Lila Thomàs, coordinadora d’Esquerra Unida La vetlada del mes de juliol comptà amb la presència de na Lila Thomàs, l’actual coordinadora d’Esquerra Unida a Marratxí. Vengué acompanyada d’en Miquel Rosselló, el seu marit. Hi foren presents un grup ben nombrós de persones que coneixen bé les vetlades, ja que hi han participat en més d’una ocasió. Parlam de na Joana Maria Cabot, na Maria Antich, en Vicenç Sastre, na Maria Deià i na Catalina Jaume. Hi érem, no cal dir-ho, els cronistes i en Biel. Un dels temes recurrents a moltes de les nostres vetlades és el de l’anàlisi de Marratxí com un municipi complex i, com va dir qualcú, fins i tot amorf. Marratxí no se sap què és exactament. Els nuclis històrics dispersos i les urbanitzacions que els envolten o que s’allarguen per tots els racons del terme municipal, com si fossin els tentacles d’un pop gegantí, fan de Marratxí un municipi singular. Tot i això, no és l’únic de Mallorca. En aquest sentit no tenim l’exclusiva de la singularitat. Per la seva banda, na Lila Thomàs ens recordà que fa anys sentia a dir que tot serien cases des des Pont d’Inca fins a Santa Maria. Això es deia i molta de gent no ho creia perquè pareixia impossible que pogués arribar a passar. Avui en dia és una realitat palpable, de moment no ha arribat fins a Santa Maria, però des Figueral fins a l’entrada des Pont d’Inca tot ha quedat urbanitzat. És evident que l’entrada massiva de població crea problemes que una vegada que hi són s’han de resoldre. Na Lila ens comentà que hi ha gent que ha vengut de Palma a Marratxí i cerca infraestructures que tenia a la capital i que a Marratxí no troba. Un moment o l’altre els polítics hauran d’oferir solucions raonables i ràpides per resoldre tota la problemàtica que genera una població que necessita escoletes, més centres de salut, etc. Un altre dels temes que es tractà a la vetlada va esser el de la velocitat dels cotxes i de les motos, sobretot a l’entrada dels nuclis urbans. Un dels convidats ens recordà que una moto que passa tan aviat com si l’encalçàs el dimoni per Pòrtol pot despertar fàcilment dues-centes persones. Ben igual que a la vena principal des Pont d’Inca, Antoni Maura, on es detecten diàriament cotxes i motos que entren a velocitats desmesurades. I això per no parlar dels embossos que s’hi formen els dies normals a determinades hores. Ben bé la coa pot arribar a l’entrada de la urbanització de Cas Miot o de ses Cases Noves. Parlàrem també de trens i d’infraestructures i del fet que és possible que es connectin algunes zones des Vivero amb Marratxí. Si això es fa, encara serà més difícil que la gent sàpiga quan surt de Palma i quan entra a Marratxí. Na Lila Thomàs, a part de coordinadora d’Esquerra Unida, exerceix de professora a l’institut de Marratxí. Va aprofitar per parlar d’un tema realment preocupant, que és el de la violència que es respira a la nostra societat. Violència que es detecta clarament als centres escolars i que no és altra cosa que un reflex del que passa pertot arreu. Aquest és un tema per reflexionar-hi tranquil·lament i analitzar-lo amb calma. Cal parlar del sopar, ja que aquest forma part del trull de les vetlades. En aquesta ocasió tal vegada podríem dir que ens sortí per les orelles. Començàrem amb una ensalada feta a base de lletuga, ceba, pebre, blat de les Índies i olives. Continuàrem amb un pa amb oli completíssim que amenitzàrem amb olis d’allò més saborosos: d’alls fregits, alfabeguera, pebre coent, etc. Els gusts dels olis varen protagonitzar, durant una estona, la tertúlia: "Quins sabors!", "Com canvia cada llesca de pa!", deien alguns dels convidats. A part del cuixot i la mortadel·la, els formatges també eren d’allò més saborosos. N’hi havia un fet amb comí, que li donava un aire especial. Però la cosa no s’acabà aquí. Després arribà la síndria, molt bona i refrescant, els rubiols de confitura i el tiramisú. El sopar acabà amb un cafetet, cosa no gaire habitual en les vetlades, tot i que té qualque precedent. Si qualcú pensa que no menjàrem cacauets, s’equivoca. Al final, per acabar-ho d’adobar, arribà a la taula una bossa ben grossa de cacauets. Josep Antoni Calvo i Femenies / Catalina Bestard i Mateu / Fotos, BMM
Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005) |
Tots aquests temes els enllaçàrem amb la sobreexplotació del territori i amb la immigració, que no deixa d’arribar. I no ens referim només a les urbanitzacions, sinó a les macrocarreteres que s’estan construint actualment a Mallorca. Carreteres espectaculars, però que desentonen considerablement si les comparam amb les limitacions del nostre territori.