a aquesta nova seu?

  Puc parlar d’un abans de la inauguració de la biblioteca i d’un després. M’imagín que ara mateix estam dalt de tot de l’ona i això es nóta en el fet que hi ha hagut un increment notable en els préstecs i en les sol·licituds del carnet de lector: devers 200 préstecs i 100 sol·licituds de carnet diaris. És evident que aqueixes quantitats baixaran una mica més endavant i que després s’estabilitzaran, tot i que a mi m’encantaria que aquestes xifres es mantinguessin. Crec que haurem d’esperar un any per veure els resultats.

  Quina motivació hi veu a aquest increment?

  Crec que ha influït la informació que ha sortit sobre nosaltres a la premsa. Si tinguéssim la possibilitat de sortir habitualment, estic segura que aquests nivells es mantendrien. Per altra banda, també és ver que els nostres usuaris esperaven amb impaciència l’obertura d’aquesta seu després que tenir tancada cinc mesos l’anterior per poder fer el trasllat.

  Va resultar especialment llarg el trasllat?

  Començà dia 30 de setembre i va durar exactament dos mesos, però després en vam haver de menester tres més per a la col·locació dels llibres. Se n’ha parlat i criticat molt sobre això, però la veritat és que no és ni senzill ni fàcil fer un trasllat d’aquestes característiques, perquè no és sols agafar uns llibres, ficar-los en caixes, traslladar-los, obrir les caixes i deixar-los en les prestatgeries. El procés és molt més complicat del que sembla. Altres biblioteques, com la de Las Palmas, han estat tot un any per fer un trasllat que nosaltres vam aconseguir fer en cinc mesos. A aquesta tasca hi hem dedicat molts esforços i encara ara anam una mica estressats. Pensau que fins el mes de juliol sols érem nou persones, el setembre passàrem a ser-ne vint i actualment en som vint-i-set.

  De qui depèn el personal?

  Depèn del govern balear. Hi ha funcionaris de carrera, interins i personal amb contractes d’assistència tècnica.

  En quina situació està la qüestió de la taxa que la UE vol obligar a cobrar pel préstec de llibres en concepte de drets d’autor?

  De moment hi ha una opinió generalitzada en contra de la taxa i de moment no es cobra, però no sé com acabarà tot això perquè som un dels pocs països que no l’aplicam. Si s’arriba a aplicar es tracta de determinar qui és que se n’ha de fer càrrec del cobrament. És evident que la biblioteca no pot assumir aquesta funció, perquè administrativament és molt complicada, i no sé com es farà perquè de moment hi ha moltes objeccions a la seva imposició. No crec que la nostra tasca de prestar llibres llevi vendes a les llibreries, ans al contrari pens que feim una activitat constant de difusió del llibre, dels autors i de la cultura, permetent endemés als usuaris accedir a llibres que estan descatalogats.

  Quina creu que és la funció principal d’una biblioteca pública en la societat?

  Sens dubte la difusió de la cultura. Hi ha quatre pilars que per a mi són fonamentals per entendre la funció de la biblioteca en la societat: l’educació, la formació, la investigació i l’oci. Podem aplicar a aquests quatre conceptes totes les branques del saber que vulguem.

  Quines són les activitats que ara mateix desenvolupa la biblioteca?

  Tenim totes les activitats programades, aquesta ha estat una de les tasques que hem fet aquests darrers mesos. Hi ha activitats fixes, com puguin ser els aniversaris o la primavera, i altres que surten com a conseqüència d’un esdeveniment, de la mort d’un escriptor o de l’atorgament d’un premi literari. Dia 2 d’abril, per exemple, és el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil i per a aquest dia tenim programada la lectura del llibre infantil #El soldadito de plomo#, que coincideix amb el centenari de Hans Christian Andersen. També tenim exposicions dedicades a El Quixot, amb motiu del 400 aniversari, a Llorenç Villalonga, Miquel Bauçà, Javier Tusell, Álvaro Santamaria i Jules Verne. Seria fantàstic poder anunciar mensualment tot això en la premsa diària i aquest és un altre dels objectius que també ens hem proposat.

  La biblioteca contempla la figura de relacions amb la premsa?

  No, encara no, tenim una figura nova que és la de coordinador d’activitats que segurament serà la persona que serà responsable de donar-li’ls publicitat mitjançant el gabinet de premsa de la Conselleria d’Educació.

  Quin és el seu repte personal com a directora de la biblioteca?

  Que la biblioteca estigui en l’ànima de tothom i que formi part de la vida quotidiana. També tenc moltes ganes que el trasllat quedi definitivament consolidat i això ens permeti fer moltes més activitats i arribar a un funcionament normal.

  Recorda quin va ser el primer llibre que li deixà una empremta inesborrable?

  No, no record ara mateix el títol, però puc dir-vos que quan era petita i durant molt de temps sempre tenia al meu costat dos llibres: un de por i un altre d’un personatge femení.

Abans d’acomiadar-nos, ferem una visita per les diferents sales de la nova seu, ens acompanyà la seva directora, contenta de la feina que fan i orgullosa de la que encara tenen per endavant.

Maria I. Deià

Antoni Roca

(Fotos: BMM)

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 283 (abril 2005)