Carmen Miranda Nascuda un 9 de febrer de 1909 a Marco de Canavezes (Portugal) dins una família humil, el seu pare era barber i la mare es dedicava a treballs domèstics, Carmen fou la segona de sis germans. La família es va traslladar a Brasil quan Carmen tenia 10 mesos. Als set anys va començar a anar a escola, al col·legi Santa Teresa na Lapa, fundat per atendre nines pobres. Hi va anar fins els catorze anys, quan la seva germana major, Olinda, va contreure la tuberculosi i Carmen es va haver de posar a treballar per ajudar a les despeses familiars. Més tard es va posar a treballar a una botiga de roba, "La Femme Chic", on va aprendre a fer capells. En poc temps va muntar el seu propi negoci, i es va arribar a fer tan famós i lucratiu que un dels seus germans passà a fer feina per Carmen just per entregar els seus capells. Però Carmen tenia altres ambicions, es volia dedicar al cinema i des de 1926, amb 17 anys, es presentava per participar com a figurant en algunes pel·licules. En una d’elles va conèixer Josué de Barros, que treballava a la Ràdio Societat, i li proposà actuar a l’emissora. El 1929 enregistrà el seu primer disc: "Nao vá simbora"; immediatament enregistrà dos discs més per la companyia RCA: "Dona balbina" i "Triste Jandaia". El compositor Joubert de Carvalho sent aquesta darrera cançó i li diu que vol escriure alguna cosa especial per a ella. El resultat és "Taí, Eu Fiz tudo para vocé Gostar de Mím" del qual se’n venen 35 mil còpies en el carnaval de 1930. El mateix 1930 signa un contracte amb RCA per dos anys, però el primer que enregistrà va rebre dures crítiques. Entre 1932, any de la seva primera pel·lícula, "O Carnaval Cantado no Rio", i 1937 va fer nombrosos discs i pel·lícules al seu Brasil d’adopció amb èxits i contractes cada vegada més milionaris; temes d’Ary Barroso, Almirante i Dorival Caymmi que es converteix en guia de la seva carrera. El febrer de 1939 va estrenar "Banana da Terra" on apareix per primera vegada el vestit de baiana. Al mateix temps, Carmen actuava al Casino da Urco on va anar a veure-la el productor teatral Lee Shubert i li proposà d’actuar a Broadway. Sols uns dies més tard, amb el seu conjunt "Bando da Lua", i amb un contracte per vuit setmanes per fer el musical "Streets of Paris", embarcà cap als Estats Units. La seva estrena el maig va ser tot un esdeveniment. En poc temps els seus turbants, tocats de fruites i vestits es venien a la quinta avinguda en exclusiva. El 1940 va tornar al Brasil uns mesos, després d’haver filmat "Down Argentine Way", prohibit a Argentina i força criticat al Brasil per considerar-lo americanitzat; però a Hollywood es converteix en una de les actrius més populars de la dècada,. Després de "That night in Rio" el 1941, va filmar un grapat de pel·lícules per la 20th Century Fox a les quals cantà les seves cançons més conegudes: "Chica, chica, boom, chic"; o "Tique taque do meu coraçao", etc. El 1947 filmà per a United Artists "Copacabana", cantant la famosa "Tico-Fico No Fuba". Durant el rodatge coneix David Alfred Sebastian amb qui es casa. Després per a la Metro-Goldwyn-Mayer fa "Així són elles" amb Elisabet Taylor. Al mateix temps va realitzar vàries gires pels Estats Units i altres països. Però l’estrés i els conflictes amb el seu espòs la varen fer caure en una depressió aguda i va haver de seguir tractaments amb xoc elèctric. Mentre, el 1954, després de catorze anys d’absència, tornà a Brasil, però sols hi va passar quaranta-nou dies, als Estats Units l’esperaven per inaugurar el casino de las Vegas. Poc després viatjà a Cuba on va patir una forta bronquitis. Sense haver-se recuperat participà en el programa de televisió del còmic Jimmy Durante. El vespre del 5 d’agost de 1955, mentre esperava veure el programa a casa seva en companyia dels seus amics, morí d’un atac cardíac, el seu marit la va trobar caiguda a la banyera, tenia 46 anys. El 5 d’agost de 1976, a Rio de Janeiro, es va inagurar un museu dedicat a la seva figura. La música brasilera va aconseguir la màxima popularitat gràcies a Carmen Miranda, al seu fort temperament, la seva indumentària força "tropical" i el seu ritme musical de samba, amb barreja de bolero i cadència de música africana. Els anys han donat el merescut reconeixement a aquesta cantant, que ha estat font d’inspiració d’altres cantants del seu país com Caetano Veloso, etc. Potser els brasilenys no li perdonaren que abandonés el seu país per fer-se famosa als Estats Units, però cal dir, també, que precisament això va permetre que la música brasilenya fos coneguda arreu del món i que va obrir el camí a molts músics brasilers. De Carmen ens queden els seus vestits i els seus capells, la seva sensualitat i el ritme únic de les seves cançons. Veu de dona Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005) |
