Núria Vega Coll, precisió i harmonia

  A la darrera vetlada celebrada a Pòrtula comptàrem amb la presència de na Núria Vega, una experta en el tir olímpic, tot i la seva joventut. Vengué acompanyada de son pare, Jesús Vega, tot un especialista també en això del tir, i d’en Miquel Jaume, amic de Pòrtula i enllaç amb el Club de Tir Olímpic Mallorca. Hi foren presents, a més, en Miquel Bosch, en Gabriel Àngel Vich, en Joan Miquel Lladó i na Joana Maria Cabot. No cal dir-ho, també hi érem els cronistes i en Biel.

  Una de les coses que més intrigava els assistents a la darrera vetlada era saber què era exactament això del tir olímpic i quines especialitats hi ha actualment. Tant l’estrella convidada, na Núria Vega, com son pare, no dubtaren a donar-nos tot tipus d’explicacions sobre les modalitats i les regles d’aquest esport. Tantes dades, evidentment, se’ns escapaven a tots els qui no coneixíem de prop aquest esport. Sota el nom de tir olímpic s’hi amaguen tots els esports de tir amb diferents armes. Hi ha diferents modalitats i variants que no ens podem entretenir a descriure en aquest espai. Esmentàrem un dels darrers èxits de la nostra convidada: va aconseguir la medalla d’argent als XV Jocs del Mediterrani, celebrats a Almeria, en la modalitat de tir amb carrabina d’aire comprimit a deu metres. Amb motiu d’aquesta victòria, l’Ajuntament li va fer un homenatge.

  Una de les preguntes que férem a la protagonista, relacionada amb la seva activitat esportiva, era si es podia considerar o no un esport violent. No és estrany que les persones que no coneixen aquesta activitat puguin pensar el que no és. Tant na Núria com son pare s’apressaren a deixar ben clar que no es tracta en cap cas d’un esport violent, sinó d’una activitat de precisió que requereix una gran preparació, tant a nivell físic com mental. Un esportista que es dedica al tir olímpic ha d’estar preparat físicament per poder aguantar, sense tremolar, la seva arma. A més a més, s’han de preparar psicològicament per aguantar la pressió que suposa intentar treure el màxim de punts de la diana. La nostra protagonista ens confirmà que gaudia d’aquestes característiques o que, si més no, les havia treballades al llarg dels anys. Heu de pensar que en cas de no tenir un bon dia i no aconseguir bones puntuacions, el tirador ha de saber no perdre la calma per continuar la competició i no desanimar-se, és a dir, continuar com si no hagués passat res. En aquest sentit, ens recordà que, de vegades, hi ha bons tiradors, però que fracassen a les competicions, ja que no aguanten la pressió a què estan sotmesos i els desestabilitza el possible fracàs.

  La concentració i l’atenció són qualitats que caracteritzen els bons estudiants. Na Núria, evidentment, és una bona estudiant, que aplica també als estudis la capacitat de concentració i atenció que ha desenvolupat a través del seu esport. Ha sabut combinar amb èxit les competicions i els viatges que aquestes comporten amb la seva vida d’estudiant. Ens recordaren que, en general, els bons tiradors són també bons estudiants. De fet, na Núria continua amb els seus estudis universitaris de Psicologia sense deixar de banda els entrenaments i les competicions.

  Parlàrem de les pròximes olimpíades de Pekín 2008. Un dels presents li demanà que, encara que estigui un poc allunyat en el temps, si es veu participant-hi. Na Núria, molt prudent i amb molt de seny, preferí no avançar esdeveniments i no pronunciar-se rotundament. Queda molt de camí per fer i les coses s’han de fer a poc poc. Continua, segons ens comentà, la seva preparació i va fent les passes per aconseguir-ho.

  Finalment, acabàrem la vetlada parlant d’anècdotes relacionades amb aquest esport. Una de les més comentades va esser la dels problemes que a vegades sorgeixen als aeroports. S’ha de seguir un protocol per viatjar amb l’arma fins al lloc on es concentren tots els competidors. Ens comentaren que, fins i tot, s’ha de pagar una taxa i que no sempre és fàcil superar els controls dels aeroports, tot i que es veu d’una hora enfora que és una arma de competició, amb unes característiques que la distingeixen d’un altre tipus d’arma.

  També parlàrem de la vestimenta que utilitzen els esportistes per competir. Ens comentà que no era gaire còmoda i que, a més a més, havien de superar uns controls per evitar que alguns esportistes poguessin jugar amb avantatge.

  Sopàrem, com és habitual, d’un pa amb oli aromatitzat amb olis diversos (d’alfabeguera, alls fregits, etc), el cuixot i els formatges. També comptàrem amb una coca de trempó feta per na Joana Maria que, tot i que arribà un poquet més tard, no tocà voreres. De postres, una bossa de taronges i una ensaïmada de crema deliciosa. En aquesta ocasió, cosa rara en les vetlades, circulava per la taula una botella de Coca-Cola. Al final, es brindà amb una copeta de cava. No oblidam, evidentment, el cacauets.

Josep A. Calvo i Femenies / Catalina Bestard i Mateu / Fotos, BMM

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 288 (setembre 2005)