Parlam d'Ella Fitzgerald
La dècada dels anys 20, infància Ella Fitzgerald va néixer el 25 d’abril de 1917 a Newport New (Virgínia). Com molts altres artistes, la seva infantesa va transcorrer en la pobresa, havent de viure en un orfanat després de la mort de la seva mare quan tenia 14 anys. (En algunes biografies es comenta que el seu padrastre abusava d’ella). La dècada del anys 30, debut, swing i primers èxits Va debutar com a cantant als 16 anys al Harlem Apollo Theatrer de Nova York, on vivia des del 1932, guanyant el concurs Amateur Night Shows. S’havia presentat a concurs com a ballarina però quan va sortir a l’escenari els nervis varen fer que es posas a cantar. Tots els presents varen quedar entusiasmats per la naturalitat i el gran sentit del ritme. Benny Carter –saxofonista alt i arreglista- era aquella nit al Apollo, i va quedar impressionat, i va convèncer a Chick Web per a contratar-la. Debutà el 1935 va començar a cantar en l’orquestra de Chick Web en el Savoy Ballroom de Hàrlem. El 1936, el crític George T. Simon escrivia en la revista Metronome: "Aquí tenim a la número 1 de 1936…Ella Fitzgerald…la joia de 17 anys…amb la seva gran aptitud natural pel cant…una de les millors…no hi ha raó per a pensar que no arribi a ser la millor d’aquí un temps".L’èxit li va arribar el 1938 amb A tisket a tasket, era l’època del swing i les balades. La dècada dels anys 40, nous estils i carrera en solitari Després de la mort de Chick Web es va quedar amb la seva orquestra: la gran Orquestra de Ella Fitzgerald. El 1942 comencà a cantar en solitari, cansada de dirigir i cantar diariàment. A partir de 1945 va anar canviant d’estil, després d’anar de gira amb Dizzy Gillespie, cap el bebap. Són els anys, també, de col·laboració amb Louis Armstrong, amb qui apren scat. Gravà temes com Lady be Good o How high the moon.
La dècada dels 50, col·laboració amb grans compositors i recerca de noves melodies A partir de 1950 realitzà tot una sèrie de duets amb el pianista Ellis Larkins, interpretant composicions de George Gershwin. El 1955 va fer la pel·licula #Pete Kelly is Blue#; i després de firmar amb el segell discogràfic Verve, de Norman Granz va gravar el Song Books, obres d’art amb música dels grans compositors americans: Cole Porter, els germans Gershwin, Duke Ellington, Harold Arlen,… eren obres jazzístiques però amb una interpretació peculiar més propera a la melodia, i acompanyada d’una gran orquestra de cordes. Té el gran reconeixement de la crítica de la seva vida amb First Lady of song. La dècada dels 60 i dels 70, retorns al jazz Entre el 1967 i 1970 va gravar per les discogràfiques Capitol i Reprise. Retornant amb Granz el 1972 amb una nova companyia, Pablo, i un gran concert gravat en directe: Santa Monica Civic Concert. Aquesta dècada el jazz va ser el gran protagonista dels seus discs, cantant amb Count Basie, Oscar Peterson,…
La dècada dels 80, la seva veu en directe El 1983 Ella Fitzgerald va ser a Palma, tenia 66 anys, i va cantar al Festival de Jazz que tots tenim en el record. La seva vida musical i el seu repertori varen caminar per molts de ritmes i gèneres musicals, des de ser cantant insuperable de una bigband, al swing, al gospel, calypso, bossa-nova, blues, balades,… Tots moments de veu màgica i plena d’emocions, que la fan gran entre les grans cantants de la història, considerada primera dama del jazz. Duke Ellington va escriure sobre ella: "… Ella Fitzgerald està més enllà de qualsevol categoria". Nascuda pobre, negra i dona en un estat dels EEUU del sud, es pot dir que ho tenia tot en contra però el seu talent, el ritme i armonies, les cançons sense paraules, el so màgic: "…sols volia fer el que vaig escoltar que feien les trompetes a la banda", va dir. Morí ara fa 10 anys després d’una llarga malaltia i les seves restes descansen en el Inglewood Park Cementery de California. Veu de dona Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 296 (juliol-agost 2006) |
La seva veu es va apagar el 15 de juny de 1996, però la podem seguir escoltant en la nombrosa i diversa discografia que ens va deixar.
