A la vetlada celebrada el mes de novembre tenguérem el gust de comptar amb na Catalina Canyelles Amengual, mestra especialista en logopèdia. També hi assistiren na Margalida i en Sion, que vengueren de Manacor. Na Margalida és l’encarregada de fer els perfils dels personatges convidats a les vetlades. Hi va esser present també en Joan Miquel Lladó, el nostre dibuixant-viatger conegut de tots vosaltres; cal que esmentem na Maria Antich, amiga de Pòrtula, que ja ens havia acompanyat més d’una vegada a les vetlades, tot i que feia estona que no hi assistia. Finalment, vos direm que també hi varen venir na Joana M. Cabot, els cronistes habituals i en Biel. La nostra convidada ens assegurà que la seva feina li agrada molt i que s’hi sent realitzada. De les diferents feines que ha fet, relacionades amb la tasca docent, la de poder ajudar aquelles persones que pateixen qualque problema relacionat amb la pronúncia és la que més l’omple i l’enriqueix com a persona. Comentàrem diferents problemes relacionats amb la parla, com el quequeig (hi ha molts pocs especialistes a Mallorca que es dediquin a tractar aquest entrebanc a l’hora de parlar), la dificultat per pronunciar alguns sons, etc. Com és evident, quan una persona retura, de vegades es produeixen situacions còmiques. També les persones que pateixen aquestes anomalies solen esser objecte de burla per part de la gent que l’envolta. Un dels convidats va demanar si era possible curar una persona que retura. Na Catalina va dir que sí, però que suposava un esforç realment important per part de la persona afectada. Se suposa que hauria de canviar tots els hàbits de parla per corregir aquest problema que se li ha produït. Tot i això, tampoc no es pot afirmar que tots els qui returen, tenguin l’origen del problema allà mateix. Es comentà el cas de persones que tenien una dicció perfecta i que en un moment determinat de la seva vida, a causa d’un disgust o d’una impressió molt forta, han començat a quequejar. Aprofitàrem una estoneta la vetlada per parlar d’immigració i d’escola. És possible que ens trobem davant un problema molt més seriós d’allò que aparenta a simple vista. A poc a poc, els centres educatius han anat incorporant alumnat de països de tot el món, de vegades amb cultures molt oposades a la nostra. Parlàrem dels xinesos, dels magribins, dels japonesos, dels búlgars, dels sud-americans, dels alemanys... Tot això ho ha d’absorbir l’escola i ha d’intentar de qualque manera normalitzar les relacions entre les diferents comunitats. Dedicàrem part del nostre temps a reflexionar sobre l’autisme. Tots sabeu que l’autisme és una polarització de tot el psiquisme de l’individu cap a l’interior, amb una pèrdua de contacte amb el món. La nostra convidada ens recordà que abans es tapaven els problemes, no sortien de ca seva. Per això fa la impressió que hi ha malalties que no existien i ara sí. També ens recordà que abans els al·lots amb dificultats anaven a centres especials; ara s’atenen, sempre que és possible, a la mateixa escola, cosa que n’afavoreix la integració. En aquest sentit esmentàrem el cas dels al·lots hiperactius. Aquests joves sovint tenen problemes a l’escola de comportament, que tenen com a conseqüència un baix rendiment escolar. Segons ens explicà la nostra convidada, convé medicar aquests al·lots abans de començar a corregir la seva conducta. Sopàrem d’un fabulós pa amb oli amb formatge, cuixot, mortadel·la amb olives i xoriço. Abans, però, picàrem de coca de trempó, musclos escabetxats i plàtans amb bacó. Sí, ho heu sentit bé: trossets de plàtan enbolicats amb bacó. Tots tenim en ment la idea dels dàtils, però un dels nostres convidats, concretament en Joan Miquel Lladó, ens va dir que li havien donat això per menjar en un dels seus viatges. Per aquest motiu, aprofità per donar-nos a conèixer aquest nou sabor. Damunt la taula hi havia una bossa de cacauets salats que, curiosament, no eren gaire salats a la part de dedins. De postres, gaudírem d’una "tortada de pobre", que, tot i dir-se d’aquesta manera, venia ben carregada de crema i pasta de fulls. Josep Antoni Calvo i Femenies Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 279 (desembre 2004) |
